"Ets la secretària? Pot venir el teu cap?", "No duraràs ni un mes en un sector tan masculinitzat", "Pot venir el doctor, si us plau?", "Vols dir que ets capaç de pujar aquesta escala o agafar aquest pes?" Tot i que molts estereotips de gènere encara es mantenen en algunes professions, vivim una època de plena transformació. Mentre hi ha professions ocupades majoritàriament per dones com ara l'educació o la infermeria, n'hi ha d'altres que encara tenen taxes d'ocupació del 90% de masculinització. En una setmana marcada pel 8M i el Dia Internacional de la Dona, des de VIA Empresa hem volgut reunir set professionals reconegudes que relaten la seva experiència en professions masculinitzades i ho tenen clar: "Els somnis estan a l'altre costat de la por". Una trajectòria plena de vivències, nous reptes i amb la voluntat de visibilitzar una professió que els apassiona.
1. Mónica Morales: "Sóc una dona pilot"
La història de la catalana Mónica Morales és de superació perquè va començar el 2005 com a tripulant de cabina a l'aerolínia Vueling. Allí es va adonar que li encantaria pilotar un avió i, mentre treballava als matins com a hostessa de vol, a les tardes estudiava la teoria i la pràctica de com pilotar un avió. I des del 2018 és oficialment una pilot d'avions.
Des del principi va estar acostumada a treballar amb homes i explica que per a ella és "ideal, ja que són molt directes". "En el nostre dia a dia hem de prendre decisions molt ràpides i hem de comunicar-nos fluidament, sense donar-hi moltes voltes", continua. De fet, en ple 2023 i tal com avança El Periódico de España, les xifres de les flotes de les companyies aèries comercials continuen marcades per l'escassetat de dones pilot. A Aer Lingus compten amb un 10% de dones a les cabines de les seves aeronaus; a Iberia, Volotea i British Airways, amb un 6%; a Vueling, amb un 4,4% i, a BinterCanarias i Canair, amb un 3,9%.
Més detalladament, entre el 2017 i el 2022 es van col·legiar a Espanya 603 pilots en total, 578 homes i 25 dones, segons el Col·legi Oficial de Pilots de l'Aviació Comercial (COPAC). Tot i això, per a Morales "es comença a normalitzar".
Morales (Vueling): "Treballar amb homes és ideal perquè són molt directes"
Per a ella, les professions no tenen gènere i creu que qualsevol persona ha de lluitar per treballar del que li agradi. Anima a totes les noies joves que es vulguin endinsar a la professió a portar-ho a terme: "Conduir un avió és molt passional i ho adoro".
2. Montse Cardona i l'empoderament de la dona al món rural
La història de Montse Cardona sempre ha estat vinculada a la pagesia. Tot i estudiar com a tècnica de prevenció de riscos laborals, sempre li ha agradat estar al camp: "Si em tanquen en un despatx em moro", confessa a VIA Empresa. D'aquí que comencés a treballar en una explotació familiar, obrís una casa rural i també crees una empresa amb la seva companya Sònia Morell: Monoa, la granota que dignifica el cos de la dona. Les ramaderes lleidatanes han reinventat la roba tradicional de treball al camp per visibilitzar la presència femenina al món agrari.
Darrere d’aquesta granota de treball, hi ha l’intent de trencar una doble discriminació: per un costat, la de la presència de la dona al món agrari, i per altra, la necessitat d’anar vestida en consonància al seu cos.
Cardona (ramadera): "Diuen que els somnis estan a l'altre costat de la por"
Durant la seva trajectòria professional ha estat impulsora de l'Associació de Dones del Món Rural com a vicepresidenta i ha visitat a altres dones agricultores i ramaderes del País Basc i de la resta d'Europa. "Ens sentim acompanyades i fem molta formació i sortides". De moment compten amb 180 dones professionals del sector primari.
Una recomanació per a una noia jove que es vulgui dedicar al camp? "Molta paciència i que lluiti pel que li agrada". "Totes ens hem trobat amb les mateixes problemàtiques i diuen que els somnis estan a l'altre costat de la por", conclou.
