D'on provenen els diners que té el banc? Com es crea i gestiona el diner fiduciari en el qual es basa l'economia actual? I com es poden pagar els interessos d'un préstec quan se suposa que es demana perquè, precisament, un particular no té diners? Són algunes de les qüestions bàsiques que respon El concursant, una pel·lícula de Rodrigo Cortés estrenada el 2006.
L'eix de la narració es situa al voltant de Martín Circo (Leonardo Sbaraglia), professor d'Història de l'economia a la universitat. Una feina que, a priori, sembla no dur-lo cap a la riquesa, el que genera queixes per part de la seva parella, Laura (Miryam Gallego). Tot es capgira, però, quan guanya un premi de 3.000.000 milions d'euros en un concurs. De no tenir res, el seu patrimoni passa a comptar amb més de dos cotxes de luxe, una moto, un vaixell, una mansió, pintures de Goya, Picasso... i un avió que està en camí i que serà la gota que faci vessar el got. Per què? Perquè la riquesa genera ceguera, una ceguera alimentada per la falta de coneixement sobre el vertader funcionament de l'economia.
Un regal enverinat
L'abonament del premi al compte corrent de Circo genera un increment del capital i del patrimoni de 3.000.000 milions d'euros que, als ulls d'Hisenda, cal justificar. Circo, després d'investigar, troba que han d'abonar el 47,6% dels diners guanyats, en concepte d'impostos, i s'escandalitza. No ho tenen, s'han gastat ja més de la meitat, pel que es veu obligat a demanar un préstec avalant la nova casa i l'antic pis que ell tenia.
El percentatge ascendeix fins al 56% i s'hi suma un nou maldecap: el professor ha signat amb el banc unes clàusules abusives. Ho descobreixen consultant un advocat especialista, qui també els xucla al voltant de 200 euros mensuals per la feina. Tot són despeses que se sumen i engreixen el deute. Un deute que no haurien imaginat en rebre un regal, en el fons, enverinat.
Entrar en el joc del capitalisme
Si l'advocat és un peó, els treballadors de l'Administració Pública tenen el mateix rol i el ciutadà és l'últim esgraó que alimenta el sistema econòmic, hi ha alguna manera de trencar les regles del joc? Circo troba l'escapatòria en Edmundo Figueroa, un excèntric especialista en les martingales del capitalisme i que treu a la llum sentències tan crítiques com aquestes.
En una mena de curs exprés, li explica com les persones passen de la permuta d'ous i tomàquets a l'ús de l'or per quantificar i comprar el valor dels objectes. Explica el perquè dels bancs, el sistema de concessió de préstecs i les trampes que utilitzen per enganyar els seus clients amb el que ell defineix com a diners que no existeixen i que mai es podran tornar.
Detractors i defensors del sistema econòmic
La pel·lícula s'erigeix com una crítica al funcionament de l'economia. Posa en dubte la validesa del diner fiduciari i situa la banca com a principal productor de la riquesa, sense tenir en compte el treballador de classe mitjana que inverteix el seu temps per transformar-lo en diners i que nodreix l'economia.
Aquest és només un exemple de les diverses explicacions que dóna el film, entre els quals s'obre un debat sobre l'ètica, la cobdícia i les fal·làcies en contra i a favor del sistema.