L'enderroc de l'Aquarama ha estat la caiguda d'un símbol, d'un mite de la ciutat. Bona part del record del Zoo de Barcelona del gruix de la població de la ciutat està encara fundit amb el de l'orca Ulises, que fins l'any 1994 va ser l'atracció principal d'un model de gestió dels animals basat en l'espectacle, l'exposició i la mercantilització de la seva imatge. Els treballadors encara recorden que el darrer dia del mamífer a les instal·lacions de la Ciutadella es van formar cues quilomètriques per veure la seva darrera performance. "Fins i tot va venir Tv3 a gravar", rememora el director del Zoo, Sito Alarcón. La desaparició de l'edifici on actuava Ulises per deixar espai per noves reserves d'animals amenaçats de la conca mediterrània és l'exemple perfecte del nou model que reivindica, un més d'acord amb el sentit comú envers els animals. "La societat ha vist que no hi ha cap necessitat de tenir orques en captivitat si no és per fer tasques de recerca", reconeix Alarcón, que veu el nou Zoo com un "catalitzador en defensa de la biodiversitat".
El nou model de zoo se sosté sobre tres potes: conservació, recerca i divulgació. Tot plegat, una tasca col·lectiva, "impossible sense fer en xarxa", segons Alarcón. Les institucions catalanes i espanyoles, com constata el director, s'han adonat del mal estat dels ecosistemes del país pel que fa a biodiversitat. La primera qüestió, doncs, és la de la conservació i recuperació de les espècies en més perill. "Som guardians d'un patrimoni genòmic", reivindica. En concret, el de la conca mediterrània. En un dels climes més tensats del món, on els recursos hídrics ja són escassos i les sequeres, comunes –vulnerable a la desertificació, que afecta profundament l'hàbitat de moltes de les espècies autòctones– es fa especialment necessari la feina de hubs de cura i conservació de "la vida tal com la coneixem". "Tenim una finestra petita per actuar, i si no ho fem abans que es tanqui, no frenarem la pèrdua massiva de biodiversitat", alerta Alarcón.
Alarcón: "La nostra obligació és mantenir la metapoblació dels animals tan sana com sigui possible i en les millors condicions de benestar per, si és necessari, reintroduir-los als ecosistemes"
La columna vertebral del nou model de zoo, doncs, passa pel benestar dels animals, però també per un control poblacional que garanteixi la viabilitat d'una espècie en cas que els seus exemplars en llibertat es vegin compromesos fins al punt de l'extinció. Alarcón posa l'exemple de l'orangutan, "un animal sota gran perill per la fragmentació del seu hàbitat per part de l'home". La separació dels individus pel maltractament dels espais boscosos on habiten dificulta la seva reproducció, i diversos zoos europeus es coordinen per comptar amb exemplars suficients i prou diversos per poder, en cas que s'arribi a aquest extrem, efectuar una reintroducció. Les institucions compten amb una identificació de cadascun dels individus, la seva procedència i línia genètica, per evitar una endogàmia que posi en perill la continuïtat de l'espècie. ""La nostra obligació és mantenir la metapoblació dels animals tan sana com sigui possible i en les millors condicions de benestar, sense problemes genètics, per, si és necessari, reintroduir-los als ecosistemes", explica el director.
Posar al centre la cura dels animals, i el seu encaix en els ecosistemes realment existents, fa que el Zoo giri en una direcció diferent de la marcada per l'espectacularitat que habita sovint a l'imaginari col·lectiu barceloní. El mateix Alarcón, de fet, qüestiona l'adiença del concepte per descriure el que ha de ser un recinte animal modern. "Hi ha més de 7.000 zoos, i són de son pare i de se mare". El salt de què el director considera un Zoo modern, el que col·labora amb les institucions per la conservació de la vida animal, si es compara amb algunes de les institucions amb animals en captivitat al món, és substancial. "La paraula està molt prostituïda" per entitats amb atraccions, amb resorts o "on els lloros van en bicicleta". "Hem d'explicar tot això, perquè si no la gent continuarà pensant que som aquell Zoo dels 60", lamenta.
Activitat ex-situ
La conservació no passa només per la cura dels animals interns al zoo, el seu estudi i el seguiment de la viabilitat de les poblacions d'animals en captivitat. El director de l'organisme barceloní posa especial èmfasi en estudiar les causes de la inviabilitat de molts ecosistemes per a les espècies que els habiten; i actuar per solucionar-les. "És del règim estúpid reintroduir espècies a la natura si no es reverteixen les condicions que les han fet desaparèixer", raona, tot apuntant cap al punt d'unió entre l'activitat científica i la conservació més activa. La fundació Barcelona Zoo, un dels vehicles que l'entitat té per finançar aquesta tasca, ja ha invertit més de quatre milions d'euros des de la seva fundació, l'any 2011, en projectes investigadors i accions ambientals que en puguin sorgir.
