30
de Novembre
de
2016
Act.
30
de Novembre
de
2016
"Hem sortit molt, molt, molt contents. S'ha descobert que realment Uber no és un servei d'intermediació, ni tampoc un servei de la societat de la informació perquè s'ha pogut acreditar que fan un servei de transport pur i dur. Hem pogut veure que els 15 jutges que estaven procedint han pres plena consciència que realment això és així", explica Montse Balagué, advocada d'SBC Abogados, el despatx legal de Barcelona que aquest dimarts ha portat la companyia nord-americana davant el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg. La sensació de triomf amb què surten de la vista la traslladaran a l'Associació Professional Elite Taxi, el seu client i principal responsable de posar contra les cordes la plataforma digital de cotxes compartits.
A la sala eren una empresa, una associació de taxistes, representants dels Estats membres de la Unió Europea –alguns crítics, com França o Irlanda- i 15 jutges, els quals tenen la paraula, en última instància i després de l'informe de l'Advocat General de la UE, davant la polèmica entre el sector del taxi i la popular aplicació mòbil que converteix usuaris en conductors.
Però també eren presents dos modes d'entendre l'economia col·laborativa, el nou sector que arran la digitalització ha donat pàbul nombroses fórmules empresarials que, fins ara, desconeixíem: "Aquí ha quedat més que clar que en cap concepte se la pot qualificar d'economia col·laborativa per un matís puntual o clarificador, ja que l'economia col·laborativa exigeix que dues persones comparteixin despeses però no existeix mai un lucre de les dues parts. No pot ser que Uber, una empresa que factura milions de dòlars exercint aquest tipus d'activitat, ens pretengui vendre que és economia col·laborativa", argumenta Balagué.
Sense dubte, és la queixa més reiterada dels taxistes. "L'economia col·laborativa intenta acollir-se a buits legals per aprofitar-se de la situació i intentar introduir-se en sectors sense les mateixes càrregues", afirma Iban Sesma, portaveu de l'Associació Professional Elite Taxi, durant la seva compareixença del 16 de novembre a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya. "Hem de diferenciar entre els usuaris que volen compartir les despeses i les plataformes que volen acollir-se a diferents models de treball on obtenen un clar benefici econòmic", ha apuntat Sesma.
"La Justícia ens donarà la raó"
Si des de la representació estan contents, la tranquil·litat impera entre els taxistes. "Estem tranquils, doncs, confiem que la Justícia ens donarà la raó amb totes les proves que hem presentat perquè es consideri Uber com una empresa mediadora de transport i, per tant, hagi de complir amb les lleis estipulades a cada país a aquest efecte", ha admès l'associació en un comunicat a través del seu perfil de Facebook. "Ara la pilota està en la teulada de la Unió Europea i no pot, ni ha de seguir amb la bena posada als ulls, aliens a tota aquesta problemàtica que està consumint el sector del taxi europeu", resa el comunicat.
El dubte a resoldre és si l'empresa necessitaria una llicència per operar a l'Estat espanyol o si, per contra, hi ha llibertat absoluta d'implantació. La justícia catalana havia admès amb antelació que Uber opera sense llicència de transport o taxi a Barcelona, la qual cosa seria necessària en el cas d'un servei remunerat de transport, però durant la vista, Uber va demanar que el cas es traslladés a la Unió Europea. I és aquí on aquest dimarts la polèmica pot haver avançat una mica més.
L'origen: la pluja d'una nit a París
El naixement d'Uber ben podria ser la descripció d'una nit difícil, com les que hem viscut els últims dies de pluges inesgotables. Dia laborable, ja és de nit, plou a bots i barrals i no tens cotxe. Almenys, no l'has portat amb tu. No pensaves que cauria tanta pluja. El metro de Barcelona ha tancat i la parada més a prop d'on et trobes està a 15 minuts caminant. "Arribaré xop", penses. Busques un taxi i, a primera vista, no en trobes ni un circulant a prop teu. Recordes que tens alguna aplicació de taxis i tires milles...
... No és una situació real, però és molt semblant a la que descriuen els emprenedors Travis Kalanick (@travisk) i Garrett Camp com a gènesi de la seva empresa. La dificultat de trobar un taxi a París en mig d'una tempesta de neu els va fer pensar en com seria de fàcil polsar un botó i aconseguir un xofer. "El que va començar sent una aplicació per sol·licitar cotxes exclusius en algunes zones metropolitanes ara està canviant l'estructura logística de ciutats de tot el món", afirma la companyia al seu web.
