27
de Juliol
de
2016
Deliveroo va néixer a Londres el 2013 quan William Shu, el seu fundador i llavors treballador d'una banca d'inversió, va dir prou als kebabs, les pizzes i altres menjars de mala qualitat que oferien els marketplaces online de menjar a domicili. Hi havia alguna altra opció? El cert és que no, per això va néixer la startup que, de mica en mica, ha aconseguit conquerir el mercat europeu i demostrar que menjar de qualitat i de manera saludable no està renyit amb rebre l'àpat a casa o l'oficina.
No fa ni un any que la companyia va aterrar a Espanya, començant per Madrid i Barcelona, alhora que iniciava la seva aventura fora del continent amb Dubai, Hong Kong, Singapur, Melbourne i Sidney amb una inversió de 70 milions de dòlars. I més recentment ha arribat a València, on ja es poden veure bicicletes amb caixes amb el logo del cangur i publicitat als transports de la ciutat, una nova localització que ha fet enlairar fins a prop de 50 el nombre de treballadors de la companyia a l'Estat espanyol.
Qualitat i salut a domicili
La Nevera Roja, Just Eat, Deliverum o Take Eat Easy -qui acaba d'anunciar el seu tancament- són alguns dels actors que competeixen directament amb Deliveroo en un mercat que ha demostrat que encara té molt potencial per explotar. Ara bé, són serveis "diferenciats", això la CEO de la startup a Espanya, Diana Morato, ho té molt clar. "Nosaltres oferim restaurants de qualitat i que la gent de per si ja coneix. També cuidem la part logística i som capaços de portar-te els àpats en menys de 30 minuts", detalla a VIA Empresa.
Ara ja tenen un nom conegut i culturalment es coneix cada cop més el que és el food delivery, però és una fita que han aconseguit picant pedra: "Al principi ens va anar a la contra el fet de ser una startup. Es coneixien els marketplaces, però cap iniciativa com la nostra, que ofereix el valor afegit de gestionar tota la logística. També s'associava el repartiment a domicili amb pizzes i menjar xinès i molts no entenien com els seus plats, que eren de més qualitat, podien arribar a casa del client". Però van insistir, van parlar amb els propietaris els negocis, els van explicar fil per randa com funciona el servei i el van posar a prova amb cada carta. "Vam insistir fins al punt on som, que cada restaurant que visitem, restaurant que aconseguim", explica amb satisfacció Morato.
En bicicleta per la ciutat
De la mateixa manera que els restauradors escullen estar a Deliveroo, els repartidors també. Tots són autònoms i treballen quan poden i volen. Només cal tenir bicicleta o moto i temps lliure, la resta ho fan els algoritmes de l'aplicació, els quals relacionen els usuaris disponibles amb les comandes.
Se'ls distingeix per la roba negra i verda i per les capses que duen a la part posterior del seu mitjà de transport, les quals són una mica com una nina russa: "El menjar viatja en una bossa tèrmica que va dins d'una altra bossa tèrmica que va dins de la capsa". La suma d'innovar en el disseny de producte i cuidar el radi de repartiment és el que els permet que el producte arribi en bones condicions i a temps.
Tota aquesta indumentària descrita és la que porten els freelances, però la que també reconeix haver portat Morato quan la startup va arribar a Espanya i quan "coneixia a tots els repartidors". "Al principi feia algun repartiment per entendre com és el procés, quins problemes es poden trobar els ciclistes i en què podem millorar", rememora amb un mig somriure, "però ara hem crescut i som molta gent, no els conec a tots".
Tot i que ha deixat aparcada la bicicleta, la CEO assegura que continua anant a algunes reunions amb els restaurants per saber què en pensen del servei, què els preocupa o rebre noves idees per millorar o implantar noves funcionalitats. Aquesta preocupació pel client és el que ha fet, explica amb orgull, que alguns usuaris de l'aplicació "l'utilitzin també per informar-se dels restaurants que hi ha en una nova ciutat quan la visiten" i no només per fer comandes.
