Xantal Llavina (Barcelona, 1975) és directora i presentadora del programa Revolució 4.0. De la ràdio a la televisió, de Catalunya Ràdio a TV3. I viceversa. "Volia ser periodista des dels 10 anys perquè és la millor feina del món", recorda. Llicenciada en Periodisme i Ciències Empresarials, Llavina ha treballat en diferents mitjans de comunicació i ho ha explicat pràcticament tot de la tecnologia, la innovació i la creativitat. També ha rebut diferents guardons, entre els quals destaquen el Premi Dona TIC Divulgadora 2018 o el Premi a la Comunicació i Divulgació de les TIC 2019. Parlem de revolució, tecnologia, dones, talent, poder i mitjans de comunicació. "La revolució la fas o te la fan". Fem-la.
Quan, com i per què vas decidir fer periodisme TIC?
Des dels 10 anys ja volia ser periodista. Sóc molt xerraire i en els dinars de Nadal entrevistava amb una carxofa a tota la família. Em posava darrere un vidre i ja parlava de televisió. Quan anava a l'escola gravava cassettes a la ràdio com si fos un programa musical. Vaig fer Empresarials i em vaig apropar al món de l'empresa, el màrqueting i l'economia i després vaig estudiar Periodisme. He treballat en ràdio, televisió i premsa i he anat combinant diferents mitjans. Ser periodista és la millor feina del món perquè vol dir explicar, divulgar i comunicar.
"Ser periodista és la millor feina del món perquè vol dir explicar, divulgar i comunicar"
Explicar, divulgar i comunicar.
Tens una responsabilitat social cap als ciutadans d'intentar apropar la veritat i jo intento apropar la revolució digital i l'emprenedoria des del Revolució 4.0. És una feina apassionant, crear continguts i entretenir la gent. També vull donar veu a aquells emprenedors, pimes o startups que no són gens protagonistes perquè tenim els mitjans de comunicació blocats en política i futbol. A VIA Empresa també ho feu i per això us segueixo i us llegeixo.
Vas guanyar el Premi Dona TIC Divulgadora 2018!
La tecnologia ha visibilitzat i empoderat les dones. Sense tecnologia i xarxes, el #MeToo no s'hagués vist... Quantes dones han estat acusades i violades i mai s'ha sabut? La tecnologia ha permès denunciar i visibilitzar. M'agrada que qualsevol dona amb talent es pugui donar a conèixer a la xarxa. El grup #OnSónLesDones visibilitza que no hi ha dones a les tertúlies, que les columnes dels diaris són majoritàriament d'homes o que a Catalunya només hi ha una dona que és l'Esther Vera dirigint un diari. Les dones volen treballar i ocupar càrrecs importants sense deixar de banda la maternitat.
Fotografia d'Àngel Bravo
No hauria de ser incompatible...
Vam dedicar un Revolució 4.0 a la dona perquè les diferències en sous i en consells d'administració estan canviant. Vam explicar què està passant a Califòrnia on és obligatori que almenys un de cada tres membres del consell d'administració sigui una dona. La multa és de 300.000 euros... Com defensa l'Anna Mercadé necessitem quotes per aconseguir la igualtat i la paritat. Espero que la meva filla de 4 anys la tingui!
Amb quines barreres t'has trobat com a dona en el món professional?
Pel fet de ser dona he tingut més dificultats que un home. A vegades m'han preguntat si tornaria a ser mare en comptes de fer-me preguntes professionals. Hi ha un cert masclisme que per sort està canviant. A Catalunya Ràdio cada cop hi ha més dones dirigint programes. Espero que m'hagin valorat per la meva feina i el meu talent i no per ser dona o home.
"Pel fet de ser dona he tingut més dificultats que un home"
Quins són els teus referents?
Sóc fan de qualsevol professional en periodisme que faci la seva feina amb rigor. Destacaria Joaquim Maria Puyal, Mònica Terribas i Jordi Évole. En innovació em va apassionar Mark Zuckerberk i vaig escriure un llibre sobre Facebook com a nova manera de comunicar i entretenir-se. Després també ha estat un gran negoci, amb crítiques i elogis. Va ser un dels pioners en pensar globalment en la xarxa. JeffBezos, Bill Gates o HedyLamarr també són molt innovadors. Falten dones referents! Sempre em fixo en persones innovadores, trencadores i que tenen molt en compte el talent de les persones.
El talent es capta o es reté?
El talent vol dir persones que fan amb excel·lència la seva feina, sigui del sector que sigui. Tots tenim un talent i l'has de saber potenciar. La gent amb talent és creadora, innovadora, creativa... M'interessa molt més el talent que el poder.
Fotografia d'Angel Bravo
El poder es té o es fa?
El poder pot ser perillós i enganyar. Pot haver-hi gent amb poder però poc talent. El poder pot servir per fer bé les coses i dirigir, però tenim polítics que tenen molt poder i poc talent com Donald Trump. BarackObama és el contrari. Tant de bo tothom que tingués poder fos perquè té unes bones aptituds professionals.
Com definiries la Revolució 4.0?
La Revolució 4.0 és la revolució que ja estem vivint i afecta totes les feines, tots els processos i tots els sectors. La Revolució 4.0 és la transformació digital que utilitza la tecnologia com a eina. El Manel Esteller explicava en un programa com la revolució digital és també operar amb 5G, crear una pastilla que curi el càncer o un exoesquelet que ajudi a caminar a una persona que va amb cadira de rodes. També parlàvem amb Xavier Sala-i-Martin sobre robots que fan de transportistes, treballen a magatzems d'Amazon o agafen el telèfon. Em preocupa que la revolució tregui llocs de feina, tot i que diem que no en traurà i canviarà tasques. Tot serà digital.