Una d'aquestes ciutats és Barcelona, els taxistes de la qual han estat especialment bel·ligerants amb l'aplicació mòbil que converteix usuaris en conductors. Els professionals del taxi han manifestat el seu inconformisme diverses vegades i han fet sonar el clàxon més d'una vegada als carrers barcelonins. Ara, però, de l'asfalt ja passen al parquet dels tribunals de justícia europeus. Com confirma la seva advocada, no s'espera una resposta de l'Advocat General de la Unió Europea abans del mes d'abril. Després el Tribunal en qüestió haurà de decidir, però el sabor que deixa als protagonistes de la batalla permet aventurar una difícil situació per a la companyia que va nàixer una nit de pluja a París.
A la sala eren una empresa, una associació de taxistes, representants dels Estats membres de la Unió Europea –alguns crítics, com França o Irlanda- i 15 jutges, els quals tenen la paraula, en última instància i després de l'informe de l'Advocat General de la UE, davant la polèmica entre el sector del taxi i la popular aplicació mòbil que converteix usuaris en conductors.
Però també eren presents dos modes d'entendre l'economia col·laborativa, el nou sector que arran la digitalització ha donat pàbul nombroses fórmules empresarials que, fins ara, desconeixíem: "Aquí ha quedat més que clar que en cap concepte se la pot qualificar d'economia col·laborativa per un matís puntual o clarificador, ja que l'economia col·laborativa exigeix que dues persones comparteixin despeses però no existeix mai un lucre de les dues parts. No pot ser que Uber, una empresa que factura milions de dòlars exercint aquest tipus d'activitat, ens pretengui vendre que és economia col·laborativa", argumenta Balagué.
Sense dubte, és la queixa més reiterada dels taxistes. "L'economia col·laborativa intenta acollir-se a buits legals per aprofitar-se de la situació i intentar introduir-se en sectors sense les mateixes càrregues", afirma Iban Sesma, portaveu de l'Associació Professional Elite Taxi, durant la seva compareixença del 16 de novembre a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya. "Hem de diferenciar entre els usuaris que volen compartir les despeses i les plataformes que volen acollir-se a diferents models de treball on obtenen un clar benefici econòmic", ha apuntat Sesma.
"La Justícia ens donarà la raó"
Si des de la representació estan contents, la tranquil·litat impera entre els taxistes. "Estem tranquils, doncs, confiem que la Justícia ens donarà la raó amb totes les proves que hem presentat perquè es consideri Uber com una empresa mediadora de transport i, per tant, hagi de complir amb les lleis estipulades a cada país a aquest efecte", ha admès l'associació en un comunicat a través del seu perfil de Facebook. "Ara la pilota està en la teulada de la Unió Europea i no pot, ni ha de seguir amb la bena posada als ulls, aliens a tota aquesta problemàtica que està consumint el sector del taxi europeu", resa el comunicat.
El dubte a resoldre és si l'empresa necessitaria una llicència per operar a l'Estat espanyol o si, per contra, hi ha llibertat absoluta d'implantació. La justícia catalana havia admès amb antelació que Uber opera sense llicència de transport o taxi a Barcelona, la qual cosa seria necessària en el cas d'un servei remunerat de transport, però durant la vista, Uber va demanar que el cas es traslladés a la Unió Europea. I és aquí on aquest dimarts la polèmica pot haver avançat una mica més.
L'origen: la pluja d'una nit a París
El naixement d'Uber ben podria ser la descripció d'una nit difícil, com les que hem viscut els últims dies de pluges inesgotables. Dia laborable, ja és de nit, plou a bots i barrals i no tens cotxe. Almenys, no l'has portat amb tu. No pensaves que cauria tanta pluja. El metro de Barcelona ha tancat i la parada més a prop d'on et trobes està a 15 minuts caminant. "Arribaré xop", penses. Busques un taxi i, a primera vista, no en trobes ni un circulant a prop teu. Recordes que tens alguna aplicació de taxis i tires milles...
... No és una situació real, però és molt semblant a la que descriuen els emprenedors Travis Kalanick (@travisk) i Garrett Camp com a gènesi de la seva empresa. La dificultat de trobar un taxi a París en mig d'una tempesta de neu els va fer pensar en com seria de fàcil polsar un botó i aconseguir un xofer. "El que va començar sent una aplicació per sol·licitar cotxes exclusius en algunes zones metropolitanes ara està canviant l'estructura logística de ciutats de tot el món", afirma la companyia al seu web.
Una d'aquestes ciutats és Barcelona, els taxistes de la qual han estat especialment bel·ligerants amb l'aplicació mòbil que converteix usuaris en conductors. Els professionals del taxi han manifestat el seu inconformisme diverses vegades i han fet sonar el clàxon més d'una vegada als carrers barcelonins. Ara, però, de l'asfalt ja passen al parquet dels tribunals de justícia europeus. Com confirma la seva advocada, no s'espera una resposta de l'Advocat General de la Unió Europea abans del mes d'abril. Després el Tribunal en qüestió haurà de decidir, però el sabor que deixa als protagonistes de la batalla permet aventurar una difícil situació per a la companyia que va nàixer una nit de pluja a París.