Quan anar a viure junts? Aquesta és una pregunta que es repeteix sovint, tant a les parelles joves com a les persones grans que, tot i estar juntes, viuen separades. La situació econòmica i laboral més favorable de moltes persones grans, en comparació amb els joves, fa que cadascú vulgui mantenir el seu espai personal sense haver de renunciar a les seves propietats i béns. D'aquesta manera, intenten conservar el seu estil de vida i les seves decisions financeres. Segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el percentatge de persones que viuen soles passarà de representar l'11,2% de la població total el 2024 al 14,3% el 2039.
Aquestes qüestions reflecteixen la transformació de la societat cap a un individualisme creixent i el canvi en els models familiars tradicionals. A més, s'observa que les llars formades per una sola persona experimentaran l'increment més gran en els pròxims 15 anys. Es preveu que el 2039 hi haurà 7,7 milions de llars unipersonals (el 33,5% del total), amb un augment del 41,9% respecte a 2024. D'altra banda, les llars formades per dues persones arribaran als 7,2 milions el 2039 (el 31,3% del total), amb un creixement del 29,7% des de 2024, i deixaran de ser el tipus més comú, sent superats per les llars unipersonals.
Es preveu que el 2039 hi haurà 7,7 milions de llars unipersonals (el 33,5% del total), amb un augment del 41,9% respecte a 2024
Segons l’estudi de 2022 La gestió de la intimitat en la societat de la informació i el coneixement. Parelles i ruptures a l’Espanya actual, les parelles LAT (Living Apart Together), o en català "vivint junts, però separats" representen un 7% del total de les relacions al nostre país, on el 70% de la població té parella. A més, l’estudi estima que l'edat mitjana d'aquestes parelles és de 42 anys, que un de cada tres membres és separat o divorciat (34,2%) i que el 46,5% té estudis universitaris.
Entre la independència i el desig
El terme parella LAT es fa servir per descriure una relació en què les dues persones no conviuen al mateix habitatge per elecció pròpia. Això pot ser per diverses raons, com el fet que siguin persones separades amb fills o filles de cadascuna de les parts, la qual cosa pot complicar la convivència, o per evitar conflictes derivats de la vida en comú, voler mantenir el seu espai personal, etc. Segons explica a VIA Empresa Ángel Serra, psicòleg clínic i docent a la Universitat de Vic, “es prioritzen les necessitats individuals, ja que cada persona té una trajectòria pròpia, ja feta o per fer, on la realització professional juga un paper important. La relació no s’ha de veure com una càrrega que interfereixi en aquest projecte personal. Estan junts quan volen, no per obligació, sinó per desig, i això ajuda a preservar la relació de les tensions i l’estrès quotidians”.
“En primer lloc, quan coneixes una persona després de tants anys d'haver conviscut amb una altra, no et vols embrancar de seguida amb una aventura convivint junts. I, en segon lloc, el tema fills. En el cas de la meva parella, ja tenia els fills grans i independents, però en el meu cas no. Els meus fills encara eren molt petits i vaig considerar que, tot i que passés el temps fins que els meus fills no fossin econòmicament independents i visquessin fora de casa, no faria el pas de començar a viure junts”, explica Teresa Montalat a VIA Empresa, dona de 58 anys, mare de dos fills i separada que fa 12 anys que adopta el model de parella LAT.
Serra (Universitat de Vic): “es prioritzen les necessitats individuals, ja que cada persona té una trajectòria pròpia, ja feta o per fer, on la realització professional juga un paper important"
Parlen tots els dies gràcies a la tecnologia, però no es veuen cada dia. Passen junts les vacances i un cap de setmana a casa d'ella quan té els fills, i l'altre cap de setmana a casa d'ell quan no els té. Segons Montalat, "si hi ha una tercera persona a casa que intenta exercir de figura paterna, sovint acaba malament, i això ho volia evitar a tot preu." A més, afegeix: "Com que et veus poc, no hi ha rutina, i sense rutina, tot és molt més agradable. Tot segueix sent com una aventura, com al principi".
A més, assenyala que ha vist molts casos de persones que no han seguit aquest model per qüestions econòmiques, i que, justament al contrari, necessiten conviure junts i decideixen compartir vides i famílies. "Aquests tipus de relació, sobretot amb nanos bastant petits, falla", afegeix.
Viure sol costa 6.900 euros més a l'any que fer-ho en parella
Les llars unipersonals ja representen el 26,4% del total a Catalunya, segons l’Idescat. Aquesta xifra, en constant creixement, ha passat del 20% el 2001 i es preveu que arribi al 30% en els pròxims 24 anys.
Viure sol comporta costos addicionals, coneguts com a taxa single. Les despeses són més elevades en àmbits com l'habitatge, les factures de la llar o la cistella de la compra. De fet, l'any 2022, la despesa mitjana de les llars unipersonals a Catalunya va ser de 22.885 euros anuals, mentre que en llars amb dues persones adultes (sense fills dependents) va ser de 31.964 euros, o 15.982 euros per càpita. Això vol dir que viure sol costa 6.905 euros més a l'any que viure en parella.
Els singles són, de fet, objecte d'estudi de moltes marques, ja que tenen uns hàbits de consum diferents dels dels altres. Concretament, les persones que viuen soles tendeixen a gastar més diners en productes de benestar, serveis de cura personal, oci i viatges.