Hi ha qui diu que tornar de vacances és la pitjor part del viatge. Mai hi he estat massa d'acord, però sembla que a vegades grans aerolínies com Vueling s'ho prenen al peu de la lletra. Com sempre, anem als fets. Uns fets que no deixaran indiferent a ningú. Uns fets que, qui més qui menys, podreu arribar a compartir per alguna experiència prèvia agafant un vol. Uns fets que massa sovint normalitzem com a usuaris malgrat haver pagat fins a l'últim cèntim per un servei. Uns fets que fins i tot van indignar tant el personal de l'aeroport com la mateixa tripulació de Vueling. Uns fets que es van capitalitzar amb un càntic d'una passatgera emprenyada: "Vueling, vinga collons!"
Tornava de vacances de les Illes Balears i el meu vol havia de sortir a les 21 hores. S'havia d'embarcar a les 20 hores i 20 minuts i vaig arribar a l'aeroport al voltant de les 19 hores. Tot en ordre, fins que Vueling va avisar passades les 20 hores que el seu vol sortiria més tard del previst. Quant més tard? La clàssica resposta d'examen: No sap, no respon. Molt més tard? No sap, no respon. Què sabem llavors? De moment, no sabem massa res. Bé, sabem que Vueling va tenir un "problema tècnic". Quin? Si vostès no el saben, jo tampoc. Tan tècnic que no es va arribar a explicar en cap moment malgrat que tothom ho preguntava.
Passades les 20 hores i 30 minuts, ens van canviar de porta d'embarcament sense donar-nos masses més explicacions. Espera que esperaràs i si et canses d'esperar, segueix esperant que amb una mica de sort el vol que havies contractat et tornarà en algun moment de negra nit a casa. Després d'una llarga espera pròpia d'una pel·lícula de suspens, ens van dir que l'avió arribaria al voltant de la mitjanit.
Reclamació? Esperar i passar l'estona
"Tinguin paciència", deia el personal de l'aeroport i algun treballador de Vueling als passatgers. Van començar a aparèixer els famosos fulls de reclamació, em vaig apropar a qui els donava i li vaig preguntar: "Serveix per a alguna cosa o és per passar l'estona?". "Et seré sincera, la veritat és més aviat per passar l'estona", va respondre. Clar i balear. Vaig deixar la reclamació sense omplir, preferia passar l'estona llegint un bon llibre que omplint un full que acabaria a la paperera de la història.
Em va sorprendre la reacció de la gran majoria d'usuaris: més acceptació que revolta. Segurament a molts no és el primer cop que ens passa una situació així, però tinc la sensació que almenys en qüestió de vols hem caigut en aquell maleït estat d'ànim en el qual assentim més que ens queixem perquè assumim que allò que hauria de ser una excepció es converteix en norma general.
Paguem per un vol low cost i no descartem que arribi tard. Paguem per portar una maleta i tant de bo que no es perdi. Però, donem-hi una volta més i pensem què passaria si vostè a la seva respectiva feina digués a última hora a un client que el servei o el producte que havia contractat arribarà tard. Molt tard. Si és que arriba... Per què? Perquè sí. Com? Un problema tècnic. Com de tècnic? Tan tècnic que no es pot ni explicar i si vol més explicacions, pregunti a un altre.
Un capità indignat
Tornem als fets. Passada la mitjanit, tots els passatgers pugem en fila a l'avió, ens cordem el cinturó, apaguem els mòbils i després d'esperar encara uns minuts més, la usuària mig endormiscada que es trobava asseguda a la meva filera fa un crit alt i fort: "Vueling, vinga collons!". Els aplaudiments de tots els passatgers no es fan esperar. La tripulació no sabia ben bé on ficar-se i de cop i volta, intervé el capità per donar la seva versió dels fets.
Resulta que la tripulació de Vueling que teníem no era la que havíem de tenir. Estaven de guàrdia a Barcelona i els havien avisat a l'hora prevista d'embarcament que hi havia un vol a les Illes Balears que havia tingut "un problema tècnic". "Els demano disculpes, però ni a nosaltres mateixos ens han sabut dir res més", va relatar el capità.
Vam començar a volar cap a casa i encara sort que el vol és curt, però l'aventura no havia acabat aquí. Encara quedava la traca final.
