Durant un assossegat debat sobre això, fa unes setmanes, el degà d'un col·legi oficial ho deixava clar: “Cal ser a les xarxes socials. I, t'agradin o no els riscos que comporta, cal jugar aquest partit”. De manera molt senzilla resumia allò que considerem molts experts en comunicació avui. Per això, a totes les institucions, entitats o empreses, en la meva tasca com a consultor, els insisteixo amb el mateix consell: cal fer servir les xarxes. Cal trobar la manera més efectiva d'obtenir uns resultats òptims i que la gent sàpiga de nosaltres gràcies a les xarxes. La nostra marca ha d'arribar a les persones (als seus mòbils) via Twitter, via TikTok o via Instagram. Ja decidirem en el futur per quina d'aquestes xarxes apostem i ja estudiarem amb quina intensitat ho farem a cadascuna, però no podem viure d'esquena a les xarxes socials quan tothom les utilitza diàriament, quan tothom “està” en elles.
És cert, per altra banda, que són molts els exemples de situacions que han fet que una persona “baixi” d'alguna de les moltes xarxes socials existents i que hem estat testimonis d'actors, polítics o cantants (en definitiva, de figures públiques) que ho han fet de manera temporal o fins i tot definitiva. Cansa i molt aguantar insults, veure's temptat a entrar en debats que no porten a res o intentar interactuar amb persones anònimes que ni tan sols revelen el seu nom real o la seva foto. Però els obstacles, com en tants altres episodis de la vida, cal esquivar-los. I es pot.
Cal trobar la manera més efectiva d'obtenir uns resultats òptims i que la gent sàpiga de nosaltres gràcies a les xarxes
La decisió d'una gran marca d'oblidar-se d'una xarxa social, de deixar de publicar els seus èxits, posicionaments o acords i convenis als quals arriba per mitjà d'una negociació exitosa, ha de ser meditada. I, segurament, en molts casos es tracta d'una decisió més que justificada, però anem a l'arrel del problema. Què vam fer malament pel camí? Per què ens va anar tan malament el camí per aquesta xarxa social que tantes dificultats ens ha donat? Fem una mica d'autocrítica abans de donar el cop de porta.
Per a tota acció comunicativa que vulguem dur a terme, les xarxes socials, poden ser amigues... o enemigues. Ens poden ajudar a sortir d'una crisi o poden fer que aquesta empitjori. Tanmateix, la veritat és que, si mesurem els passos, escollim bé els interlocutors i cuidem a l'extrem cada paraula i cada imatge que utilitzarem, és molt probable que el vent bufi a favor nostre. No cometre cap error ortogràfic, assegurar-nos que tenim dret i permís per fer servir la fotografia per la qual ens hem decantat o comprovar la identitat de les persones o entitats que esmentarem podrien ser alguns dels consells més elementals i, en moltes ocasions, oblidats. I ja saben, després d'una distracció toca corregir. Esborrar. Fer marxa enrere i aprendre la lliçó per a futures ocasions.
Estalviar-nos una opinió sobre un tema del qual està parlant tot el planeta pot semblar una estratègia massa conservadora, però, si partim de la base que no sabem de tot, no cal que la nostra entitat es posicioni en tot
Les persones que ens segueixen a les nostres xarxes socials són els nostres col·laboradors, socis, clients, col·legiats o simples admiradors que esperen que tinguem una activitat més o menys freqüent en aquestes plataformes. És part de la nostra responsabilitat acostumar aquest receptor a un ritme adequat dels nostres posicionaments. Perquè no entrarem en tots els debats i no opinarem de tot en tot moment. Estalviar-nos una opinió sobre un tema del qual està parlant tot el planeta pot semblar una estratègia massa conservadora, però, si partim de la base que no sabem de tot, no cal que la nostra entitat es posicioni en tot. Emetre una opinió fútil només generarà una nefasta conseqüència. Al final, per opinar així... és millor callar. Una altra experiència més per tenir en compte en escenaris futurs.
En definitiva, ni se'ls ha de tenir por ni cal deixar d'intentar treure'ls el màxim partit. Podeu publicar informacions, iniciatives o missatges amb afecte, mostres d'afecte o fins i tot humor. Sense crits ni escarafalls. I no a totes les xarxes existents, apostant per un ús assossegat i no impulsiu ni a totes hores. Tampoc no les hem d'utilitzar ni d'una manera excessivament comercial o persuasiva ni excessivament neutra o avorrida. I no caiguem en la temptació de convertir-les en instruments unidireccionals per fer cas omís a les respostes assenyades que rebem, per ignorar allò que no volem sentir, ja que en conseqüència ningú ens seguirà. Ningú arribarà a la nostra marca a través de les eines que qualsevol persona fa servir mentre espera que el semàfor es posi en verd.