Xavier Sala-i-Martin és catedràtic de la Universitat de Columbia de Nova York i assessor econòmic en cap de Davos. Quan arriba la primavera, torna a la UPF per parlar als futurs economistes catalans sobre el desenvolupament dels països. Abans de començar l'entrevista amb VIA Empresa, ens explica que molts el reconeixen per les americanes. Com l'economia, de tots els colors.
Ens rep a una sala de Penguin Random House per parlar del seu últim llibre La invasió dels robots i altres relats. Economia en colors 2 (Rosa dels Vents, 2018). Després de la crònica de l'altre dia, assegura que haurà d'innovar encara més del que ja tenia pensat de cara a la presentació del llibre que tindrà lloc aquest dimarts a la tarda a la Biblioteca Fuster de Barcelona.
Preparar-se una entrevista amb Sala-i-Martin té molt i poc sentit. El seu cap va tan de pressa i relaciona, amb passió però sense somriure, tantes coses que saps quina és la primera pregunta però no quina serà l'última. Parlem de tot el que poc més de 45 minuts ens permeten. Innovació, fonamentalisme religiós, clons a la Xina, les reunions de Davos, la relació Catalunya-Espanya, la llotja del Bernabéu, l'orgasme amb el gol de Belletti a París o la felicitat dels diners. Ens falta temps però de ben segur que el llibre farà les delícies d'aquells que s'hagin quedat amb ganes de més.
Per què Economia en colors?
Buscàvem un títol per un programa de televisió prime time que expliqués l'economia a la gent de carrer. Economia en colors pel joc de paraules amb les meves americanes i perquè l'economia s'entén com una ciència grisa, avorrida i poc transparent. Un dels grans problemes que hi ha al món és que la gent no sap economia i si en sabés més potser no hi hauria hagut crisi o escàndol de preferents... T’agradi o no, te n’adonis o no, l’economia està amb tu tot el dia. És la ciència de l’elecció, des que et lleves fins que vas a dormir: el primer peu que poses a terra, com prens el cafè...
"T’agradi o no, te n’adonis o no, l’economia està amb tu tot el dia"
L’economia és un clar exemple de la tirania dels experts.
Tota la culpa és nostra. Jo he intentat fer un programa que altres ciències com la biologia ja fa temps que fan. Economia en Colors són 12 novel·les que comencen amb una història, segueixen amb una mena d'enigma i acaben amb una explicació. Saber economia et pot canviar la vida en el dia a dia. A l’hora de trobar feina, parella, tenir fills, comprar un cotxe, entrar a un supermercat i adonar-te què és un engany i què no.... Els economistes haurien de seguir buscant la manera d'arribar a la gent.
"Un dels grans enemics de la innovació al llarg dels segles ha estat el fonamentalisme religiós”, escrius.
Al llarg de la història, el fonamentalisme ha sigut cristià. Per culpa seva, hi ha hagut 1.500 anys d'obscuritat i curiosament són els islàmics qui van salvar la filosofia, la medicina o les matemàtiques gregues. Van tornar a Europa a través d'Espanya. Després cau Constantinoble i els islàmics prohibeixen la impremta. Actualment, els Estats Islàmics destrueixen obres d’art i prohibeixen maneres de pensar que van en contra seu. La innovació i el progrés científic és qüestionar-se també Déu, Al·là, Mahoma, Jesucrist, la Verge Maria o l’Esperit Sant. Sense qüestionament de tot allò que s'accepta com a veritat, no hi ha progrés.
Fotografia d'Àngel Bravo
I les grans empreses, per què decideixen matar la innovació?
Per protegir el seu core business. Ara hi ha telèfons intel·ligents i el core business de Nokia abans eren els telèfons tontos. Dos anys abans que sortís el primer Iphone, Nokia va vendre 250 milions d'unitats del 1110. Un negoci brutal. Però, després es va enfonsar. Per què? Investigadors han recuperat el seu llibre de patents i han descobert que Nokia tenia tota la tecnologia per fer un Iphone però no ho va fer protegir el telèfon tonto.
Van trair la innovació per protegir-se.
Competien amb un producte que ja funcionava. L’altre gran exemple és Nespresso que s’inventa l’any 1976 i el prohibeixen dins l’empresa durant deu anys. Nestlé vivia del Nescafé i el 1986 crea una altra empresa per experimentar amb Nespresso. Jo sempre he trobat que el Nescafé són uns polvos infectes però molta gent els compra i venien milers de milions. Les innovacions no surten per art de màgia, les idees costen, evolucionen i s'han d'implementar. Treuen la primera boutique de Nespresso a París al 2001. És una demostració flagrant que sovint l’enemic està a casa. Al final, la idea és tan bona que acaba fent evolucionar el Nescafé i triomfa amb el Dolce Gusto.
