Europa va assumir no tenir sobirania tecnològica en la fabricació de microprocessadors i xips, però en l'actual crisi s'ha adonat que la indústria dels semiconductors és estratègica. Per això, ha impulsat la Llei Europea de Xips perquè el 2030 la seva producció sigui el 20% mundial. L'objectiu és recuperar una part de sobirania perduda en el mercat dels xips.
La guerra és un problema geopolític. Ucraïna produeix el 70% de gas neó a escala global i disposa dels més grans jaciments de liti d'Europa, elements que són necessaris per a la fabricació de semiconductors i xips.
La crisi de microprocessadors ha comportat que molts sectors industrials s'hagin vist obligats a reduir, fins i tot aturar, la seva producció
L'actual crisi de microprocessadors ha comportat que molts sectors industrials s'hagin vist obligats a reduir, fins i tot aturar, la seva producció. Aquesta escassedat s'ha vist accentuada especialment a Europa, donat el reduït nivell de producció, atès que la fabricació en l'àmbit mundial es concentra principalment a l'Extrem Orient i als Estats Units.
Sembla que aquesta crisi ha activat definitivament a la Unió Europea, que està fent els passos per intentar recuperar part de la indústria de xips d'última generació. La UE està considerant seriosament fabricar semiconductors avançats a Europa, per reduir l'extrema dependència que tenim amb Àsia i els EUA, passant d'una producció actual al voltant del 9% a superar el 20% mundial.
La Comissió Europea ha anunciat que mobilitzarà uns 12.000 milions d'euros públics addicionals als 30.000 milions d'inversions previstes procedents dels fons de recuperació NGEU, a través d'impulsar una Llei Europea de Xips perquè el 2030 la producció a Europa sigui referent a nivell mundial. La presidenta Comunitària ha avançat al Parlament Europeu que presentaran aquesta Llei per permetre crear un ecosistema europeu conjunt de disseny i de producció de xips, per tal de garantir el subministrament i desenvolupar nous mercats amb una tecnologia europea pionera. L'objectiu és reduir la dependència d'importar xips per produir xarxes de comunicacions de 5G i infraestructures crítiques, a més d'atendre els sectors d'automoció, automatització industrial, salut i intel·ligència artificial, així com reduir la dependència en tercers països en un àmbit clau per a la digitalització.
Establir una nova aliança europea per als xips, paral·lela a la creada per a les dades industrials i el núvol, conformen la finalitat d'assolir el 2030 la sobirania tecnològica europea que la Comissió va formular aquest passat mes de març. Una part significativa dels fons de recuperació es faran servir per aconseguir-ho. La proposta europea comportarà aliances industrials amb EUA i el Japó, per disposar de subministraments segurs i fiables, potenciar la recerca i facilitar la fabricació de xips.
Altres que també han anunciat inversions milionàries en el sector de semiconductors són els EUA amb 52.000 milions de dòlars i Corea del Sud amb unes inversions de 400.000 milions de dòlars. Els que podrien participar en el projecte europeu, conjuntament amb la companyia holandesa ASMI, són les companyies Taiwan Semiconductor Manufacturing (TSMC) i Samsung de Corea del Sud que són els líders mundials en la fabricació dels microprocessadors més innovadors,
En aquest sentit, l'Executiu Comunitari vol que el 2030 el 75% de les empreses treballin amb intel·ligència artificial i metadades, i que Europa tingui 20 milions d'europeus especialistes en les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC'S). Els objectius de Brussel·les són vinculants en l'àmbit comunitari, encara que la Comissió no ha fixat objectius concrets per a cadascun dels estats, i que tindran llibertat per a definir les seves pròpies polítiques en aquest àmbit.
Catalunya disposa del coneixement i dels mitjans materials i industrials per poder ser escollida per desenvolupar un projecte de fabricació de semiconductors
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una dotació pública d'11.000 milions d'euros procedent dels fons europeus per a la fabricació de microxips i semiconductors a Espanya. La vicepresidenta espanyola de Asuntos Económicos y Transformación Digital, Nadia Calviño, ha manifestat que està amb converses amb empreses espanyoles i europees per establir una fàbrica de microprocessadors a l'Estat. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha estat l'escollit per a coordinar el projecte de desenvolupament de l'anomenat eprocessor, que seria el primer xip europeu de codi obert.
La Cambra de Comerç de Barcelona ha manifestat que celebra l'anunci del president Espanyol pel desenvolupament d'aquesta indústria. En aquest sentit, les Cambres impulsen una iniciativa per tal d'ubicar a Catalunya una de les fàbriques europees de semiconductors. Catalunya disposa del coneixement i dels mitjans materials i industrials per poder ser escollida per desenvolupar un projecte de fabricació de semiconductors. Els xips són crítics per al bon funcionament de la nostra economia, el sector de més creixement de la demanda serà l'automoció, un sector important a Catalunya. L'escassetat de subministrament està provocant crítics problemes de producció en la indústria d'automoció, que es podria veure més afectat per a la transició a la mobilitat elèctrica.
Segons les Nacions Unides, la Xina s'ha convertit en un destacat centre de producció mundial de microelectrònica, juntament amb altres països com Corea del Sud, Singapur, Malàisia, Estats Units, Japó, Tailàndia i Filipines, i Europa amb Alemanya i Països Baixos a la cua. La Xina sumant la producció de Hong Kong i Macau, amb la de Taiwan i Corea del Sud concentren més del 80% de la producció global.
Posar en marxa una fàbrica de xips és molt complex, implica temps i molt de capital, sobretot pels xips d'última generació. Calen entre 15.000 i 20.000 milions de dòlars per construir una fàbrica i és necessari de dos a tres anys perquè sigui totalment operativa. El cost d'una fàbrica a Europa és molt superior que en els casos d'Àsia o els EUA, aquest fet derivaria en una pujada de preus, que sumat el greu problema geopolític amb la guerra d'Ucraïna, influeix molt negativament en el projecte Europeu.
El greu conflicte a l’est d’Europa vas més enllà de la dependència en el subministrament de gas, petroli o de minerals rars. Resulta que per a la fabricació de semiconductors i xips té una important clau la utilització de liti i del gas neó, i Ucraïna produeix el 70% de gas neó a escala global i disposa dels majors jaciments de liti d'Europa.
Esperem que la Comissió Europea actuï ràpidament en aquest tema. L’economia digital i la sobirania tecnològica a Europa estan en joc.