05
de Maig
de
2016
Act.
07
de Maig
de
2017
El prefix "co-" en català significa "amb" o "en companyia de". Aquesta partícula ha agafat volada darrerament pel que fa a l'economia. Cada cop més se sent a parlar de cooperació, coeducació o compartir. I actualment el prefix intenta acoblar-se a l'habitatge. Si bé el concepte d'habitatge col·laboratiu pot semblar nou, aquest tipus de projectes tenen una gran acceptació a altres països d'Europa com Holanda. El cohabitatge arriba ara a Catalunya de la mà de la start-up cohousing_LAB.
Més que una casa compartida
Segons l'arquitecta i impulsora d'aquest projecte empresarial, Ana Fernández, l'objectiu del cohousing és "donar la volta al procés d'entrar a viure en una casa o un pis". En els projectes d'habitatge col·laboratu "el conte s'explica des del principi" i en comptes de comprar un pis construït per un promotor, ens convertirem en promotors per construir un pis o casa en comunitat adaptada a les nostres necessitats.
Cohousing_LAB "digereix" tota la informació que cal per dur a terme el projecte i assessora a cada grup en tot el procés: "Normalment els grups no tenen prou coneixements del món financer, immobiliari o de la construcció, però nosaltres en som els experts i el suport per materialitzar el projecte", diu Fernández. A més, aquesta empresa també ha adaptat el mètode holandès al tarannà mediterrani "amb sessions de coaching i resolució de conflictes". Els grups aprendran en aquest viatge uns processos per tal de conviure quan cohousing_LAB conclogui la seva feina.
El procés de creació d'un cohousing funciona per etapes. Un projecte de sis habitatges amb espais comunitaris conclou normalment en dos anys. "En un primer laboratori es comença a crear el grup de persones que conformarà la comunitat", explica Fernández. Aquests amics o grup amb necessitats similars es convertiran en autopromotors del seu projecte. Aquest fet fa que els projectes de cohabitatge siguin molt més assequibles que si es comptés amb un promotor d'habitatges –que normalment s'endú un marge de beneficis del 30%.
En una segona etapa es determina "el caràcter de l'edificació, la seva morfologia, espais i recursos a compartir i la relació entre el públic i el privat". Aquesta fase culmina amb la constitució legal de la comunitat en una cooperativa. La tercera part és la d'autopromoció. Es defineixen les aspiracions ètiques, estètiques i funcionals del projecte. Es negocia i reserva el sòl. La fase conclou amb un avantprojecte consensuat amb tots els membres del grup i amb les instàncies administratives. En la darrera etapa "ens posem mans a l'obra", literalment. Se sol·licita la llicència d'obres i es concreta la compra del sòl mentre es defineix el projecte tècnic, pressupostos, etc. Llestos per edificar.
Estalvi i eficiència
"Participatiu, assequible i fet a mida", aquests són els tres pilars bàsics delcohabitatge. La part social queda clara. Els projectes de cohabitatge intenten racionalitzar al màxim la despesa, tant de diners com de recursos. D'una banda, quan s'elimina la figura del promotor d'habitatge, s'elimina també el risc de no vendre un pis i també el marge de benefici que s'endú l'intermediari. Primer estalvi. La segona manera d'optimitzar recursos que ofereix l'habitatge col·laboratiu és que, quan una casa o bloc de pisos es construeix pensant en les necessitats de les persones que hi viuen, es pot racionalitzar l'espai: "Així, es pot construir una habitació amb quatre rentadores industrials i els pisos no han de tenir safareig". No només això, aquesta opció farà estalviar aigua i, per tant, diners. "La cooperativa pot contractar només amb un contracte de gas o electricitat per tot l'edifici i tenir comptadors individuals a cada pis, així només es paga un cop les taxes i s'estalvia diners", explica Fernández.
