El món s'ha convertit en un lloc vulnerable. Molt probablement ja ho era, però a ulls d'una acomodada societat occidental mai havíem pres consciència d'això (i potser en aquest moment tampoc). Un primer símptoma ha estat el de la por, un element sempre molt present però que ens esforcem a amagar davant els ulls de la societat "happycràtica" i alhora líquida en la qual vivim. La por ha tornat a florir a la mentalitat de milions de persones, com hem pogut observar en les cues dels supermercats per agafar aliments i paper higiènic -com si la pandèmia fos provocada per una gastroenteritis-. El coronavirus ha tornat a posar als humans al seu lloc.
"Un primer símptoma ha estat la por, un element sempre molt present però que ens esforcem a amagar davant els ulls de la societat "happycràtica" i alhora líquida en la qual vivim".
Després d'un tardà i confús Estat d'Alarma protagonitzat per un còctel de pànic sobtat, "memes" i iniciatives de "bingos de balcó", és probable que comencem a visualitzar en breus la magnitud de l'assumpte.
Com canviarà aquesta pandèmia les nostres vides? S'establiran mesures passatgeres o hauran vingut per quedar-se? Si un tira enrere i se situa al setembre de 2001 observarà com després dels terribles atemptats a les Torres Bessones, el món i el nostre dia a dia va canviar en matèria de seguretat després de la massacre. Restricció de líquids a l'avió, sabates i ordinadors fora, arribada als aeroports i un seguit de desafortunats danys col·laterals de tipus cultural, religiós o ètnic. Mesures no passatgeres per fer del món un lloc teòricament més segur.
No és necessari instal·lar-se a la catàstrofe per albirar els canvis viscuts en els últims 20 anys. Internet va arribar (prèviament) per quedar-se i establir un nou ordre mundial. Xarxes Socials, smartphones, e-commerce, intel·ligència artificial, blockchain… En definitiva, disrupció. La societat i les empreses han hagut d'adaptar-se a la transformació digital (amb més dificultats de les desitjades) i poc té a veure el món de 2020 amb el de l'any 2000.
Serà la covid-19 un virus "disruptiu" que marcarà un nou model de conducta social o laboral? Mentre uns comencen a explicar els dies (prorrogats) que van estar confinats a les seves cases, els analistes especialitzats en prospectiva comencen a dibuixar el que pot ser un nou ordre mundial. Tot apunta al fet que "d'això se surt", però amb canvis per a la societat.
"Serà covid-19 un virus "disruptiu" que marcarà un nou model de conducta social o laboral? Estarà començant la cursa tecnològica per desenvolupar el sistema de vot electrònic més fiable i infranquejable del món?"
Pot ser que aquest xoc que estem vivint porti conseqüències de prevenció visibles una vegada aixecada la quarentena (exemple, les mesures de seguretat post 11-S). Obligació o hàbit d'anar al supermercat o transport públic amb mascaretes o guants de làtex/plàstic, de la mateixa manera a fires prèvia revisió mèdica de temperatura corporal amb termòmetre infraroig, limitació severa d'aforaments i distàncies en espais tancats… Mesurades de prevenció per a un virus que després del confinament ni molt menys haurà estat vençut. En tot cas reduït. Un cop dur per a una societat instal·lada en la immediatesa que no podrà disposar de l'anhelada vacuna fins a passats 12-18 mesos, tal com ens anticipen els principals directius d'indústries farmacèutiques.
No obstant això, aquest virus suposarà pujar un esglaó més en la transformació digital en què estem immersos, per la qual cosa, responent a la meva pregunta anterior, covid-19 és un virus disruptiu.
França acaba de celebrar unes eleccions municipals enmig de l'huracà de la pandèmia. Unes eleccions de vot presencial en urna que podrien tenir els dies comptats. Els comicis previstos pel 5 d'abril en terres gallegues i basques han estat ajornats sine die, mentre que als Estats Units votaran el 3 de novembre i serà previsiblement una data inamovible, ja que porten votant el primer dimarts de novembre des de 1845. Estarà començat la carrera tecnològica per desenvolupar el sistema de vot electrònic més fiable i infranquejable del món?
D'altra banda, la disruptivitat d'aquest virus ens està ensenyant que ja no és necessari moure'ns com a baldufes per arribar a nombroses reunions amb diferents clients (i després vendre'ns com a empreses sostenibles). Aplicacions com Zoom (usades prèviament per moltes empreses), han arribat per quedar-se en el nostre dia a dia. Zoom ha multiplicat per vuit les seves descàrregues diàries des de l'inici de la pandèmia mundial. Les seves accions cotitzaven per valor de 107USD el dilluns 16 de març i al dilluns següent van aconseguir els 159USD, el seu màxim històric superant la capitalització borsària d'empreses com Uber o Marriot. El seu fundador, Eric Yuan, clar exemple d'asiàtic vivint el somni americà, va crear l'app per poder parlar amb la seva companya. Avui, és l'empresari que ha aconseguit fer més suportable el confinament.
Empreses, escoles, universitats connectades a través de les seves pantalles per intentar seguir amb la rutina. Serà aquest coronavirus el que ens guiarà cap a un nou model de teletreball? No seria per res descartable, que la societat de covid-19 desenvolupi un "anticos social" (que no rebutjo) previ a la vacuna, que exhorti teletreballar als seus treballadors amb símptomes febrils o gripals per respecte i responsabilitat cap als seus companys o la possibilitat de l'escolarització digital en casos en què els alumnes no puguin acudir als centres d'ensenyament.
Un altre dels micro (o macro) booms d'aquest coronavirus està sent el de la impressió en 3D. Una vegada més aquells bojos que van col·locar una primera pedra disruptiva poden acabar sent un salvavides sanitari. Producció de viseres, respiradores o una infinitat de possibilitats poden desembocar en què el sistema sanitari es bolqui en aquest tipus d'iniciatives i acabem veient als hospitals impressores 3D i enginyers treballant per millorar l'eficiència i rapidesa de solucions en casos de crisis com la que estem vivint.
"Una vegada més, un Cigne Negre s'ha presentat al nostre món, però una vegada més l'ésser humà haurà d'actuar amb creativitat i capacitat de reinvenció"
Com totes les crisis, aquesta torna a ser una altra oportunitat. Lamentarem pel camí la pèrdua d'éssers estimats afectats pel virus, la pèrdua de llocs de treball, i desgraciadament moltes empreses no tornaran a alçar les seves persianes per l'aturada econòmica i/o l'asfíxia fiscal d'un Govern que no entén que això no és només una crisi sanitària. També aquest episodi serà un pas més per a la imparable robotització de llocs de treball. Una vegada més, un Cigne Negre s'ha presentat al nostre món, però una vegada més l'ésser humà haurà d'actuar amb creativitat i capacitat de reinvenció. D'això se'n diu progrés.
Per finalitzar, permetin-me que torni a parlar sobre la conducta de l'ésser humà… Com és possible que després d'arrasar per por un supermercat en els xats bullin les converses sobre la compra d'accions en borsa (sense coneixements previs la gran majoria) com si es tractés de saquejar de nou el paper higiènic? Probablement aquí, el món ens tornarà a posar al nostre lloc.