10
de Març
de
2014
Act.
10
de Març
de
2014
L'Avantprojecte de Llei que prepara el Govern espanyol per regular el crowdfunding podria acabar amb un sector emergent que precisament el que necessita és suport i "no límits". Així de rotund es mostra el president de l'Associació Espanyola de Crowdfunding, Xavier Olivella.
Olivella precisa que el 70% del crowdfunding que es desenvolupa a Espanya té a veure amb projectes socials o culturals als quals no afecten els termes d'aquest Avantprojecte de Llei, ja que el text, que va arribar dimecres passat a l'Associació, només es refereix a part d'activitat que es dedica a inversió i préstecs.
Perill de mort
"A priori, el plantejament ens sembla correcte i omple un buit legal a l'hora que dóna seguretat a l'inversor", ha assenyalat Olivella. Tot i això, afegeix, mentre a Europa i Estats Units, on ja existeix una regulació, "no es posen límits al camp", aquest aspecte espanyol de l'avantprojecte "pot provocar que els professionals i les plataformes que es dediquen a això acabin morint".
L'Avantprojecte de Llei de Foment del Finançament Empresarial, que va aprovar el Consell de Ministres el 28 de febrer, inclou una proposta preliminar per regular les operacions de les denominades Plataformes de Finançament Participativa, que suposa, bàsicament, fixar uns límits per inversor, tant per projecte (3.000 euros) com per plataforma (6.000 euros per any).
Límit a la inversió
De fet, el text legislatiu, que té fins a final de mes per rebre al·legacions, afecta a les plataformes anomenades d'equity crowdfunding –les que practiquen un tipus de finançament participatiu basat en microinversions de capital–, i a les de crowdlending, que desenvolupen campanyes de finançament basades en préstecs amb interessos.
Pel representant d'aquest col·lectiu de petits empresaris, les quantitats propostes "restringeixen molt el nombre de potencials inversors".
Obstacles a un mercat emergent
"Si poses límits per dalt, sobretot quan parlem d'un mercat emergent que l'any passat va moure 30 milions d'euros a Espanya –només tres en aquest subsector, perquè el que hi ha a Espanya són micropimes–, el que aconsegueixes és que el sector desaparegui en comptes de fer-ho créixer", adverteix Olivella. Això, segons la seva opinió, succeeix per "desconeixement" i per "aquesta sobreregulació amb la qual cada govern que passa vol deixar la seva empremta".
Una regulació necessària?
Coincideix en algun aspecte amb Olivella el president dels productors de cinema espanyols, Ramon Colom, per a qui "és necessària" aquesta regulació, encara que sempre, ha assenyalat el líder de Fapae, d'acord amb el que faci Europa.
"Entenem que el crowdfunding és fonamental per a la producció d'algun tipus d'obra cultural, sobretot a Internet. Mentre no estigui concretada la regulació europea, que segueix treballant en una redacció definitiva, Espanya no pot fer una altra cosa", ha dit Colom.
Verkami, al marge del text
L'empresa pionera del crowdfounding a l'Estat espanyol és Verkami, responsable del mecenatge de pel·lícules com Stockholm o El cosmonauta, o discos com Cabeza de león, de Jero Romero. Un dels seus socis fundadors, Joan Sala, afirma que totes les empreses que es dediquen al crowdfounding utilitzen les mateixes eines i coincideixen en l'objectiu; però només s'assemblen en això.
Però més enllà d'aquestes similituds, "hi ha diferents tipus, des de les plataformes que s'ocupen de productes solidaris, o altres com Verkami, que funciona amb recompenses –discos, entrades o llibres, en cap cas participacions de beneficis–" exposa Joan Sala, qui detalla que plataformes com la seva "no estan contemplades en aquest primer avantprojecte".
Els autors ho troben una regulació "absurda"
Per la seva banda, els autors que han fet servir aquest tipus de finançament veuen "negatiu", en una primera impressió, que es limiti el suport "més humà i solidari que poden rebre els artistes menys afavorits per les ajudes estatals o amb cap capacitat d'accés". A més, troben la regulació "absurda" i que "tanca portes", opina Javier Polo, director del documental European 8 bits, finançat a través de Turanga.org.
