Durant el 2016 es va diagnosticar càncer a unes 38.500 persones a Catalunya. D’aquestes, la conselleria de Salut estima que un 53% continuaran vives d’aquí a cinc anys, el que és el resultat d’un bon procediment de diagnòstic i tractament de la malaltia, la qual ja es comença a etiquetar com a ‘crònica’ i no ‘mortal’. Una gran notícia en aquest Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, el qual afecta a prop del 28% de les dones que pateixen la patologia.
La Rosa Olmos és una de les dones que ha patit aquest càncer, que ha sobreviscut –i ho està fent a la seva metàstasi- i que s’ha aferrat a la vida amb més energia i vitalitat que mai. La seva resposta a tota l’experiència ha sigut fer-se emprenedora i crear el centre mèdic Vidaria, una clínica especialitzada en l’atenció a malalts oncològics.
A diferència dels qui superen els cinc anys de tractament, que reben l’alta, ella no va deixar de tenir revisions periòdiques. Així, un petit refredat o un mal en un genoll passava de ser atès amb una visita ràpida al metge a un estudi exhaustiu del seu estat. “El de capçalera sempre em derivava a l’oncòleg perquè el meu cas és diferent i jo sentia que anava a molestar-lo per un simple refredat, quan hi havia gent que necessita molt més que jo la seva atenció”, explica a VIA Empresa. D’aquí neix fa ara tres anys i mig el projecte Vidaria.
Al centre hi treballen una desena de persones especialistes en diverses àrees: medicina interna, integrativa, estètica, nutrició, psicopedagogia, infermeria i fisioteràpia, però sempre amb el factor comú de tenir coneixement sobre la vinculació del seu àmbit amb l’oncologia per atendre els gairebé 1.200 pacients que han passat per les seves mans.
Olmos: "Som pacients que tenim els problemes que té tothom, però que cal emmarcar-nos en el càncer"
Precisament és la cronificació de la malaltia el que ha fet que casos com el seu siguin cada cop més freqüents. “Som pacients que tenim els problemes que té tothom, però que cal emmarcar-nos en el càncer perquè hem passat per tractaments molt durs i que tenen efectes secundaris”, recorda sobre una situació que no sempre es té en compte a l’hora de posar remei a mals lleugers i habituals.
Rosa Olmos a la clínica Vidaria | Cedida
La idea inicial d’Olmos i del seu altre fundador, José Maria Flores, va ser centrar-se en el període postcàncer, però han crescut també “cap al càncer perquè hi ha molts pacients que necessiten aquest servei”, afirma la seva impulsora, qui destaca que el fet d’haver viscut la patologia ha ajudat a enfocar l’estratègia i a detectar la mancança mèdica al mercat.
Biomedicina bolcada en el càncer
A la banda contraria, la de la investigació, també s’estan destinant recursos i esforços en la lluita contra el càncer. Segons l’Estudi sobre la inversió en biomedicina a Catalunya elaborat per CataloniaBio i Ernst Young, un 36% dels recursos destinats a R+D en el sector són per a la recerca oncològica.
En la llista de companyies que fan la seva aportació, s’hi troba GoodGut, una spin off de la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona. La seva cofundadora i CEO, Mariona Serra, explica que es troben en plena “fase de desenvolupament d’una eina de cribratge pel càncer colorectal”.
Es tracta d’un test no invasiu per al diagnòstic precoç de la malaltia que permet reduir el nombre de colonoscòpies que es produeixen amb el sistema de cribratge actual –“prova més invasiva i que té un cert risc de mort”-. “Aquest examen es fa a majors de 50 anys asimptomàtics, però un 30% dels resultats són negatius, el que demostra que és un procés innecessari”, comenta Serra, “a més a més, una persona que pateix hemorroides, que té problemes digestius o pren aspirina, pot donar positiu”.
Equip de Goodgut | Cedida
Per detectar els afectats del que assenyala com el segon càncer amb més mortalitat al món, la seva proposta és una anàlisi dels bacteris de la femta que augmenta la sensibilitat de la detecció de la lesió precancerosa. Fins al moment, es troben en fase d’estudi clínic amb diversos hospitals de Catalunya i d’Alemanya i preveuen sortir al mercat el 2019. L'ambició és donar una alternativa real de prevenció del càncer i a la necessitat de reduir la despesa en el diagnòstic d’una malaltia ja habitual i pal·liar la saturació que viuen alguns centres amb l’allau de colonoscòpies preventives.