"Si la intel·ligència artificial veu pel·lícules de ciència ficció acabarà dominant el món"
La directora de Linkedin a Espanya i Portugal, Sarah Harmon, em va dir que la filosofia és una carrera de futur. Controlem la tecnologia o la tecnologia ens controla a nosaltres?
Els humans controlem la tecnologia però no com la fem servir. Quan s’enfonsa el Titànic, els humans decideixen desenvolupar la tecnologia de l’eco i troben la manera d’enviar el so cap avall per veure si hi ha gel. Això salva milers de vides humanes, però aquesta mateixa tecnologia es fa servir també per saber el sexe del fill de les dones embarassades. A Xina, amb la política del fill únic i la preferència de les famílies pels mascles, hi ha hagut 200 milions d'avortaments des del 76. La mateixa tecnologia pot salvar el Titànic o fer-te avortar a la Xina. Tot depèn dels éssers humans.
Com a bon economista, no t’agrada parlar del futur... Però, davant la invasió, acabarem vivint el Jo, Robot d’Isaac Asimov?
Si la intel·ligència artificial veu pel·lícules de ciència ficció acabarà dominant el món. Avui en dia, les màquines no saben distingir entre un Chihuahua i una magdalena. La tecnologia evolucionarà d’una manera brutal però ara encara no entenem com l’ésser humà pren decisions. Tinc un fill de dos anys, no li he ensenyat mai la definició d'un dinosaure a Wikipedia però li ensenyes un dibuix i ho associa amb una facilitat esbalaïdora. Les màquines encara no ho saben fer.
Fotografia d'Àngel Bravo
Temps al temps.
Estem en un dilema del presoner. Sabem que la tecnologia militar intel·ligent, els robocops o els Terminators acabaran malament per la humanitat. L’esperança de vida d’un ésser humà en un camp de batalla serà res. Les societats occidentals avançades diuen que no ho faran però com reaccionaran si ho fan a Xina? Fent-ho. Tots sabem que és dolent però pel dilema del presoner ho acabarem fent tots. Estic convençut que a la Xina ja han clonat éssers humans. Com reaccionarem? Estem assistint a les últimes generacions d’homo sapiens.
Es parla de tot això a Davos?
Sí. La gent té una idea equivocada de Davos i es pensa que són quatre rics movent fils i confabulant com robar els diners als pobres. Però no, són molts debats sobre el càncer, Mart, les finances, la pobresa a Àfrica... Amb els experts més grans de tot el món. És allò que Pasqual Maragall volia fer al Fòrum de les cultures.
"Estem assistint a les últimes generacions d’homo sapiens"
I de Catalunya també?
Veig Catalunya des de Mart. Si ve un marcià i pregunta a qualsevol persona d'un país democràtic occidental com els terrícoles prenem les decisions direm que als països civilitzats votem qui mana, les regles de joc, com es gasten els diners, les lleis... Votem, votem i votem. I si ens pregunta per les línies que separen els països, li diràs que va a hòsties. Tu aconsegueixes la independència a hòsties i en 15 dies estàs a la ONU i tothom ho accepta.
És una qüestió només de força?
Eslovènia està a la UE. Sèrbia està a punt d’entrar-hi i això que també es troba al Tribunal dels Drets Humans per crims contra la Humanitat. Ara, tu vols votar una frontera i el president de la Comissió Europea, [Jean Claude Juncker], aquest alcohòlic que ve de Luxemburg, se’n fot. És molt bèstia. Per què la frontera entre França i Alemanya o el Paral·lel 58? Pels tancs. A hòsties. Per què Perú és independent? Vargas Llosa diu que no vol nacionalismes però tampoc demana el reingrés a Espanya. Perú és independent perquè hi va haver hòsties. Com a éssers humans ens hauria de caure la cara de vergonya, a nosaltres, a les Nacions Unides, a la UE... És inacceptable però és el que acceptem. Si dius que vols votar t'intenten ridiculitzar. Ells són els cosmopolites, els que defensen les guerres i la violència i tu ets el tractorià primitiu que diu que ha d'anar a hòsties. I si no t'agrada, més hòsties.
L’establishment polític protegint el seu core business.