"Això és una vergonya. Indignant. Em sap greu, però els aconsello que presentin una queixa formal a Vueling"
Arribem a Barcelona i allà no ens hi esperava ningú. Esperem asseguts per baixar l'avió seguint el protocol covid, però res de res. El capità torna a intervenir: "La veritat és que això és una vergonya. Indignant. Sembla que no sabien que veníem a aquestes hores, no tenim resposta de la torre, les jardineres no han arribat i encara no hi ha la passarel·la. Em sap greu, però els aconsello que presentin una queixa formal a Vueling."
De qui és culpa?
Ja ho tindríem. Negra nit amb uns passatgers més emprenyats que mai davant una situació inversemblant, però el que és encara més fort és veure la indignació i les queixes del capità i la seva tripulació amb el funcionament de la seva pròpia companyia. Vueling contra Vueling. Simplement meravellós. Cultura corporativa? Per a l'empresa. Lluir els colors? Per al futbol. Esperar, passar la pilota i fugir d'estudi? Coses dels viatges d'alta volada.
Així doncs, de qui és culpa tot plegat? No se sap. Una mica de tots, una mica de ningú. A qui li pots demanar explicacions? No se sap. El de dalt et dirà que és cosa del de baix, el de baix et dirà que és cosa del de dalt i l'avió si pogués parlar segurament et diria que és cosa de l'aerolínia mentre l'aerolínia et dirà que és un "problema tècnic" així ja no és problema de ningú. Serveix d'alguna cosa omplir el full de reclamacions? Sí, per passar l'estona mentre esperes.
Vinton: "Criticar la banca o les multinacionals és perseguir fantasmes"
Roger Vinton va assegurar en una entrevista a VIA Empresa que "criticar la banca o les multinacionals és perseguir fantasmes. És com liar-te a cops de puny amb un fantasma. S'ha d'intentar que la gent que pren decisions tingui responsabilitat personal". Tant de bo algun dia es descobreixin els fantasmes, els directius assumeixin les seves responsabilitats i deixem de ser els usuaris els que paguem els plats trencats.
Finalment, un operari va donar resposta i van arribar tant la passarel·la com les jardineres. Llavors quedava només esperar una maleta que per molt petita que sigui ara també t'obliguen a facturar i que va sortir per una cinta compartida amb un altre vol de les Illes Canàries que també arribava tard. Serà cosa dels horaris de les Illes... Vaja, una excepció més. Ironia a banda, no és el primer vol i segurament tampoc serà l'últim que arribi tard.
La revolta
Un cop sortim de l'aeroport al voltant de les 2 de la matinada, agafa't un taxi amb suplement de nit, paga-te'l de la teva butxaca i torna cap a casa. A veure si amb una mica de sort pots descansar una mica i aixecar-te aviat per treballar ben despert. L'endemà, una companya de feina que havia anat de boda em va explicar que tot just li acabaven de cancel·lar un vol de Vueling perquè s'havia espatllat l'aire condicionat de l'avió i la reparació que havia de durar mitja hora es va acabar allargant fins el dia següent. Aquest cop no eren les Illes Balears o les Canàries, sinó el País Basc. Definitivament, la realitat supera la ficció.
El pitjor de tot és que fa quatre anys vaig agafar aquest mateix vol des de les Illes Balears a la mateixa hora i amb Vueling i em va passar exactament el mateix. Mateixa espera, mateix "problema tècnic" i mateixes explicacions. Només hi va faltar el full de reclamacions, la indignació del capità i la tripulació.
Roca: "Canviar no serà suficient, hem de ser revolucionaris"
A veure si serà veritat que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra... Sant torne-m'hi! Hi ha qui diu que tornar de vacances és la pitjor part del viatge. Mai hi he estat massa d'acord, però Vueling quasi que m'ha convençut. Ja que hi som, deixeu-me afegir en clau d'actualitat que la polèmica inversió de 1.700 milions d'euros per a l'ampliació del Prat és també com un vol cancel·lat o sempre endarrerit.
Recordo quan Genís Roca va escriure en un article d'opinió a VIA Empresa que "la majoria dels temes que ocupen la nostra agenda no demanen un canvi sinó una revolució, entenent aquest terme com a sinònim d’un canvi de model que comporta assumir un conflicte amb l’esperança d’un futur millor. Canviar no serà suficient, hem de ser revolucionaris".
Tinguem mentalitat optimista i constructiva, però no deixem de queixar-nos i ser revolucionaris. Bona tardor d'alta volada a tothom!