Hàbits saludables a l'empresa
Deliveroo ha arribat també a les companyies per fer que els treballadors com William Shu puguin menjar variat i no hagin de recórrer a l'entrepà quan la feina s'allarga.
D'aquest segment, destaca com a clients habituals els "treballadors amb més estrès" com els de la banca d'inversió, consultoria, agències de creativitat o periodistes que "tenen poc temps per organitzar-se i volen menjar bé". En aquest sentit, Morato destaca que és un servei útil per l'empleat, però també per l'empresa si aquesta accepta pagar les dietes: "En el servei corporate, oferim la possibilitat de decidir quins dies de la setmana el treballador pot demanar el dinar o a partir de quines hores, si s'allarga la jornada. A més, serveix a la companyia per tenir una millor gestió de les factures i les notes de despeses i establir un límit de preu perquè la plantilla no el sobrepassi".
També compten amb un perfil més jove d'empleats i que formen part de startups o negocis tecnològics amb una filosofia més fresca: "Són companyies que estan disposades a pagar el dinar perquè veuen aquesta estona com un benefici social o una manera de millorar l'ambient laboral".
Adaptar-se per ser escalable
Sortir de Londres i traslladar el model de negoci a altres ciutats europees amb èxit és el resultat de tenir la capacitat d'adaptar-se amb rapidesa a l'entorn. Això inclou conèixer els restaurants de la zona, els que tenen millor valoració i més coneixen els ciutadans, com també estudiar bé el relleu urbà per decidir si n'hi ha prou amb bicicletes o cal buscar repartidors en moto. "A Barcelona la majoria va en bicicleta, però si fos més eficient utilitzar la moto, apostaríem per ella", exemplifica la CEO, qui afirma que busquen sempre el mètode de transport més eficient per oferir la qualitat que busquen i en un temps mínim.
Una altra de les claus per ser escalable és ser ràpid i simplificar: "Has de ser el primer o, almenys, no ser molt més lent que els altres a adaptar-te als canvis que exigeix l'entorn. També cal simplificar les coses, perquè si no, no podràs ser ràpid. Aquesta rapidesa permet provar, aprendre, treure conclusions i innovar". És tota una cadena de causa-efecte que comença amb tenir els ulls oberts per llegir el mercat i acaba amb tenir un valor afegit que et fa destacar per sobre la competència. Uns actors que, com bé diu, fa "més fàcil tenir un producte bo perquè tens pressió". "Si en un mercat no hi ha competència, vol dir que és massa madur o que no és interessant", sentencia.
I en tota l'estratègia no pot faltar ser originals. Un dels encerts que Morato destaca és l'aposta pels suports publicitaris en el cas de Barcelona. "Cal fer un màrqueting 360", afirma, "el nostre client està al mòbil, a l'ordinador, a la tablet i també passejant pel carrer, per això tenim publicitat al metro, al bus, als taxis... l'hem d'acompanyar en el seu trajecte". De fet, un dels formats més usuals i que més criden l'atenció és el plafó en forma de bossa que llueixen per la ciutat comtal diversos taxis al sostre i que ha resultat ser un experiment exitós.
Aprenent dels grans i dels més petits
Morato ha format part d'empreses grans com Indra i també de startups com Zipcar –comercialitza els seus serveis a Espanya sota el nom d'Avancar-. Per a alguns, el salt ha anat de més a menys, mentre que ella considera que el fet de passar del gran al petit té els seus avantatges: "Et dóna la visió de l'estructura, de l'ordre, de com són les coses a gran escala, que són coneixements que algun dia hauràs d'aplicar en una startup quan comença a créixer a un ritme important".
Els ciclistes porten la caixa a la part de darrere de la bicicleta. Deliveroo
Tanmateix, ella reconeix obertament que prefereix l'ambient d'una companyia de nova creació, on l'equip sol ser més jove i on la passió i les ganes de fer les coses bé prevalen per sobre de tot.
Això sí, "treballar en una startup no és per tothom, és un entorn amb molta incertesa", alerta. Per això demana que es faci més pedagogia a Espanya sobre aquest vessant de l'emprenedoria. "Aquí tenim potencial humà, bones idees i ganes de fer coses innovadores, però se'ls ha de fer saber als futurs emprenedors que no tot és anar amb esportives i pantalons curts, que quan tens una hipoteca, fills i busques estabilitat, potser una startup en plena fase d'inestabilitat no és la millor opció", explica amb contundència.