El director del Zoo de Barcelona, Sito Alarcón | Cedida
En aquesta tasca exterior és on més es cristal·litza la feina col·laborativa amb universitats i administracions –i, de fet, també amb altres zoos. Un exemple, molt específic dels ecosistemes catalans, és el projecte de conservació del tritó del Montseny, una espècie amenaçada en bona part pels efectes sobre els rierols de la serra de la desforestació massiva de la zona per part dels propietaris forestals. Així, en col·laboració amb la Generalitat, el recinte cria i conserva individus d'aquesta espècie. La Diputació de Barcelona, explica el director, "té la tasca més feixuga", la relacionada amb la recuperació de l'hàbitat. "El Montseny no és públic, i si vols millorar les condicions de les torrenteres, has de posar-te d'acord amb els propietaris", lamenta Alarcón, que valora les "diverses potes" que es posen sota un projecte de conservació d'una espècie local.
"Aquí la protecció de la natura encara es deu a molta gent amateur que dedica el seu temps lliure a la recerca i conservació"
Si bé el director reitera que les institucions han pres un rol molt més actiu en aquestes tasques de conservació, encara no s'hi dediquen els recursos necessaris. El Zoo coopera, més enllà de Generalitat o Estat, amb moltes entitats i agrupacions del territori que ofereixen molta de la informació imprescindible per estudiar les condicions de diverses espècies. "Desgraciadament, aquí la protecció de la natura encara es deu a molta gent amateur que dedica el seu temps lliure a la recerca i conservació", quelcom positiu per l'alt grau de sensibilització de la població, però que no deixa en bon lloc la base material del projecte de recuperació de la biodiversitat del país.
Aquesta manca de recursos disponibles s'estén també a la recerca institucionalitzada als àmbits acadèmics. Tot i "l'activa conversa" del Zoo amb els centres educatius i investigadors del país, especialment UPF, UAB i UB –també té projectes en funcionament amb Vic, així com amb la URV– sovint els professionals no tenen tot el que necessiten per part de les administracions. "Al país hi ha molts i molt bons professionals de la recerca, però els calen recursos", reclama Alarcón, si bé confirma que la feina tira endavant. A més dels 55 projectes de conservació de la natura coordinats el 2021 amb institucions acadèmiques el país, el Zoo concreta treball de camp, pràctiques, visites d'estudiants o períodes de formació. "Sense les universitats, no podríem fer la recerca necessària", reafirma Alarcón. Així, el director busca que la institució esdevingui una referència per a professionals, amateurs, centres i administracions interessats en la preservació i cura de la vida animal al país. "Volem ser pal de paller perquè tota la gent que treballa per la biodiversitat a Catalunya trobi aquí casa seva".
Comunicar el nou Zoo
La influència de la feina de conservació pot ser profunda a curt termini, però en termes estratègics queda coixa sense acompanyament social. Així, Alarcón posa especial valor en la tercera pota del nou Zoo, la divulgació. Amb més de 700.000 visitants anuals, el potencial per canviar mentalitats és ample. Després d'una forta crisi reputacional a mitjans de la passada dècada, el director es marca com a objectiu canviar la percepció de la ciutadania, que sigui capaç de veure-hi una institució moderna i dedicada a la biodiversitat i la cura dels animals en oposició al "Zoo d'espectacle" que s'imaginà en la seva fundació.
La nova apel·lació al visitant, així, passa per formats d'entreteniment capaços de vehicular el missatge de la institució. "Intentarem sensibilitzar la gent de forma que ho gaudeixin" amb instal·lacions com els nous centres de descoberta, espais multimèdia i fins i tot lúdic que permetin l'exploració de les condicions de les espècies i la formació al voltant de les problemàtiques que pateixen i les amenaces per la seva supervivència. Fins i tot la cartelleria corresponent a cada exemplar ha d'integrar-se en la nova estratègia. Les dades nues que es poden trobar a la senyalització actual han de deixar espai als "cinc o sis missatges sintètics" que Alarcón vol comunicar a qui passegi pel parc. "Vull que puguin saber que aquest animal està amenaçat, en perill, i què es pot fer per ajudar", raona el director. Al cap i a la fi, conclou, "la finestra no la podran aprofitar ni Macron, ni Pedro Sánchez, ni Putin ni Biden; ho hem de fer entre tots".