La setmana econòmica ve marcada per les dades d'inflació i producció industrial malgrat que la geopolítica comença a pesar més en l'economia catalana que els afers domèstics. Tant el Brexit com la desacceleració de l'economia europea d'aquest trimestre comencen a pesar en la desacceleració de les exportacions catalanes alhora que l'impuls del crèdit bancari al consum comença a accelerar les importacions. Tanmateix, la setmana política ve marcada per la trobada que ha tingut lloc a Waterloo entre el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el president Carles Puigdemont per tal d'aconseguir la unitat estratègica de l'independentisme. Aquestes negociacions estan essent boicotejades per certs sectors d'Esquerra que prefereixen pactes amb les esquerres castellanes així que la batalla està servida dins el bloc independentista.
La setmana passada els vaig explicar que les dades de l'IPC del mes d'octubre van ser inesperades (2,3% vs. el 2% esperat) però que no era possible encara establir els motius. Aquesta setmana l'INE ha publicat les dades de la taxa d'inflació i el que es pot constatar és que el core IPC -IPC excloent alimentació i energia- ha passat del 0,8% a l'1% en un mes impulsat per l'augment del preu de la roba, que ha augmentat un 13% en un mes i que aporta 5 dècimes a l'augment de la taxa d'inflació. El preu del gas, la fruita i el calçat són els epígrafs que aporten almenys una dècima al creixement de la taxa d'inflació -cal tenir en compte que hi ha epígrafs que resten-. A Catalunya la taxa d'inflació ha estat del 2,4% en termes anuals -venint d'un 2,3% el setembre. Alimentació i vestit i calçat també són els epígrafs de la taxa d'inflació catalana que més aporten, cosa que fa pensar en una pujada de preus conjuntural, ja que enguany el preu dels vestits ha caigut un -3,4%.
Europa frena i les exportacions catalanes patinen
L'índex de producció industrial ens està donant informació molt valuosa sobre els fenòmens conjunturals que viu l'economia catalana. L'índex general ha caigut un -1,5% el mes de setembre -amb ajust estacional i de calendari- i situa l'índex en un 2,4% en el que portem d'any, per sota del creixement del PIB del tercer trimestre (2,7%). El més interessant, però, són els components, ja que els béns de consum han augmentat un 1,8% alhora que els béns d'equipament retrocedeixen un -2,7% i els béns intermedis un -4,4%. Dins els béns de consum tenim els béns de consum durador i els de consum no durador i són els duradors els que estan vivint una gran expansió (17,7% de creixement en un mes), assenyalant que la política monetària del BCE encara té una aportació positiva per l'economia catalana (els béns duradors són el termòmetre que cal utilitzar per mesurar com és d'efectiva la política monetària del Banc Central).
Això és el que explica l'expansió del crèdit bancari al consum dels darrers mesos i el que explica perquè s'està tancant el superàvit comercial català: comencem a importar en excés. En aquest sentit, les exportacions estan afluixant aquest 2018 pel fet que l'economia de l'eurozona desaccelera de forma important (0,2% aquest tercer trimestre d'enguany) cosa que es nota especialment en l'economia catalana. El turisme també desaccelera de forma generalitzada a tot l'Estat i el Brexit torna a situar-se com un risc estratègic per al sector de l'automòbil tant a Balears com a Catalunya malgrat que per als catalans el risc és molt menor.
En definitiva, la desacceleració continuarà els mesos vinents, mes si tenim en compte que la batalla comercial entre la Xina i els Estats Units no afluixa, cosa que, de fet, no té pinta que passi sota la presidència de Donald Trump, qui té com a pla estratègic la unió dels Estats Units, Europa i Rússia contra la Xina.
Poder judicial pactat
En l'àmbit polític la complexitat augmenta a mesura que s'apropa l'inici dels judicis als presos polítics. La negativa al pressupost de Pedro Sánchez sembla a hores d'ara molt sòlida i és per això que no ha estranyat ningú el pacte assolit entre Pablo Casado i Pedro Sánchez per fer Manuel Marchena president del CGPJ en substitució de Carlos Lesmes.
Marchena havia de presidir el judici del procés i probablement això provocarà un canvi en el Suprem. A hores d'ara no és clar quin magistrat substituirà Marchena al judici -de fet no és ni clar que Marchena no hi serà- però rebo informació contradictòria. Des de Madrid m'arriba que el judici s'hauria d'ajornar unes setmanes però des de Lledoners m'arriba que els presos polítics marxaran en un mes i poc cap a Madrid per l'inici del judici, així que cal esperar a veure què passa finalment.
Pacte i judici
Certament al PSOE li interessa una sentència després de les municipals que faciliti pactes a Catalunya i al PP li interessa just el contrari així que el pacte entre Casado i Sánchez assenyala que també podrien pactar en quin moment es fan públiques les sentències. Més enllà d'això, aquests moviments, juntament amb la pressió popular a les concentracions davant les presons, han facilitat el viatge de Pere Aragonès a Waterloo per visitar al president Puigdemont, qui ha proposat una llista unitària per a les europees amb Oriol Junqueras com a cap de cartell, Puigdemont de número 2 i Anna Gabriel de 3.
La negativa d'ERC no s'ha fet esperar si bé és cert que és massa d'hora per tancar llistes electorals unitàries tenint en compte que el grau d'incertesa política és elevat. Sectors d'ERC aspiren a la reedició dels tripartits de la dècada passada, cosa que enfonsaria el projecte independentista, però ja he argumentat en alguna ocasió que si La Crida juga bé les seves cartes aquesta estratègia pot ser suïcida per la formació groga.
L'estatut de la discòrdia
Les eleccions andaluses s'apropen i Pedro Sánchez ha anunciat que el ple específic sobre Catalunya se celebrarà el 12 de desembre i que proposarà un nou Estatut per a Catalunya. Malgrat que no és habitual trencar la disciplina de partit al nostre país, no m'estranyaria que els tres partits independentistes es puguin trencar en una votació d'aquest tipus al Parlament, ja que de no ser així la proposta de Sánchez neix morta perquè no té la majoria al Parlament que cal per reformar l'Estatut. Això no impedeix que, estratègicament parlant, els partits independentistes rescatin la proposta de Miquel Iceta: reformar l'Estatut i en cas que els catalans votin majoritàriament no fer un referèndum binari d'autodeterminació. La pressió que rep l'Estat espanyol des d'Europa per resoldre el tema català no és pas petita i per tant els partits independentistes haurien de demostrar, i en cap cas col·laborar, que Espanya no té cap intenció en no resoldre el conflicte polític. Investir Pedro Sánchez fou una errada greu així que cal no tornar a repetir les errades del passat.