3. Fina Pàmies, l'arquitecta amb una trajectòria plena de reptes
Fina Pàmies és una arquitecta de Barcelona jubilada fa poc. Quan va començar a estudiar a la universitat eren 100 persones a classe i només sis dones. Tot i això, "a la universitat vaig ser considerada una companya més". Tot va canviar quan es va endinsar al món laboral. "A les primeres feines em van arribar a dir que no duraria ni un mes per ser dona, però vaig durar anys i vaig marxar cobrant un 75% més que molts d'ells".
Pàmies confessa que al llarg de la seva experiència professional ha comptat amb feines de tota mena i de les que ha estat molt a gust. Tanmateix, ha estat habitual trobar-se comentaris com "senyora, segur que sabrà pujar a una escala?" o "És la secretària? Pot venir el senyor Pàmies?". "No ho hem tingut gens fàcil", explica al mitjà.
Pàmies (arquitecta): "No et deixen trencar el sostre de vidre"
Però, la professional té clar que si una noia acabada de graduar vol entrar dins del món de l'arquitectura, ha de "demostrar tot el que val i picar molta pedra". "He vist moltes noies treballar moltes hores, però malauradament, sempre pugen al noi". I el més complicat: el sostre de vidre, que no te'l deixen trencar. Encara més, segons xifres del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, les dones lideren tres vegades menys despatxos d'arquitectura que els homes. Del total de socis de despatxos, només un 23,1% són dones, mentre que els homes tripliquen aquest percentatge i arriben al 76,9%.
Això sí, a l'etapa final de la vida professional de Pàmies, ja com autònoma, s'ha trobat que molts clients li demanen "treballar més amb dones perquè saben que el resultat serà impecable".
4. Ariadna Belver i l'aliança de les dones al sector immobiliari
Ariadna Belver va començar al sector immobiliari fa 25 anys, mentre va ser una de les impulsores del Barcelona Meeting Point. Explica que el sector era àmpliament masculinitzat i que sovint li deien "si era la secretària d'algú". Per sort, amb el pas dels anys hi ha hagut una evolució natural. El 2015 va incorporar-se a Wires, una associació de conselleres i directives del món immobiliari que té per objectiu augmentar la visibilitat de la dona al sector i que ha rebut diversos premis.
Actualment, cada vegada hi ha més dones que són directives del sector immobiliari, com és el cas d'Anna Gener (Savills) o Carmina Ganyet (Colonial). Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el tercer trimestre del 2022, el 56% dels treballadors al sector immobiliari eren dones i el 44% homes.
Belver (experta en el sector immobiliari): "És important envoltar-se i buscar homes i dones que ajudin a créixer"
Tot i això, Belver apunta que és la part de la construcció en què la representació de dones és mínima. Encara més, segons l'informe Dones al Sector de la Construcció 2023, es mostra un "petit augment significatiu" de la presència femenina a la indústria de la construcció amb 7.500 noves treballadores l'últim any. La representació arriba a l'11,2%.
La professional confessa que aconsellaria a totes aquelles noies que estiguin formades i convençudes, que tirin endavant els seus somnis. "És important que s'envolti i busqui tant homes com dones professionals que l'ajudin a créixer", continua. I remarca la importància del networking d'alt nivell.
5. Mónica Espinosa, la gran experta en ciberseguretat
Mónica Espinosa és enginyera informàtica i directora del Centre d’Innovació i Competència de Ciberseguretat de Catalunya. Després d'estudiar la secundària a una escola de dones, la va sorprendre entrar en una carrera tan masculinitzada com és l'enginyeria informàtica. "Després d'un pas per la consultoria i la Interpol, buscava un treball amb impacte social tangible i em vaig voler endinsar al món de la seguretat i la ciberseguretat", continua Espinosa.
Espinosa (experta en ciberseguretat): "Actualment, hi ha un dèficit de 10.000 llocs de feina relacionats amb la ciberseguretat a Espanya"
En el seu cas està molt acostumada a treballar amb homes des de fa 25 anys. Tot i que en el passat ha tingut alguna experiència negativa, actualment no és el cas. Explica que els companys masculins acostumen a ser molt directes i bons professionals i que l'ambient de treball és molt diferent en l'àmbit públic que en el privat.
