Un quadern roig, vermell com es diu a Catalunya, ha acompanyat al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en la seua participació aquest dimarts al Cercle d'Economia de Barcelona. És el document que recull l'Estratègia Valenciana de Recuperació i que Puig ha deixat junt a Javier Faus, president del Cercle. Segons ha explicat, segueix la 'via valenciana' que està plasmant en la seua gestió política, un còctel concret perquè, ha dit Puig, "mentre altres territoris han fet de la fractura la resposta al virus, en la Comunitat Valenciana ha imperat el trellat valencià, la serenor, l'estabilitat i la confiança".
Puig ha fet ensenya de l'estabilitat política valenciana enfront del clima crispat d'altres territoris: "Ja n'hi ha prou de confrontació, apostem per la confiança, per la mirada a llarg termini (...) Com diu Anton Costas -present en la jornada- ara toca recuperar i reinventar. Serenor, cooperació...", ha explicat. "És hora dels enginyers de ponts no dels tècnics de demolició", afegeix.
En aquesta etapa que s'albira, el president Puig ha destacat que "necessitem un tracte que done estabilitat als majors però també un pacte social per als joves atrapats entre dues crisis". A més, sabedor de l'auditori en què es presentava, el socialista ha reconegut que són "les empreses les que creen treball, no fem trampes al solitari dient una altra cosa. Acompanyar-les és una prioritat en la via valenciana", ha defensat obertament.
La qüestió catalano-valenciana
Fent ús de la retòrica, Puig ha establert el seu discurs en un trajecte ferroviari amb tres parades; la via valenciana, la seua defensa de la gestió de la crisi del coronavirus i del futur; la Commonwealth mediterrània i l'Espanya d'Espanyes, entrant ja en un terreny menys econòmic i més polític. Així doncs, Puig s'ha endinsat en la que ha anomenat "la qüestió bilateral catalano-valenciana" per a matenir que "ningú pot defensar els seus interessos a Europa de manera individual, ningú, encara que les seues elits continuen pensant-ho".
"El trellat valencià necessita el seny català", ha afirmat el president autonòmic valencià, després d'enumerar les xifres que demostren la bona relació econòmica entre ambdós territoris, com és el fet que Catalunya és el principal client valencià perquè "només hi ha dos territoris on comprem més que ací, a la Xina i a Anglaterra".
Ximo Puig defensa que "només hi ha dos territoris on comprem més que ací, a la Xina i a Anglaterra"
Ponts en comú? Molts. I un d'ells, l'aposta per la descentralització, de la qual Puig s'ha manifestat militant. "És el moment de l'Espanya macrocefàlica, és inajornable acabar amb l'efecte que converteix Madrid en una gran aspiradora de xarxes d'influència, de recursos, de funcionaris...", opina Puig. El president ha fet al·lusió a l'estudi encarregat aquest 2020 a l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal, que mostra com el Sector Públic Estatal i el govern de la Comunitat de Madrid contribueixen amb les seues polítiques a donar continuïtat al procés de concentració de poder i recursos en la capital. En aquest sentit, Puig ha parlat de redistribuir els centres de decisió. "Ports de l'Estat, per què no...?", ha deixat caure, com una mena d'idea i ha criticat que "exercir el dúmping fiscal i a banda presumir, és certament insultant".
El Corredor com a exemple de col·laboració
Puig, ferm defensor de l'Espanya federalista- ha posat com a exemple de projecte d'interés comú i vertebrador el Corredor Mediterrani: "La via valenciana proposa teixir aliances i si cal parlar d'un projecte en comú, hem de parlar del Corredor Mediterrani, amb el suport de la societat civil i amb Josep Vicent Boira com a ferm defensor.
I una anècdota per a concloure: "En 1930, davant la possible arribada d'un tren d'ample internacional a Barcelona que finalment no va arribar, una delegació de l'Ajuntament de València va viatjar a Barcelona per a fer pressió conjunta... D'això ja fa noranta anys... i encara ens costa tant arribar en eixe tren...".