Wally, el nord i el sud

Un passeig pel món; les guerres, el canvi climàtic i la pandèmia omplen el nostre dia a dia

Wally creua el món sencer; a cada port, una història diferent | iStock
Wally creua el món sencer; a cada port, una història diferent | iStock
Josep-Francesc Valls
Director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM
Barcelona
27 de Maig de 2021

Va enfilar malament l’estret de Gibraltar endinsant-se a la Mediterrània. Ha travessat els oceans, fent milers de kilòmetres des del Pacífic Nord, de la costa oest americana, fins aquí. Despistada o aventurera, ves-ho a saber, la jove balena gris, Wally, de vuit metres de llarg, fora del seu habitat, no troba menjar suficient per nodrir el seu voluminós cos. Acostumada als abundosos aliments en aigües fredes i abismals, les aigües calentes i poc profundes de la Mediterrània la estan deixant cada dia més magra.

 

Probablement el cetaci travessava l’estret quan el rei del Marroc empenyia el seu exèrcit d’infants i joves famèlics a envair Ceuta i crear un dels conflictes més importants dels últims anys a la frontera sud de la Unió Europea. Mohamed VI, rei multimilionari d’un país d’economia en desenvolupament, vol dues coses a l’hora. La primera, major protagonisme a l’Àfrica, jugant a la geopolítica mundial. La segona, més diners de Europa. Estats Units està disposat a donar-li una oportunitat pan-africana, mentre que la Unió Europea només negociarà amb ell si frena l’emigració a la frontera i accepta admetre els seus nacionals que arriben il·legalment.

De fet, aspira a rebre gran part dels 90.000 milions d’euros a través de l’Instrument de Veïnatge, Desenvolupament i Cooperació (VDCI), que els països del nord d’Àfrica estan negociant pel període 2021-2027. Addicionalment voldria més recursos econòmics, a part dels que rep habitualment d’Espanya, una partida dels quals ha estat entregada aquests dies del conflicte. Despistat o aventurer, el rei de Marroc, enfila el seu estret de Gibraltar particular cap a Ceuta i caldrà veure si algú l’ajuda, com a la balena Wally, a sortir del mediterrani. De totes maneres, no sé si aquest veí és de fiar.

 

Què fou primer l’ou o la gallina?

No hi ha constància, però en el seu periple per la Mediterrània, Wally podria haver arribat a Palestina, concretament a Gaza. És una zona costanera, amb dunes, una certa aridesa, però amb unes platges mediterrànies que farien goig si no fos pel que es veu un cop entres a l’interior del territori. Hi ha la major densitat de població i pobresa de la terra, un guetto, el racó més trist del món, un camp de refugiats a tot el territori. Si la balena gris hagués arribat a Gaza, segur que hauria fugit espaordida quan va sentir els míssils llençats per l’exercit israelià.  Netanyahu, el primer ministre d’aquell país, diu que va atacar perquè els palestins, en concret Hamás, van iniciar els atacs contra la població israeliana. Què fou primer l’ou o la gallina?

La major provocació és que després de desenes d’anys, des de 1937, abans que es constituís l’estat d’Israel, les Nacions Unides han reclamat la constitució de dos Estats, l’israelià i el palestí. Cada dia que passa s’allunya aquesta solució, mentre de facto o de iure els israelians amplien les seves fronteres i expulsen a l’exterior els palestins. Netanyahu, despistat o aventurer, segueix protegit pels grans de la terra, rebent desenes de milions de dòlars anuals pel seu pressupost de defensa i pel seu sosteniment a la zona per part dels nord-americans.

Wally s’ha topat amb joves, nens i majors amb mascaretes, amb ulls de pandèmia i por a la mort

En el seu viatge cap al no res, Wally s’ha topat amb joves, nens i majors amb mascaretes, amb ulls de pandèmia i por a la mort. Ha acabat sabent que ella mateixa podria ser portadora del virus i rebutjada en qualsevol mar. No ha patit escenes de rebuig, però mentre cerca desesperadament menjar en quantitat, no les té totes. Catorze mesos després d’iniciar-se la pandèmia, quan sembla que es produeixen els primers símptomes de desconfinament, ara ens n’adonem que quan haurem arribat a la immunitat de ramat al primer món, a l’Àfrica hauran vacunat només el 3% de la població; a l’Índia i a altres països africans, asiàtics i llatinoamericans el percentatge esdevindrà molt semblant. En aquestes condicions en les que dues terceres parts del planeta no estaran vacunats, té raó de ser parlar de la immunitat a Occident?

El FMI ha calculat que per acabar de vacunar a totes les persones del planeta es requereixen uns 40.000 milions d’euros. Veritablement es tracta d’una minúcia en relació amb les quantitats que es maneguen aquests mesos als països rics i als organismes internacionals. Si comparem magnituds, la Unió Europea aportarà a Espanya uns 120.000 milions d’euros, d’un total de 750.000 milions que abocarà entre tots els estats de la Unió. Estats Units ja ha començat a repartir els sis bilions de dòlars en estímuls fiscals per reduir l’impacte de la pandèmia i rellançar la seva economia. Què són dins d’aquest mareig de xifres, els 40.000 milions d’euros d’aquí a 2022? No acabem de concebre que si no es vacuna tota la població, perilla el nostre desconfinament. No només la salut, sinó també la recuperació econòmica; el mateix FMI diu que els beneficis econòmics de “l’operació vacuna” aportarien a la economia mundial uns 7 bilions d’euros.

Despistats o aventurers, els nostres representants i nosaltres mateixos? Nord i sud, Mediterrània i Pacífic, tot està en el mateix meridià.