"La Revolució 4.0 és la revolució que ja estem vivint i afecta totes les feines, tots els processos i tots els sectors"
"Els robots i els humans podem treballar junts", que diu la robot humanoideSophia.
El Genís Roca diu que hi haurà 50.000 milions d'objectes connectats. És tan bèstia tot el que ha de passar i ens pensem que tot anirà molt de pressa. A l'octubre farem un capítol de mobilitat i smartcities i acabem dient que no hi haurà cotxe autònom sense ciutats i mapes digitals. A vegades ens quedem amb els titulars més cridaners però la revolució digital és com una gota que afecta tots els sectors i la gent se n'adona de mica en mica. On ens portarà? La revolució digital és una mica freda i trobo a faltar coses analògiques dels 80 i els 90. Recomano a la gent jove que estudiïn carreres de programació i es dediquin a la tecnologia des d'on es poden fer temes socials molt interessants. Gràcies a la revolució digital poden néixer molts emprenedors amb idees com Adsmurai creat per Marc Elena. O la Carlota Piamb Holaluz i les energies renovables. Hi ha una oportunitat de nous negocis i aplicacions via startups o empreses que utilitzen tecnologia no només per vendre a Catalunya o a l'Estat espanyol sinó arreu del món.
“La revolució la fas o te la fan”. Catalunya fa la revolució 4.0 o li fan?
A Catalunya l'estem intentant fer perquè volem ser un país digital. Tenim una Conselleria TIC que no hi era i feia falta. Estem molt valorats en innovació i Barcelona és una de les ciutats d'Europa amb més empreses tecnològiques. La idea és que a partir de setembre o octubre tinguem la identitat digital catalana que serà molt important per fer serveis, votar... Els polítics haurien de vendre Barcelona com a ciutat d'innovació i tecnologia. Van fer la campanya de revolucionaris digitals, però ho hauria de saber més gent i s'hauria de donar més suport a emprenedors i innovadors.
Ens falta tecnologia dins els mitjans de comunicació?
El Revolució 4.0 va néixer a la web, vam estar mig any fent podcasts i després vam passar a l'antena de Catalunya Ràdio i també a TV3. Els formats han de ser transmèdia i transversals, si fas televisió pots fer ràdio i per què no un diari? M'agrada molt Eldiario.es del Ignacio Escolar que té uns socis que paguen per fer una informació veraç. Com a periodistes la revolució digital és important i el paper acabarà desapareixent. La gent jove no compra el diari i llegeix les notícies a Twitter, Instagram i Facebook. Els mitjans han d'innovar i ser a tot arreu. És més feina? Sí. Un periodista ha de fer una comunicació global. El consum és a la carta i amb la televisió connectada, les graelles ja no tenen gaire sentit.
"Els polítics haurien de vendre Barcelona com a ciutat d'innovació i tecnologia"
“La tecnologia està configurant ciutadans tecno-dependents, que actuen de forma ràpida a través de multicanals d’accés a la informació amb escàs contrast de les fonts i la seva fiabilitat”, defensa Antoni Garrell.
Completament d'acord. La gent es creu qualsevol cosa i els tuits... Tristament, la mort de Muriel Casals es va anunciar abans d'hora. Amb la tecnologia tothom hi diu la seva. Però, els prescriptors són els mitjans de comunicació i els periodistes de referència. La crítica que faig és que els titulars de molts diaris acaben sent molt grocs per aconseguir més visites. Com vivim en el món de les visites i els likes... Em deia Escolar que el que edita un diari no és l'editor sinó la gent que posa me gusta a Facebook. Els mitjans acabem donant allò que vol la gent. L'entreteniment i les emocions també venen molt. També sóc crítica perquè vivim cada cop amb uns mitjans més subvencionats amb recursos polítics i econòmics que fa que hi hagi poca llibertat. Trobo a faltar una mica més de crítica però tots sabem que hi ha interessos en tots els mitjans i a vegades no s'expliquen certes veritats. El periodisme pur que et venien a la universitat no existeix.
Queda’t amb un consell final per a emprenedors.
Jo sóc emprenedora perquè el meu pare és emprenedor des dels 18 anys en el sector de l'automoció i ha arribat a tenir més de 200 treballadors. He viscut de petita què implica aixecar projectes. El món de l'empresari està molt mal vist i això em fa molta ràbia. L'empresari no és el dolent, genera feina per a molta gent i riquesa econòmica. Es necessita tenacitat, esforç, creativitat, talent... Jo també he estat emprenedora en diferents mitjans de comunicació. Quan tens una idea que et fa il·lusió, t'apassiona, hi creus i hi dediques hores i feina... Acaba sortint. Recomano a tots els emprenedors que si teniu una idea s'ha de crear, fer un estudi de mercat, veure la viabilitat, buscar socis i amics que us ajudin i tirar-ho endavant. Si hi ha errors i t'equivoques, no passa res. Torna enrere i a començar de nou. No hi ha res més apassionant que veure una criatura que vas pensar un dia com es fa gran. Admiro tota la gent que s'atreveix i és emprenedora.
"Trobo a faltar més crítica però tots sabem que hi ha interessos en tots els mitjans. El periodisme pur que et venien a la universitat no existeix"
Com t’imagines el Revolució 4.0d’aquí a uns anys?
El Revolució 4.0 ocupa una franja d'una hora a Catalunya Ràdio i encara tenim molta teca per explicar. Em faria il·lusió que aquest programa fos diari, seguís creixent. Estem molt contents amb l'audiència i el contingut del Revolució TV3. Feia falta explicar aquesta realitat.