En el món de les startups un unicorn també és un animal mitològic. Aquest concepte fa referència a les noves empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars. Un llistó que han saltat Uber, Airbnb, Facebook o Xiaomi entre altres i que tot emprenedor mira amb una barreja de desig i incredulitat. “A Barcelona hi ha un ecosistema atractiu, en ple creixement i amb companyies que no tenen res a envejar a les grans marques d’Internet; hi ha moltes possibilitats que el proper unicorn neixi aquí´”, explicava el director del programa The Collider de la MWCapital, Óscar Sala, durant la presentació de l’Informe Startup Ecosystem Overview, celebrada al Pier01.
La gestió d’un unicorn té molt a veure amb la creació d’un entorn que ho propiciï, i Barcelona està acumulant raons per ser optimista. Segons les dades del mateix informe, al 2018 la capital catalana sumava 1197 startups, un 30% més que en l’any anterior, i el nombre d’inversions va créixer per sobre del 60%, fins enfilar-se als 871 milions d’euros. Amb aquestes xifres, Barcelona es consolida com a cinquena ciutat europea en volum d’inversions destinades a nous projectes empresarials. “Més important que això és el fet que el volum d’inversió per ronda ha crescut, amb injeccions per sobre dels 100 milions d’euros, i que es donen en les etapes de creixement de les companyies. Això indica que l’ecosistema és madur”, indica Sala.
Per al conseller delegat d’Inveready, Ignacio Font, el bon posicionament de Barcelona en els rànquings no és una simple qüestió de vanitat, sinó que és un indicador clar de la fortalesa del sector. “Aquestes xifres ens diuen que la ciutat està entrant en un cercle virtuós en el que s’atrauen a cada cop més empreses, més inversió i, sobretot, més talent, que és el que es necessita”.
Pierre: "L’entrada de diners és el que et permet atraure un talent que està repartit per tot el món, i aquesta combinació de talent i diners és el que et fa créixer"
Coincideix en l’anàlisi el fundador de Badi, Carlos Pierre, que identifica el talent com “la capacitat per aprendre ràpid”. Com a emprenedor, Pierre ha experiment el canvi que suposa l’entrada d’inversions potents per l’enlairament d’una startup. “L’entrada de diners és el que et permet atraure un talent que està repartit per tot el món, i aquesta combinació de talent i diners és el que et fa créixer”. En aquest sentit, l’emprenedor posa l’accent en el canvi que ha suposat l’entrada, cada cop més freqüent de capital estranger, “que té menys aversió al risc”.
Per Pierre, la clau per entendre la transformació de Barcelona en capital de l’emprenedoria es resumeix en dos factors: un ecosistema creat pas a pas des d’inicis del segle XXI i la marca de la ciutat. “És una ciutat atractiva per viure i treballar, no només pel sol i la platja, sinó també per la cultura i el propi entorn que s’està creant”. En aquesta mateixa línia, el director de 4YFN, Pere Durán, assegura que la capital catalana “té tots els ingredients per a convertir-se en un hub tecnològic”. Els rànquings també reflecteixen aquesta realitat: Barcelona és la tercera ciutat europea preferida per emprendre, després de Londres i Berlín.
Un unicorn amb vocació científica
Posades les condicions, els experts s’aventuren a assenyalar quin sector serà el gestor de l’esperat unicorn. Les xifres de l’informe donen algunes pistes. A Barcelona, la major part de les startups són desenvolupadores de dispositius home, de mobilitat i del sector salut, menjar i benestar. És en aquest darrer àmbit en el que Sala veu més oportunitats de trobar la gran empresa que canviï el món. “El Parc Científic juga un paper fonamental en la innovació del sector health i, després de molts any treballant en novetats que milloren la salut dels ciutadans, ara també s’estan creant millors serveis”. Sala recorda que al ciutat està en el top 10 mundial en producció científica i indica que “si fins ara moltes de les innovacions creades no s’han monetitzat en el mercat, això està començant a passar”.
Font: "Tenim una gran font de desenvolupament tecnològic en universitats i hospitals"
Font coincideix en el pronòstic. “Tenim una gran font de desenvolupament tecnològic en universitats i hospitals, i la transferència a l’àmbit privat està funcionant molt bé; aquesta és una gran riquesa del nostre ecosistema”.
El sector de la salut potser és el que reuneix més condicions per crear el primer unicorn de Barcelona, però no és l’únic que compleix les condicions. “L’ecosistema d’startups té palanques de creixement de futur importants, com el desenvolupament del 5G. En els propers anys les empreses hauran de crear objectes que parlin entre ells, i això passarà aquí. Tenim cobertura real de 5G dos anys abans de la seva arribada al mercat, i això fa que tothom que vulgui crear solucions en 5G hagi de venir a Barcelona i generar riquesa”, indica Sala.
Un focus de creixement a Madrid
Barcelona és una ciutat de referència en la creació d’startups i captació d’inversió, però no és la única en l’estat. Madrid compta amb un creixement en volum fins i tot superior al de la capital catalana.
Segons l’informe, si a Barcelona es compten 1.197 startups, Madrid n’acull a 1.235. La relació de forces s’inverteix si parlem de volum d’inversió. El 2018 les startups catalanes van sumar 871 milions d’euros, per 342 destinats a les empreses madrilenyes. Per Sala, aquesta segona estadística és la que indica l’existència d’un ecosistema més consolidat a Barcelona.
De totes maneres, els experts prefereixen crear un pont de entre les dues ciutats. “Sumades, Madrid i Barcelona es converteixen en la tercera ciutat amb més startups d’Europa, per darrera de Londres i París, i la quarta en inversions”, destaca Sala. La pregunta a respondre en un futur proper és si les dues capitals estan destinades a crear un pont emprenedor que faci efectiva aquesta suma de forces o si, pel contrari, han de créixer per separat.