Ja fa cinc anys que la implantació de parcs eòlics i plaques solars està pràcticament paralitzada. I això que la UE insta els seus membres a assolir l'any 2030 un 50% d'energia elèctrica provinent de les renovables. Mentre el Govern espanyol no acaba de reaccionar, amb una subhasta de renovables que no ha convençut el sector, la Generalitat ha agafat el guant i s'ha compromès a una transició energètica que celebra Victor Cusí, president d'EolicCat.
La patronal eòlica s'ha aliat amb la resta d'organitzacions del sector de les renovables per posar sobre la taula les xifres concretes del ritme d'instal·lació necessari per assolir els objectius fixats. L'escenari no és senzill, però no perden l'optimisme.
Parleu d'assolir els objectius d'un 50% de renovables al 2030, com fixa la UE, però alhora les xifres dels últims anys no conviden gaire a l'optimisme. Com es combina tot plegat?
És un repte molt important. El que intentem dir és que no ho tenim fàcil perquè hi ha molts condicionants que han marcat els darrers anys. L'estratègia de canvi de sistema retributiu que ha fet l'Estat espanyol ha provocat una aturada que ha fet fugir molts inversors i ara ens costa tornar-los a atreure. Però volem donar un missatge d'optimisme, hi ha uns objectius marcats per la Generalitat, que és una transició energètica, i volíem posar-hi números. Per arribar-hi no podem estar sense fer res 10 anys i fer-ho tot al darrer moment, perquè seria irreal. Sobretot perquè parlem de números molt importants. Amb aquest nivell d'implantació lineal d'eòlica i solar estem parlant de fer 300 megawatts cada any de cadascuna, xifres que no s'han fet mai. Per tant, ens hi hem de posar des del primer dia.
Com es pot convèncer els inversors perquè tornin?
D'entrada hi ha uns canvis normatius que considerem que no són tan complicats de desencallar. Un és molt clar, canviar el decret que regula tramitació de nous projectes eòlics de més de 10 megawatts. Sense això ningú ve a Catalunya a plantejar nous projectes perquè no es poden fer. El dia que s'aprovi el decret que permeti tramitar nous projectes de més de 10 megawatts, Catalunya tornarà a estar en el punt de mira. Crear una comissió de treball que miri com fer aquests projectes nous i on ubicar-los també obrirà la perspectiva. Hi ha zones a Catalunya amb 3.000 hores de vent i que amb un impuls de la Generalitat perquè s'hi facin projectes segur que atraurà inversors. Aquests dos punts, que són molt senzills de fer, es poden resoldre immediatament.
Si es pot resoldre tan ràpid, per què no s'està fent?
Entenc que són èpoques complicades, amb canvis de governs, i és difícil. Nosaltres hem impulsat una moció al Parlament que instarà el Govern a fer aquests canvis. En principi té el suport de la majoria de partits i crec que els canvis es faran. Ha costat? Sí, molt. Però crec que ja estem en la línia d'aconseguir-ho. Però els objectius de fer 300 megawatts d'eòlica i 300 de solar a l'any són molt ambiciosos i caldrà fer moltes més coses.
També reivindiqueu revisar el mapa d'implantació de parcs eòlics per poder-los situar en les zones on bufa més vent...
Hem de seure amb els departaments de Territori, Medi Ambient, Urbanisme... Aquest mapa d'implantació es va fer entre el 2000 i el 2002 amb un desconeixement aleshores de l'impacte que podia tenir sobre el medi ambient. En aquell moment hi havia poca informació i es va fer un mapa molt garantista. En aquests moments tenim prou informació i experiència de projectes que es van fer abans en zones que el mapa ara limita i que estan funcionant molt bé. És una demostració que es poden posar parcs on el mapa no permet ara mateix. S'ha de revisar amb el criteri que el que interessa és produir energia, no instal·lar potència. I per fer-ho s'ha d'instal·lar potència en llocs on hi hagi recurs, no volem instal·lar molts megawatts que produeixin poc.
