A Alzira, al País Valencià, fa uns dies un home assassinava la seva filla de dos anys. La seva dona i mare de la criatura, a qui "presumptament" també ha maltractat durant anys, s'ha vist incapaç d'assumir el pagament de l'enterrament de la nena i ha estat el consistori qui ha assumit la despesa. És una notícia de successos sí, però és que a vegades la vida es cola en l'economia... o a l'inrevés. Perquè la insolvència econòmica és un altre dels obstacles que han d'esquivar aquestes víctimes (mortes jan són un total de 44 en el que portem del 2017) a les quals aquest dissabte s'apel·la en el Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Sense feina ni diners, no disposen de recursos propis per començar de zero una vida a la qual tenen tot el dret del món. La vida, a vegades, també va d'economia.
"No és lliure la dona que no té ingressos, la que no té autonomia financera. I és un tema clau, perquè la dependència econòmica genera desempoderament". Ho explica Roser Galí, directora general de Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya durant la jornada Violències masclistes i empoderament econòmic organitzada per la Fundació SURT, entitat que treballa per erradicar les discriminacions per raó de sexe.
Sense diners ni casa pròpia
Les dones que demanen ajuda arriben en situacions molt complicades, de fet al primer semestre de 2017 un 42,7% de les dones ateses pels Serveis d'atenció, recuperació i acollida (SARA) del consistori barcelonès no tenia feina i un 26% tenia zero ingressos. "No poden posar en marxa el seu projecte de recuperació perquè no hi ha sortida econòmica ni d'habitatge", denuncia Bàrbara Roig, cap del departament d'Atenció i Acollida per violència masclista de l'Ajuntament de Barcelona. Roig reconeix que "és cert que són problemes per tothom però influeixen moltíssim, perquè quan les dones veuen el camí que han de recórrer no tenen forces per assumir-ho, els crea fracàs i a vegades decideixen tornar amb l'agressor".
Galí: "No és lliure la dona que no té ingressos, la que no té autonomia financera"
La seva economia forma part del cercle de la violència a la qual estan sotmeses "perquè també entra la dependència, tant econòmica com agressiva", explica Roig. Segons les seves xifres, a la ciutat de Barcelona aquest 2017 ha augmentat l'atenció a dones víctimes de maltractaments que tenen un treball remunerat, però la situació continua sent "molt preocupant". Per aquesta raó, Roig valora que "l'atenció integral per millorar el seu empoderament ha de passar per aquí".
Ponents de la trobada organitzada per la Fundació SURT | M. Rigol
És una de les línies de treball de la Fundació SURT, que ha atès un centenar de dones en situació de violència masclista, i que insisteix en la rellevància d'aquest tipus de violència, segons diuen, encara "invisible". Argumenta la seva directora tècnica, Gemma Altell, que l'abandonament del lloc de treball remunerat en els processos de violència és una de les conseqüències de la violència masclista, "però hi ha altres que es donen en el dia a dia com la fiscalitat de cadascuna de les despeses com una forma de control, la responsabilització de la dona d'alguna de les despeses o deutes de l'agressor o l'amenaça amb no cobrir alguna de les necessitats bàsiques com les pensions alimentàries dels fills a càrrec", enumera.
Explotació al negoci familiar
Però Altell va més enllà: "Altra violència econòmica que no és molt visible és l'explotació laboral en negocis familiar, on les dones treballen sense cap dret laboral i fent més hores que un rellotge, sotmeses a una gran dependència econòmica". Insisteix Altell, per tant, que la reducció de la capacitat econòmica de les dones incideix en la situació de vulnerabilitat de la víctima. "L'agressor sí que té clar que una manera de consolidar la dependència de la dona és tenir una estratègia per anar lligant-la en aquest sentit", apunta.
Les expertes apunten que la capacitat econòmica de les dones incideix en la situació de vulnerabilitat de la víctima
"Quan una dona ve a buscar ajuda, una de les raons és perquè vol trobar una feina. Habitualment els hem dit que primer han de recuperar-se de la violència i després buscar la feina, però és important que escoltem què ens demana la dona i donar-li una resposta coherent... el que volen és treballar", resumeix Míriam Vázquez Santiago, cap de l'àrea d'empoderament personal de la Fundació SURT. Treballar implica cobrar, tenir diners al banc per poder llogar un pis en què viure lluny de l'agressor i des del qual afrontar una nova situació personal.
Sí, l'economia també va de la vida perquè la solvència econòmica també lluita contra el maltractament.
Míriam Vázquez Santiago i Gemma Altell, de la Fundació SURT | M. Rigol