Des del punt de vista dels artistes, no cal oblidar que el crowdfunding "serveix també perquè la gent se senti partícip de la creació d'un projecte que creuen que val la pena i, per tant, és una manera de provar que valoren el procés creatiu dels autors i que estan disposats a pagar".
Olivella precisa que el 70% del crowdfunding que es desenvolupa a Espanya té a veure amb projectes socials o culturals als quals no afecten els termes d'aquest Avantprojecte de Llei, ja que el text, que va arribar dimecres passat a l'Associació, només es refereix a part d'activitat que es dedica a inversió i préstecs.
Perill de mort
"A priori, el plantejament ens sembla correcte i omple un buit legal a l'hora que dóna seguretat a l'inversor", ha assenyalat Olivella. Tot i això, afegeix, mentre a Europa i Estats Units, on ja existeix una regulació, "no es posen límits al camp", aquest aspecte espanyol de l'avantprojecte "pot provocar que els professionals i les plataformes que es dediquen a això acabin morint".
L'Avantprojecte de Llei de Foment del Finançament Empresarial, que va aprovar el Consell de Ministres el 28 de febrer, inclou una proposta preliminar per regular les operacions de les denominades Plataformes de Finançament Participativa, que suposa, bàsicament, fixar uns límits per inversor, tant per projecte (3.000 euros) com per plataforma (6.000 euros per any).
Límit a la inversió
De fet, el text legislatiu, que té fins a final de mes per rebre al·legacions, afecta a les plataformes anomenades d'equity crowdfunding –les que practiquen un tipus de finançament participatiu basat en microinversions de capital–, i a les de crowdlending, que desenvolupen campanyes de finançament basades en préstecs amb interessos.
Pel representant d'aquest col·lectiu de petits empresaris, les quantitats propostes "restringeixen molt el nombre de potencials inversors".
Obstacles a un mercat emergent
"Si poses límits per dalt, sobretot quan parlem d'un mercat emergent que l'any passat va moure 30 milions d'euros a Espanya –només tres en aquest subsector, perquè el que hi ha a Espanya són micropimes–, el que aconsegueixes és que el sector desaparegui en comptes de fer-ho créixer", adverteix Olivella. Això, segons la seva opinió, succeeix per "desconeixement" i per "aquesta sobreregulació amb la qual cada govern que passa vol deixar la seva empremta".
Una regulació necessària?
Coincideix en algun aspecte amb Olivella el president dels productors de cinema espanyols, Ramon Colom, per a qui "és necessària" aquesta regulació, encara que sempre, ha assenyalat el líder de Fapae, d'acord amb el que faci Europa.
"Entenem que el crowdfunding és fonamental per a la producció d'algun tipus d'obra cultural, sobretot a Internet. Mentre no estigui concretada la regulació europea, que segueix treballant en una redacció definitiva, Espanya no pot fer una altra cosa", ha dit Colom.
Verkami, al marge del text
L'empresa pionera del crowdfounding a l'Estat espanyol és Verkami, responsable del mecenatge de pel·lícules com Stockholm o El cosmonauta, o discos com Cabeza de león, de Jero Romero. Un dels seus socis fundadors, Joan Sala, afirma que totes les empreses que es dediquen al crowdfounding utilitzen les mateixes eines i coincideixen en l'objectiu; però només s'assemblen en això.
Però més enllà d'aquestes similituds, "hi ha diferents tipus, des de les plataformes que s'ocupen de productes solidaris, o altres com Verkami, que funciona amb recompenses –discos, entrades o llibres, en cap cas participacions de beneficis–" exposa Joan Sala, qui detalla que plataformes com la seva "no estan contemplades en aquest primer avantprojecte".
Els autors ho troben una regulació "absurda"
Per la seva banda, els autors que han fet servir aquest tipus de finançament veuen "negatiu", en una primera impressió, que es limiti el suport "més humà i solidari que poden rebre els artistes menys afavorits per les ajudes estatals o amb cap capacitat d'accés". A més, troben la regulació "absurda" i que "tanca portes", opina Javier Polo, director del documental European 8 bits, finançat a través de Turanga.org.
Des del punt de vista dels artistes, no cal oblidar que el crowdfunding "serveix també perquè la gent se senti partícip de la creació d'un projecte que creuen que val la pena i, per tant, és una manera de provar que valoren el procés creatiu dels autors i que estan disposats a pagar".