“L'energia eòlica no té capacitat de jugar amb el mercat”
Quines són les zones on pot ser més productiu instal·lar aquests parcs?
No hem fet una anàlisi profunda perquè no només cal mirar el vent, també les connexions, infraestructures, qüestions ambientals... Però en general les zones on fa vent les coneixem: les Terres de l'Ebre i algunes zones properes a Barcelona i de l'Empordà. Hi ha algunes zones al Pirineu que també hauríem de veure si poden ser viables.
Una de les propostes que feu és que potser caldrà compensar aquests territoris. És a dir, que les zones on es consumeix més energia recompensin d'alguna manera les que la produeixen...
Amb les energies centralitzades, com el seu nom indica, generes molta potència en una parcel·la molt petita. Una nuclear genera molta energia que es consumeix en un altre punt. Amb les renovables ocupem més territori i quan fem aquest canvi de plantejament no podem establir cànons i taxes que frenin la implantació de les renovables. No podem posar traves a la inversió i hem de ser creatius a l'hora de compensar el territori. Una possibilitat és que els centres de consum compensin els de generació. Per això volem crear una taula de treball que proposi idees més enllà de taxar el que fa la inversió. Això no té sentit perquè frena la inversió i castiga el que aposta pel territori, genera llocs de treball, que la gent no hagi de marxar de la zona...
Per què no us agrada la nova subhasta que ha fet el Govern espanyol?
Fa un parell d'anys ja es va fer una subhasta de 500 megawatts, però només eòlics. Ara en fan una segona per 3.000 megawatts de renovables en general. Cap associació no la veu del tot bé perquè ens posa a tots al mateix sac a competir. Un país que va cap a una generació renovable necessita un mix diversificat; i tal com s'ha plantejat pot passar que s'acabi adjudicant tota a una sola tecnologia. No té sentit, el més lògic és fer diverses subhastes per tecnologies diferents.
I sobre la retribució que estableix?
El que fa és retribuir la inversió. Vas a la subhasta i dius que ets capaç de fer una planta per un cost més baix i, per tant, que et pagaran menys anualment. Al final, això no incentiva la generació de més energia i que siguis eficient en la producció. És un model que no s'està implantant a enlloc i no ens sembla un model a seguir. Creiem que s'hauria de retribuir la generació. A més, tampoc garanteix que l'ajuda que et proporciona guanyar la subhasta es mantingui en el temps. Sempre estàs subjecte a revisions cada sis anys on no tens cap seguretat de poder mantenir aquest preu.
“No té sentit taxar l’inversor que aposta pel territori”
Per què és important?
Això és clau perquè un dels grans avantatges de les renovables és que fixen preu. Com que saps la inversió que has tingut i no tens uns costos variables de generació en el futur, pots fixar un preu de generació. Necessites un escenari de cobrar un preu fix perquè no tens la flexibilitat que pot tenir una planta de gas, que com que té costos variables pot decidir no generar o fer-ho quan té el preu favorable. L'eòlica i la solar no tenen aquesta capacitat de jugar amb el mercat. No és bo que tinguem un sistema retributiu on no estigui clar què ens pagaran els pròxims 20 anys.
Com expliqueu l'evolució que està patint Espanya en el sector de les energies renovables?
Els governs han prioritzat altres temes i l'energètic no és sobre la taula actualment. Tot i que hi hagi unes directives europees, s'ha deixat una mica de banda perquè mentre hi hagi subministrament ja anem tirant. El problema és que ve un canvi de model molt important que no es pot deixar per l'últim minut. L'objectiu on hem d'arribar és tan gran que ens hi hem de posar avui. Dit això, Espanya va fer un molt bon paper durant uns anys. Hi havia un criteri d'implantació de renovables molt adequat, però portem uns anys aturats perquè semblava que ja estava tot fet. Però els objectius que vénen tornen a ser molt ambiciosos.