La Constitució dels Estats Units deia que només votaven els propietaris perquè tenien por que votessin els pobres i els expropiessin. El mateix amb les dones o els negres. Era la reducció a l'absurd i ho estem veient una altra vegada. Que sigui complicat pensar com s’ha de votar no vol dir que les hòsties estiguin justificades. Com Sarrià no pot votar, acceptem Sudan del Sud perquè hi ha centenars de milers de morts i ho trobem fantàstic. Els catalans hauríem d’estar defensant no el dret a decidir de Catalunya sinó el dret a decidir de cada poble del món.
"Entre les empreses riques de l'Ibex, unes viuen del BOE a Madrid, de la Llotja del Bernabeu i dels contractes públics"
Seguint la teoria econòmica, Espanya i Catalunya tenen institucions inclusives o extractives?
Extractiu vol dir que s'extreuen els diners dels altres i inclusiu implica que guanyes els diners amb la innovació. Espanya és cada vegada més inclusiva. Aquells que tenen accés a grans negocis han de formar part d’una elit que són funcionaris, empresaris de l’Ibex, polítics... Allò que abans Podemos deia que era la Casta i de la qual han acabat formant part. Nosaltres estem exclosos dels famosos negocis del Bernabeu. Entre les empreses riques de l'Ibex, unes viuen del BOE a Madrid, de la Llotja del Bernabeu i dels contractes públics. La resta, que no viuen del BOE, es troben a la perifèria: Catalunya, Galícia, País Valencià.... Grífols, Inditex o Mercadona tenen una capacitat brutal d'innovar.
La capital centralitza el poder polític i econòmic.
A Estats Units tots són rics perquè han innovat. En canvi, a Sudamèrica, el Carlos Slim és com el Juan Villalonga. Aznar va privatitzar Telefónica per donar-li al seu amic de pupitre i Carlos Salinas de Gortari va fer el mateix a Mèxic. Quan tens el monopoli d’una cosa tan necessària com el telèfon, et forres. Tot això dels sistemes espanyols que inclou Sudamèrica ve de la Encomienda que era una manera elegant de dir esclaus i això s'ha heretat. Per fer-te ric has de ser amic del cap. A Mèxic hi ha una batalla constant per ser de l’elit que és l'única manera de guanyar i robar els altres. No és una batalla per innovar. A Estats Units, has d'innovar si vols guanyar diners i no importa si ets amic del President. La corrupció és part del sistema. Tots aquests exemples formen part de les teories de Daron Acemogly i James A.Robinson.
Fotografia d'Àngel Bravo
Els diners fan la felicitat i la felicitat fa els diners?
No sabem ben bé què és la felicitat. El nostre cos a través de l’evolució ha generat un sistema per induir-nos a reproduir-nos i mantenir-nos vius amb un mecanisme de premi i de càstig. Tots els sentiments estan associats a un neurotransmissor. Es premia el menjar i el sexe i es castiga el foc, el dolor... Però perquè això funcioni la sensació de felicitat ha de ser temporal. Els diners són una manera de comprar dopamina i ens serveix per fer coses que ens donen plaer. El PIB és una manera de comprar droga, dit a lo bèstia. Això de buscar la felicitat em sembla absurd. Al món feliç d'Adolf Huxley, l’únic que fan és menjar Soma. Des del punt de vista biològic si l’únic que fem és treballar i produir PIB perquè això ens permet comprar els neurotransmissors que ens donen felicitat, saltem-nos el PIB i donem drogues directament. Els estudis demostren que la gent rica és més feliç perquè poden comprar més xupitos de dopamina i no tenen l'ansietat de perdre la feina, la casa... L’eufòria també és una gran part de felicitat però ha de ser temporal. Un dels orgasmes més grans que he tingut ha sigut el gol del Belletti a París. Ara és un record distant, les victòries del passat ja no compten i cada any hem de tornar a guanyar.
"El PIB és una manera de comprar droga"
Difícilment entendrem la felicitat si no entenem també la tristesa...
És química. El teu cervell no sap si el Barça acaba de marcar, acabes de tenir una gran relació sexual o t’han donat una pastilla... Sap que arriba dopamina i una sensació d'eufòria. No sé si necessites el teu moment de tristesa per tornar a estar eufòric. Però, la química és perillosa perquè arribem al món dels grans dictadors que et poden col·locar pastilles i la gent està contenta. És possible que els nens de Google acabin dominant el món a base de fer-nos feliços.
Com diu Àlex Sicart, potser "al futur no seràs de drets o d’esquerres sinó de Google, Apple o Amazon".
Si et donen més dopamina...