La principal tendència per al 2025, segons la Trend Review de VML, és la cerca del benestar immediat, sense preocupar-se per l’estabilitat a llarg termini. Aquest estudi indica que els recursos i els esforços se sacrifiquen al servei del benefici emocional puntual. Així, els occidentals es llancen a experiències ràpides i variades, com el lleure, els viatges, l’alimentació fora de casa, els jocs a distància, la realitat augmentada, les marques salvatges, la cosmètica, les proteïnes i altres productes farmacèutics, el retail presencial o les immersions en intel·ligència artificial.
Els romans ja van descobrir aquesta actitud fa 2.000 anys: és el carpe diem d’Horaci al seu llibre Odes. De les dues interpretacions d’aquestes paraules, la majoria dels crítics es queden amb la de “viu cada moment com si fos el darrer”, menyspreant l’altra que diu “feina feta no té destorb”.
Per adquirir l’estat del benestar en l’era digital s’ha de conquerir la salut mental, equilibri entre la vida personal i el treball; seguretat i privacitat a la xarxa; accés a la informació i el coneixement; connexions socials; i salut física
Per què aquesta visió del món torna amb tanta força? En la conjuntura actual es combinen dos fenòmens. El primer correspon a què les classes mitjanes i els que viuen per sota el llindar de la pobresa han vist com des de fa 20 anys estan perdent poder adquisitiu; aquesta depauperació general està arrelada a la consciència de la majoria de la població europea, que els hi fa perdre l’esperança d’una millora de l’escenari a llarg termini. El segon correspon a la frustració que acompanya tot procés de canvi radical com el que vivim, el de la transformació digital; la transició cap al nou model és llarga i contradictòria. L’adaptació a les noves habilitats tecnològiques, la sobrecàrrega d’informació, la desinformació, l’expectativa de resposta ràpida per a tot estan modificant la manera de viure, de treballar, de relacionar-se. Enfront de la inestabilitat econòmica, la incertesa del canvi i les angoixes quotidianes, el carpe diem seria la resposta contemporània.
Filosofia de vida o crisi sistèmica? Sigui una filosofia de vida -com la visió clàssica romana- o la conseqüència de la crisi del sistema -al segle XIX a Occident-, el fet és que per adquirir l’estat del benestar en l’era digital s’han de conquerir aquest seguit d’elements: salut mental, equilibri entre la vida personal i el treball; seguretat i privacitat a la xarxa; accés a la informació i el coneixement; connexions socials; i salut física. Repassant una a una les condicions de la felicitat, veiem que el seu cost contemporani esdevé cada cop més elevat, de vegades inabordable.
Salut mental
L'índex de fatiga total a Espanya és del 51% enfront del 37% de la mitjana comunitària, segons l’Eurobaròmetre de la UE 2024, entre els més alts junt amb Portugal, Letònia i Lituània; déu-n'hi-do el percentatge en qualssevol dels dos casos. La síndrome d’esgotament laboral, el burnout, aplega a la vegada l’estrès laboral, la sobrecàrrega d’informació, les exigències de la productivitat, les condicions del teletreball -amb la invasió del temps particular-, l’ús intensiu de les tecnologies, l’aïllament, les dificultats d’interacció i l’evanescència dels lligams socials. Segons l’Informe de Salut Mental de la UGT de 2024, els trastorns d’ansietat, del son i depressius han augmentat significativament, passant d’un 11,46% dels dies de baixa laboral el 2016 a un 16,22% el 2024, la qual cosa significa doblar el nombre de dies de baixa laboral. Encara seria superior aquest percentatge si afegíssim l’assetjament, la violència en el treball i els suïcidis que se’n deriven de la situació.
Equilibri personal i laboral
Els governs europeus intenten millorar la conciliació, però el procés de transformació digital de les empreses complica l’harmonia i la rendibilitat entre el treball presencial i el teletreball, l’aprenentatge de les noves tecnologies i el procés de transformació de les empreses, o l’hora de feina i l’increment de la productivitat. A més, l’habitatge s’ha convertit en un actiu financer, fent-lo inaccessible per a moltes persones i minvant el seu valor com a espai de privacitat i vida familiar.
Privacitat i seguretat digital
Trontolla la protecció de les dades personals i dels dispositius. Cada cop que augmenten les mesures de seguretat -autenticació, actualització del programari, robustesa de les contrasenyes, antivirus-, els ciberatacs es tornen més sofisticats, fent la privacitat digital una meta fugissera. El robatori d’identitat i la protecció de la intimitat són problemes cada vegada més complexos que deixen la privacitat en mans dels desaprensius i dels que fan el pitjor negoci.
Cada cop que augmenten les mesures de seguretat els ciberatacs es tornen més sofisticats
Accés a la informació i el coneixement
L’aprenentatge i domini de les tecnologies esdevé difícil per a gran part de la població. Genera neguit i inseguretat, en la mesura que s’enfronta a l’amplitud de l’oferta informativa, cada cop més intoxicada expressament. A més ha aparegut la droga de major consum actual, la d’escurçar el temps entre la ideació o la demanda, per una banda, i la realització i la satisfacció, per una altra. La intel·ligència artificial ha accelerat encara més l’avenç cap a la immediatesa: a una demanda ràpida i fins i tot improvisada li correspondria una resposta urgent, tant en compres en línia i entrega a domicili, com en el processament de dades, la telemedicina, l’entreteniment i tota mena de serveis. Aquesta precipitació cap a la urgència requereix establir prioritats, períodes de desconnexió, selecció i filtratge de les fonts d’informació, emissió pròpia amb criteri freqüents espais de desintoxicació, mesures que estan poc interioritzades.
Connexions socials
El concepte tradicional de família s’ha diluït, afectant els suports comunitaris. Les tecnologies han ampliat les relacions socials, però també han fet que els vincles siguin més fràgils, evanescents, distants, invisibles provocant l’aïllament social. A mesura que les noves tecnologies penetren en la societat, la solitud es converteix en una realitat quotidiana per una part cada cop més ampla de la població.
Salut física
Creix més ràpidament el nombre d’abonaments als programes d’esports de les plataformes que el dels practicants: tant a l’estat espanyol com a Europa s’ha incrementat la pràctica esportiva als darreres decennis, però el 53% dels primers i el 51% dels segons no executa cap mena d’exercici físic.
Mite de Sísif
El cost de ser feliç en la societat digital s’assemblaria al mite de Sísif. Cada dia podem gaudir de major benestar i la societat en general avança cap a l’equilibri i el benestar per tots, però algun impediment inherent a la condició humana ho fa impossible. El rei està condemnat a un càstig etern: empènyer una gegantesca pedra muntanya amunt per tal que quan arribi al cim torni a caure i es vegi obligat a repetir l’operació tota l’eternitat. Aquest símbol de la condició humana, com deia Camus, va néixer entre els grecs quan els seus estrategs volien ampliar el poder de la gran Grècia a tots els seus confins i imposar les seves lleis i valors morals; es tractava d’una època d’expansió, de conquesta i, per tant, d’un gran canvi, pot ser no tan gran potser com l’actual. En moments de transició tan profunds, sempre acabem girant els ulls cap a aquest mite i, encara que el cost de la felicitat és immens, no deixa de ser assolible.