Espinosa anima a les noves generacions a endinsar-se al món de la ciberseguretat perquè té un creixement exponencial. "A hores d'ara, hi ha un dèficit de 10.000 llocs de feina a Espanya", confirma. "A més, els sous són molt competitius i permet gran independència econòmica", conclou.
6. Laura Cardona, qui mou els fils de la logística a Bon Preu
Laura Cardona fa vuit anys que treballa a Bon Preu i en l'actualitat és la cap d'àrea de Planificació de Transports de Logística. Malgrat orientar en un principi el seu futur al món de l'educació com a tècnica d'educació infantil, algunes feines com a administrativa la van portar a treballar al conegut supermercat osonenc. "Mirant amb perspectiva, no m'hauria imaginat treballant al departament de logística, però estic convençuda que va ser una decisió totalment encertada", confessa.
La logística és un sector àmpliament masculinitzat. La Comissió Europea recorda que només el 22% dels treballadors del transport i la logística són dones, xifra que disminueix fins al 19% en el cas d'Espanya. "Tot i això valoro molt positivament la meva experiència, ja que és important guanyar-se el lloc i el respecte com en totes les feines". Actualment gestiona un equip de sis persones i dins de la "logística tenen altres àrees com aprovisionament, producció i projectes que sent un sector masculinitzat també hi troben companyes, especialment a aprovisionament".
Segons la Comissió Europea, només el 22% dels treballadors del transport i la logística són dones
"En alguns àmbits del sector logístic sí que ha augmentat el percentatge, però així i tot encara hi ha força diferència entre el sector masculí i el femení", destaca Cardona. "Cal continuar treballant per potenciar la incorporació de més dones i donar oportunitats a totes les persones independentment del gènere, ja que algunes feines les pot ocupar perfectament una dona".
Finalment, Cardona recomanaria a una noia jove entrar en aquest món, perquè és "interessant, potent i molt reconegut". I com a consell més en l'àmbit personal, "que no li faci respecte el fet de pensar que és un sector masculinitzat", ja que això és un punt existent, però que dia a dia "s'ha d'anar buscant l'equilibri i tenir un lloc en aquest sector, puc garantir que és molt dignificant".
7. L'excepció: Mariona Marquès, doctora i infermera en un entorn en evolució
Mariona Marquès és infermera i metgessa. Quan va estudiar el Grau en Infermeria fa gairebé 10 anys, el 90% dels estudiants eren dones, mentre que quan va estudiar posteriorment Medicina, les xifres eren del 80%. Una feminització que, quan s'ha introduït al món laboral, també ha continuat, sobretot a l'atenció primària de la qual forma part. En canvi, en les especialitats quirúrgiques, hi ha més homes.
A més, és en la direcció dels centres on hi hauria d'haver més presència femenina a causa de la majoria de dones a les consultes, però no sempre es així. Marquès atribueix la configuració de la plantilla a la poca conciliació laboral i personal i sobretot a l"'edat fèrtil". "Sovint, com pot succeir a moltes professions, es valora que la professional no es pugui agafar una baixa maternal en breu, perquè el sistema està molt saturat", apunta. Durant els seus anys de professió s'ha trobat amb actituds "masclistes" d'alguns pacients, sobretot barons d'edat avançada que li diuen "nena", la "qüestionen en alguna decisió" o la confonen amb una infermera, si està al costat d'un home.
Marquès (metgessa d'atenció primària): "Les sanitàries tenen una història de 'cures imposades' des de fa dècades per part de la societat"
Marquès aconsellaria a les noves generacions que es vulguin dedicar a la medicina a marcar límits, sobretot si són dones perquè tenen una història de "cures imposades" per part de la societat. Un llegat que té a veure amb la masculinització de la professió des de fa dècades i que, malauradament, encara té biaixos de gènere. I sobretot continuar lluitant, perquè és una professió vocacional que "paga molt la pena". I està en plena transformació.