"El gran perill que tenim és el desànim. Què ens quedarà si decidim viure des de la inèrcia, l'apatia i l'abandonament?". Si bé és cert que els autònoms són un dels col·lectius més damnificats d'aquesta crisi, també ho és que, malgrat que les mesures que se'ls pugui aplicar -o no- no depenen d'ells, sí que està a les seves mans l'actitud que emprenen a l'hora d'afrontar-la. I Víctor Küppers ho té clar. El conferenciant llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, que es dedica a plantar l'embrió de la seva forma de veure la psicologia positiva allà on va, s'ha convertit, durant una hora, en la "gasolina dels autònoms". Durant la conferència Ser optimistes: una actitud i una única opció celebrada en el marc del Reactivem-nos impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Küppers ha repartit una dosi d'il·lusió i de motivació digna d'una classe magistral de filosofia positiva. Un bany de realitat optimista que hauria de ser el llibre d'estil del modus vivendi de tota la societat i no només dels treballadors per compte propi.
La Cambra donava ahir el tret de sortida a aquestes jornades que estrenaven la Llotja Virtual, un espai perquè empresaris, autònoms i emprenedors comparteixin idees que els ajudin a posar l'impuls necessari per sortir el menys perjudicats possibles d'aquesta crisi, així com a sumar forces per continuar existint i no morir víctimes de la crisi. Aquest toc d'il·lusió que s'obria davant la ja desesperació empresarial per la falta de mesures aplicades per l'Executiu estatal que, lamenten, "no ha pensat" en les seves necessitats. "Estem sols", repetien en una i altra conferència. I això és una realitat que no es pot negar, però sí decidir com s'afronta.
"La diferència entre el tu en la seva millor versió i en la seva pitjor versió és el teu estat d'ànim", assenyala Küppers, però la bona notícia és que això "ho podem treballar i no depèn només de les circumstàncies que t'afecten". Agafar la paella pel mànec en sintonia amb una realitat imposada. Les frases en positiu s'han posat de moda en aquests últims anys, però és cert que "n'hi ha de moltes boniques, però que no són veritat". I, en aquests moments, "la demagògia ajuda poc".
"Si vols, (no) pots"
En aquest sentit, Küppers desmunta aquestes frases per donar pas a les quals realment tenen sentit i poder de ser aplicades. Sovint, escoltem que "si vols, pots", però això no és així. "Voler no és poder" perquè "hi ha circumstàncies que ens afecten assenyala". Un exemple? "El meu fill vol jugar al Barça però té 43 anys. Podrà?". També és "molt bonica" la frase que resa que "l'actitud i la il·lusió poden amb tot". Bonica, però tampoc certa. Mostra d'això és que "és difícil tenir una millor actitud que l'àmbit sanitari i no poden amb tot".
Küppers: "Els éssers humans tenim la capacitat de pensar i triar una resposta, i això marca la diferència entre les persones grans i les mediocres"
Frases que neixen fruit de la "pressió social per ser feliços" i que ens fa oblidar que "la vida de vegades és molt divertida, però de vegades és una merda". Però davant això, l'única eina eficaç per controlar la situació és l'estat d'ànim. I frases com "d'aquesta crisi sortirem més enfortits" o "la crisi són oportunitats" perden tot el seu sentit per Küppers si es té una panoràmica real de la realitat en què estem immersos. "Jo, per tenir oportunitats així, prefereixo no tenir-les", ironitza.
La clau, doncs, és "no perdre l'ànim" i aplicar-se les frases que sí que tenen raó de ser. El neuròleg Viktor Frankl deia que "no triem les circumstàncies, però sí les formes de reaccionar a elles". Aquesta, a part de ser una frase bonica, és completament aplicable i, ara més que mai, "tenim l'oportunitat de fer-ho". De fet, sosté, "els éssers humans tenim la capacitat de pensar i de triar una resposta, i això marca la diferència entre les persones grans i les mediocres".
El jo fabulós vs. el jo fastigós
Aquest és el poder més gran de l'ésser humà, la capacitat de triar, de triar com ho afrontem, com responem a les adversitats o com ens posicionem davant d'elles. Küppers té clar que "el descoratjament és lògic", però avisa que "no és l'única alternativa". De fet, apunta que "les emocions cal sentir-les i experimentar-les", però és important saber gestionar-les després.