No fa ni un any que la companyia va aterrar a Espanya, començant per Madrid i Barcelona, alhora que iniciava la seva aventura fora del continent amb Dubai, Hong Kong, Singapur, Melbourne i Sidney amb una inversió de 70 milions de dòlars. I més recentment ha arribat a València, on ja es poden veure bicicletes amb caixes amb el logo del cangur i publicitat als transports de la ciutat, una nova localització que ha fet enlairar fins a prop de 50 el nombre de treballadors de la companyia a l'Estat espanyol.
Qualitat i salut a domicili
La Nevera Roja, Just Eat, Deliverum o Take Eat Easy -qui acaba d'anunciar el seu tancament- són alguns dels actors que competeixen directament amb Deliveroo en un mercat que ha demostrat que encara té molt potencial per explotar. Ara bé, són serveis "diferenciats", això la CEO de la startup a Espanya, Diana Morato, ho té molt clar. "Nosaltres oferim restaurants de qualitat i que la gent de per si ja coneix. També cuidem la part logística i som capaços de portar-te els àpats en menys de 30 minuts", detalla a VIA Empresa.
Ara ja tenen un nom conegut i culturalment es coneix cada cop més el que és el food delivery, però és una fita que han aconseguit picant pedra: "Al principi ens va anar a la contra el fet de ser una startup. Es coneixien els marketplaces, però cap iniciativa com la nostra, que ofereix el valor afegit de gestionar tota la logística. També s'associava el repartiment a domicili amb pizzes i menjar xinès i molts no entenien com els seus plats, que eren de més qualitat, podien arribar a casa del client". Però van insistir, van parlar amb els propietaris els negocis, els van explicar fil per randa com funciona el servei i el van posar a prova amb cada carta. "Vam insistir fins al punt on som, que cada restaurant que visitem, restaurant que aconseguim", explica amb satisfacció Morato.
En bicicleta per la ciutat
De la mateixa manera que els restauradors escullen estar a Deliveroo, els repartidors també. Tots són autònoms i treballen quan poden i volen. Només cal tenir bicicleta o moto i temps lliure, la resta ho fan els algoritmes de l'aplicació, els quals relacionen els usuaris disponibles amb les comandes.
Se'ls distingeix per la roba negra i verda i per les capses que duen a la part posterior del seu mitjà de transport, les quals són una mica com una nina russa: "El menjar viatja en una bossa tèrmica que va dins d'una altra bossa tèrmica que va dins de la capsa". La suma d'innovar en el disseny de producte i cuidar el radi de repartiment és el que els permet que el producte arribi en bones condicions i a temps.
Diana Morato, CEO de Deliveroo a Espanya |
Tota aquesta indumentària descrita és la que porten els freelances, però la que també reconeix haver portat Morato quan la startup va arribar a Espanya i quan "coneixia a tots els repartidors". "Al principi feia algun repartiment per entendre com és el procés, quins problemes es poden trobar els ciclistes i en què podem millorar", rememora amb un mig somriure, "però ara hem crescut i som molta gent, no els conec a tots".
Tot i que ha deixat aparcada la bicicleta, la CEO assegura que continua anant a algunes reunions amb els restaurants per saber què en pensen del servei, què els preocupa o rebre noves idees per millorar o implantar noves funcionalitats. Aquesta preocupació pel client és el que ha fet, explica amb orgull, que alguns usuaris de l'aplicació "l'utilitzin també per informar-se dels restaurants que hi ha en una nova ciutat quan la visiten" i no només per fer comandes.
Hàbits saludables a l'empresa
Deliveroo ha arribat també a les companyies per fer que els treballadors com William Shu puguin menjar variat i no hagin de recórrer a l'entrepà quan la feina s'allarga.