En una fase similar es troba també Aniling, spin off de l'Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer, però amb una proposta de diagnòstic que ha de servir per al sector mèdic en general. El seu és un producte que vol convertir-se en “un nou estàndard per a l’anàlisi genètic a escala global, un mètode que analitza el genoma i l’epigenoma de manera simultània”, apunta el CEO, Llorenç Coll.
Per crear el prototip s’han invertit prop d’1,2 milions d’euros, i malgrat que pot ser una solució adaptable per a qualsevol tipus de patologia, ara per ara s’estan focalitzant en els tractaments oncològics. “L’epigenètica estudia la part de l’ADN que és sensible a l’entorn, a l’estil de vida i a com envellim”, sintetitza, “el que combinat amb la base genètica que hi pot haver en qualsevol càncer farà que es desenvolupi abans o després o que sigui més o menys greu”.
Coll: "L’oncologia epigenètica pot arribar a generar fins a 10.000 milions de dòlars en el mercat d’aquí al 2025”
Amb la proposta d’Aniling, es pot personalitzar la teràpia de cada persona, adaptant-la a la seva patologia i característiques. A més a més, Coll afegeix que hi ha tractaments epigenètics amb “molt potencial”: “S’ha calculat que l’oncologia epigenètica pot arribar a generar fins a 10.000 milions de dòlars en el mercat d’aquí al 2025”. La causa? Nous fàrmacs i solucions “menys agressives que la quimioteràpia” que, segon el CEO, poden arribar a “revertir determinades mutacions epigenètiques amb més facilitat que no alteracions genètiques”.
Per a Coll, que aquest àmbit mèdic rebi tanta inversió i propostes de científics, startups i spin offs és a causa de l’ampli radi d’afectació de la malaltia. “Et pots trobar amb un tumor en qualsevol part del cos i cada teixit i òrgan ha de tenir un tractament diferent. Segurament per això necessita tanta investigació i hi ha tantes noves propostes de negoci cada any per treure al mercat algun dia una solució”, concreta. La dificultat és arribar a un tractament eficaç i viable: “Perquè una farmacèutica decideixi desenvolupar-lo, s'ha de passar un procés llarg i costós que realment demostri la seva eficiència”.
Equip d'Aniling | Cedida
La Laura Soucek comparteix aquesta opinió, però hi afegeix el fet que cada cop s’estan trobant més casos de resistència als tractaments actuals i sense la possibilitat de tenir una solució alternativa. Per això a Peptomyc, spin off del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i ICREA de la que és cofundadora i CEO, treballa en la creació de noves teràpies que ataquin les cèl·lules tumorals.
“Peptomyc és el resultat de 20 anys d’investigació. Des que era estudiant que vaig veure que les solucions que tenim ara són massa agressives i tòxiques i que calia buscar una segona via més eficaç i sense efectes secundaris”, assenyala. La seva proposta és una opció terapèutica que ataca la proteïna Myc amb un pèptid inhibidor anomenat Omomyc, desactivant només les cèl·lules canceroses i deixant la porta oberta a pensar en “erradicar algun dia la malaltia”.
Fins al moment les proves amb ratolins han donat bons resultats i esperen fer els primers tests amb pacients a principis del 2019. La bona direcció que segueix el projecte els va permetre tancar fa un any una ronda d’1 milió d’euros amb capital privat i captar 2 milions d’euros d’ajudes públiques. “Aquest any, però, hem marcat la diferència amb una ronda en sèries A que ens ha donat 4,2 milions d’euros per començar la producció industrial i avançar cap als assajos clínics”, afirma Soucek.
Soucek: “La recerca que es fa a Catalunya i Barcelona és una de les millors del món i hi ha recursos que no es troben en gairebé cap altre lloc”
Italiana de naixement, la investigadora ha recorregut gran part d’Europa buscant el millor lloc on desenvolupar la seva investigació. I tal com apunta, Barcelona i l’hospital Vall d’Hebron semblen ser la tria definitiva: “La recerca que es fa a Catalunya i Barcelona és una de les millors del món i hi ha recursos que no es troben en gairebé cap altre lloc”. Una qualitat mèdica i científica per a la qual reclama “més finançament i suport” per evitar que el seu “alt nivell” decaigui.