Küppers: "Quan tens il·lusió i vas amb ganes, surt el 'tu' fabulós, quan perds l'ànim, treus el teu jo fastigós"
La por és un clar exemple d'això. Si ens deixem guiar i sobrepassar per aquesta emoció, acabem paralitzats i, com assenyala el conferenciant, "resignar-se és fàcil perquè simplement necessites un sofà per tombar-te, i el que té mèrit és arremangarse, treballar i treure el millor que portem dins". I això tots ho sabem. "Quan estàs contenta, tens il·lusió i vas amb ganes, és un tu fabulós, el que tots tenim quan anem amb ànim. Quan no estàs motivat i perds l'ànim, treus el pitjor que portes dins, i això també ets tu i és un tu fastigós". I, adverteix, "és fastigós viure sense ànim i sense actitud perquè perds la teva manera de ser i passes de ser una persona extracomunal a ser algú normal".
Küppers durant la conferència sobre els autònoms del Reactivem-nos
Gestionar la por, aquesta por irracional que sovint no sabem d'on baixa, "va de relativizar les coses" i de veure que "allò dolent és fantàstic comparat amb el que és molt dolent". "Això és dolent, però no és la fi del món, el 2023 continuarem existint". Si bé és cert que "hi ha problemes en categoria drama", com una defunció, malaltia o no tenir diners per arribar a final de mes, també ho és que els que no passem per aquesta situació "el que tenim són circumstàncies a resoldre": ajudar als que sí que pateixen i, en conseqüència, aprendre a relativizar.
Adéu al pilot automàtic, benvingudes (i sentides) emocions
Aprendre a relativizar és la primera idea bàsica i essencial per afrontar la situació. "Hi ha coses bones, però de vegades necessitem una castanya per adonar-nos d'algunes coses". Si fins ara hem anat amb el pilot automàtic posat, aquesta situació ens ajudarà a "ser conscients de com som de vulernables" perquè "no érem conscients ni de la mort". "Ens adonarem del que de debò importa, que l'ordinari era extraordinari i valorarem més el contacte humà".
Küppers: "El gran problema d'avui són els pessimistes i cal entendre que no ho controlem tot"
La segona idea va de "no entrar en bucle" perquè "avui el gran problema són els pessimistes", mentre que la tercera es basa en "entendre que no ho controlem tot". Com resa la frase que es diu en reunions d'alcohòlics ànonims, i utilitza Küppers, "senyor, tu m'has donat la força per canviar el que puc canviar perquè hi ha coses que estan a les nostres mans, dóna'm serenitat per acceptar el que no puc canviar, acceptar amb calma que és el que hi ha".
I és que, lògicament, "existeix el dret a enfadar-se, però cal passar aviat aquesta fase perquè no acceptar el que no ens agrada és el que ens posa de mal humor, cosa que ens fa patir i dedicar la nostra energia a amargar als altres". I no només això, sinó que "l'excés de preocupació porta a l'angoixa, l'angoixa a la por i la por al pànic" i la situació es converteix en el peix que es mossega la cua.
La terrible alternativa a ser positius
Què puc fer jo davant aquesta situació? La clau està en ser actius, proactius i positius perquè és ara quan es veurà "la diferència entre el gran i el dolent, entre el crack i el chusquero". I és que "no se sap qui es banya nu fins que baixa la marea". A més, l'alternativa a no ser positius "és terrible", però, de vegades, "cal obligar-se a pensar així perquè el cap tendeix a buscar la quantitat de coses negatives que ens afecten".
I obligar-se a fer coses no és gens dolent. Si estàs sol, "busca amics amb qui parlar, obliga't a escoltar la música que et motivi, busca't entreteniments si no els tens". Però el que no pot passar és que tota la nostra frustració recaigui sobre el nostre entorn. "Si no has de dir res de bo, calla". I si ho dius, "i les emocions et superen, rectifica, empassa't l'orgull i demana perdó" perquè, recorda Küppers, "suficient drama tenim fora com per crear-lo a casa".
Küppers: "Seria fabulós que aquesta castanya ens servís per valorar que la qualitat humana està per damunt de qualsevol altra cosa"
I el més important, "cuida't" i "sigues bona persona" perquè "en un món que s'ha tornat tecnològic i digital, ens hem oblidat de la importància de les relacions humanes", que és en el que es basa la vida. "Ens agraden les persones normals, les que utilitzen el per favor i el gràcies, les que es preocupen pels altres, les que tenen qualitat humana", insisteix. Grans consells que, com han dit diferents autònoms del públic, "ens han donat benzina". Encara que l'important per a Küppers "no és tenir gasolina al cotxe, és mantenir-la".
I és que, com sosté, malgrat que "el descoratjament és molt lògic", "com sortim, dependrà també de com decidim afrontar-ho" i afegeix: "Seria fabulós que aquesta castanya ens servís per valorar que la qualitat humana està per damunt de qualsevol altra cosa".