Gol des de fora de l'àrea, de xilena o per l'esquadra. Les dones necessiten ser vistes més que mai i sumar en aquesta societat. De fet, dones i homes ho necessiten i això només serà així si tots prenem consciència de tot plegat. Però per combinar aquesta fórmula, cadascú ha de marcar els seus trets diferencials. "Les dones no heu de jugar a a allò que han jugat els homes: agressivitat, vanitat i estatus perquè ens traurà fora de joc", deia la consellera, escriptora i empresària, Pilar Gómez-Acebo, durant la taula sobre Feminitat, diversitat i empresa celebrada en el marc del Women 360º Congress al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Ella marca les regles del joc i és la primera a parlar en termes futbolístics. Aquest fora de joc ha de deixar d'existir per al feminisme, però, per exemple, Sor Lucia Caram s'ho troba en el seu pa de cada dia: "Sóc al costat de dones que no poden jugar el partit de la vida", relata, al mateix temps que convida a totes les dones a "guanyar el nostre espai i el nostre territori possibilitant que la gent visqui i la gent pugui ser".
La taula és diversa. A l'altre extrem, es troba la sòcia fundadora IfTL-Institute for Transformational Leadership, Jacqueline Van Passen, que recorda que "estem a 61 anys a Europa d'arribar a la igualtat de la dona", mentre que, pel seu costat, la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, Nuria Salán, insisteix en què "una dona es pot dedicar a un ambient en el qual se suposa que no deu haver-hi dones", però adverteix de la necessitat que "sàpiguen que hi ha models". Com ella, que és metal·lúrgica i és l'única dona que fa classes en el màster sobre soldadura.
Van Passen: "Estem a 61 anys a Europa d'arribar a la igualtat de la dona"
Sor Lucia Caram també és una dona especial. Posant damunt la taula que "sembla incompatible parlar de feminisme sota el paraigua de l'Església", i després de confessar que "em tenen com la monja cojonera perquè més val demanar perdó que demanar permís", ha volgut deixar ben clar que "cada vegada més no estem demanant permís, si no creant un nou model". Exemple d'això és "l'èxit d'Oscar Camps perquè en l'equip de rescatadores hi ha moltes dones". Segons la monja contemplativa, a Open Arms, "la dona està jugant el paper determinant i allà he vist la síntesi de la bravesa i la tendresa: desafien la mar, però donen afecte". Bravesa i tendresa que, afegeix Gómez-Acebo, "hem de jugar amb les dues per guanyar 2 a 0 abans de començar qualsevol negociació".
Reculada?
Mentrestant, Gómez-Acebo avisa que "hem retrocedit uns 10 anys" i així, segons exposa, es pot observar en el cas de la presència de dones directives. "Una de les causes, més que la formació, és que la dona no se senti sola", explica, i llança una pregunta a l'aire, que més que pregunta és un repte personal: "En què ets millor que els altres? Aquesta és la clau del joc".
Així que des del punt de vista de Sor Lucia Caram, "cal transformar les coses des de dins, des d'una de les virtuts que és dels forts, que és: davant del perill i el dolor no fugir". "Això és un repte de valents i és allà on estem", continua, i tanca el seu torn de paraula amb una frase molt sàvia: "Quan no sigui necessari que parlem tant, serà que hem avançat, que ho hem aconseguit". "Crec que el futur està cada vegada més a prop", sentencia.
Sor Lucia Caram: "Cal transformar les coses des de dins, això és un repte de valents"
Van Passen, més crítica i menys positiva pel que fa a la immediatesa del futur, proposa "liderar des d'una altra pregunta per tenir altres respostes" perquè, al seu judici, "tenim una manera de veure el món empresarial equivocada". I és "equivocada" perquè "la majoria dels homes es promocionen entre ells però no per maldat, sinó perquè hi ha molta ignorància i cal formar les persones".
Sumar i acabar amb la por
Amb un missatge clar, Salán, per la seva banda, recorda que "no hem vingut a treure res a ningú". Al seu parer, "l'ideal és quan fem un equip híbrid i combinem un bon talent", però, adverteix, "si detecto que la part híbrida masculina té por, no anem cap enlloc". A partir d'aquí, el Paranimf de la UB s'ha posat a aplaudir: "El dia que tinguem una dona presidenta de país que sigui igual d'inútil que Trump, haurà arribat la igualtat".
Salán: "No hem vingut a treure res a ningú"
En aquesta línia, Gómez-Acebo s'ha qüestionat que "per què els mediocres han arribat tan alt?" i ha respost lamentant que això passa perquè "la maldat triomfa amb el silenci de les bones persones i no podem confondre el bonisme amb no parlar", al mateix temps que ha lamentat que "ens han ensenyat a relacionar-nos amb les persones sobre la base de la comparació". És per això que Sor Lucia Caram considera que "hi ha molta gent que encara necessita l'abc' de l'apoderament".
Un apoderament que no serà una realitat fins que s'aconsegueixi la igualtat, però això, explica Van Passen, "és un problema sistèmic" pel qual és necessari "trobar una altra manera". Maneres com que "quan deixem que prenguin més riscos els nens que les nenes o diem 'el meu marit m'està ajudant amb els nens' és un problema sistèmic que hem de tractar des del principi de la vida".
Gómez-Acebo: "La maldat triomfa amb el silenci de les bones persones"
Salán ho té clar i insisteix en el fet que "és important que els nostres nens i nenes tinguin models" perquè, conclou, "el futur serà tecnològic sigui el que sigui al que ens dediquem i, en aquest futur, no podem tenir al 50% fora perquè, llavors, el futur no serà seu". I, per arribar fins aquí, de vegades cal plantar-se i marcar un gol de xilena per a la diversitat.