D'aquest segment, destaca com a clients habituals els "treballadors amb més estrès" com els de la banca d'inversió, consultoria, agències de creativitat o periodistes que "tenen poc temps per organitzar-se i volen menjar bé". En aquest sentit, Morato destaca que és un servei útil per l'empleat, però també per l'empresa si aquesta accepta pagar les dietes: "En el servei corporate, oferim la possibilitat de decidir quins dies de la setmana el treballador pot demanar el dinar o a partir de quines hores, si s'allarga la jornada. A més, serveix a la companyia per tenir una millor gestió de les factures i les notes de despeses i establir un límit de preu perquè la plantilla no el sobrepassi".
També compten amb un perfil més jove d'empleats i que formen part de startups o negocis tecnològics amb una filosofia més fresca: "Són companyies que estan disposades a pagar el dinar perquè veuen aquesta estona com un benefici social o una manera de millorar l'ambient laboral".
Adaptar-se per ser escalable
Sortir de Londres i traslladar el model de negoci a altres ciutats europees amb èxit és el resultat de tenir la capacitat d'adaptar-se amb rapidesa a l'entorn. Això inclou conèixer els restaurants de la zona, els que tenen millor valoració i més coneixen els ciutadans, com també estudiar bé el relleu urbà per decidir si n'hi ha prou amb bicicletes o cal buscar repartidors en moto. "A Barcelona la majoria va en bicicleta, però si fos més eficient utilitzar la moto, apostaríem per ella", exemplifica la CEO, qui afirma que busquen sempre el mètode de transport més eficient per oferir la qualitat que busquen i en un temps mínim.
Una altra de les claus per ser escalable és ser ràpid i simplificar: "Has de ser el primer o, almenys, no ser molt més lent que els altres a adaptar-te als canvis que exigeix l'entorn. També cal simplificar les coses, perquè si no, no podràs ser ràpid. Aquesta rapidesa permet provar, aprendre, treure conclusions i innovar". És tota una cadena de causa-efecte que comença amb tenir els ulls oberts per llegir el mercat i acaba amb tenir un valor afegit que et fa destacar per sobre la competència. Uns actors que, com bé diu, fa "més fàcil tenir un producte bo perquè tens pressió". "Si en un mercat no hi ha competència, vol dir que és massa madur o que no és interessant", sentencia.
I en tota l'estratègia no pot faltar ser originals. Un dels encerts que Morato destaca és l'aposta pels suports publicitaris en el cas de Barcelona. "Cal fer un màrqueting 360", afirma, "el nostre client està al mòbil, a l'ordinador, a la tablet i també passejant pel carrer, per això tenim publicitat al metro, al bus, als taxis... l'hem d'acompanyar en el seu trajecte". De fet, un dels formats més usuals i que més criden l'atenció és el plafó en forma de bossa que llueixen per la ciutat comtal diversos taxis al sostre i que ha resultat ser un experiment exitós.
Aprenent dels grans i dels més petits
Morato ha format part d'empreses grans com Indra i també de startups com Zipcar –comercialitza els seus serveis a Espanya sota el nom d'Avancar-. Per a alguns, el salt ha anat de més a menys, mentre que ella considera que el fet de passar del gran al petit té els seus avantatges: "Et dóna la visió de l'estructura, de l'ordre, de com són les coses a gran escala, que són coneixements que algun dia hauràs d'aplicar en una startup quan comença a créixer a un ritme important".
Els ciclistes porten la caixa a la part de darrere de la bicicleta. Deliveroo
Tanmateix, ella reconeix obertament que prefereix l'ambient d'una companyia de nova creació, on l'equip sol ser més jove i on la passió i les ganes de fer les coses bé prevalen per sobre de tot.
Això sí, "treballar en una startup no és per tothom, és un entorn amb molta incertesa", alerta. Per això demana que es faci més pedagogia a Espanya sobre aquest vessant de l'emprenedoria. "Aquí tenim potencial humà, bones idees i ganes de fer coses innovadores, però se'ls ha de fer saber als futurs emprenedors que no tot és anar amb esportives i pantalons curts, que quan tens una hipoteca, fills i busques estabilitat, potser una startup en plena fase d'inestabilitat no és la millor opció", explica amb contundència.