Les possibilitats de racionalització són infinites. A més, cada col·lectiu pot optar per unes instal·lacions concretes, per tant és fet a mida del grup: "Des del 1992 he realitzat projectes a Holanda amb sords, músics, aficionats al ioga, gent gran, famílies amb nens petits i cada grup ha construït el cohousing seguint les seves necessitats". Tampoc cal construir de nou, "la reforma d'un immoble també és viable amb un projecte de cohousing", afegeix l'arquitecta.
Contingències, despeses, herència
El pressupost per participar en un d'aquests projectes varia molt segons les necessitats i objectius del grup: "És molt diferent anar a viure a Gràcia o a un poble de l'interior de Catalunya", explica Fernández. Cohousing_LAB està també en contacte amb la banca ètica com a font de finançament dels seus projectes. Per un cohousing a Barcelona es pagaria uns 80.000 euros, per fer-lo a Badalona, 40.000 euros.
La regulació també és un dels esculls per a la plena instauració del cohousing. Però l'equip de Fernández inclou també assessors legals que acompanyen tots els projectes. La part legal queda recollida en els estatuts de cada cooperativa. Tenen tots els serrells controlats. Inclús si algun dels integrants vol retirar-se del projecte o mor, la part corresponent del projecte és heretable, "sempre que l'hereu cassi amb l'esperit del projecte d'habitatge col·laboratiu i els estatuts així ho recullin", adverteix Fernández.
En procés
Fernández, argentina, i el seu company xilè, Daniel Nassar, van decidir impulsar cohousing_LAB "prenent un cafè". Nassar fa més de 30 anys que es dedica a l'habitatge col·laboratiu a Catalunya. Fernández treballava com a arquitecta a Holanda. Quan va arribar a Barcelona es va dedicar a treballar per a projectes holandesos a Barcelona des de la filial del seu despatx d'arquitectes. Entre el coneixement sobre el terreny de Nassar i la passió per l'arquitectura social de Fernández van impulsar cohousing_LAB amb l'auge de l'economia col·laborativa. "Compartir està en creixement, però encara ha d'arribar al món de l'habitatge, és més complicat", diu Fernández.
Ambdós van accedir al concurs d'idees madures de Barcelona Activa i finalment van entrar a l'Almogàvers Business Factory, gràcies a la base social del seu projecte empresarial. En l'any de vida de cohousing_LAB encara no han construït cap edifici, però ja compten amb dos grups que s'estan formant i constituiran sendes cooperatives per convertir-se en promotors de casa seva.
Més que una casa compartida
Segons l'arquitecta i impulsora d'aquest projecte empresarial, Ana Fernández, l'objectiu del cohousing és "donar la volta al procés d'entrar a viure en una casa o un pis". En els projectes d'habitatge col·laboratu "el conte s'explica des del principi" i en comptes de comprar un pis construït per un promotor, ens convertirem en promotors per construir un pis o casa en comunitat adaptada a les nostres necessitats.
Cohousing_LAB "digereix" tota la informació que cal per dur a terme el projecte i assessora a cada grup en tot el procés: "Normalment els grups no tenen prou coneixements del món financer, immobiliari o de la construcció, però nosaltres en som els experts i el suport per materialitzar el projecte", diu Fernández. A més, aquesta empresa també ha adaptat el mètode holandès al tarannà mediterrani "amb sessions de coaching i resolució de conflictes". Els grups aprendran en aquest viatge uns processos per tal de conviure quan cohousing_LAB conclogui la seva feina.
El procés de creació d'un cohousing funciona per etapes. Un projecte de sis habitatges amb espais comunitaris conclou normalment en dos anys. "En un primer laboratori es comença a crear el grup de persones que conformarà la comunitat", explica Fernández. Aquests amics o grup amb necessitats similars es convertiran en autopromotors del seu projecte. Aquest fet fa que els projectes de cohabitatge siguin molt més assequibles que si es comptés amb un promotor d'habitatges –que normalment s'endú un marge de beneficis del 30%.
 |
| Reunió de la firma amb el seu grup senior-cohousing. Cohousing_LAB |
En una segona etapa es determina "el caràcter de l'edificació, la seva morfologia, espais i recursos a compartir i la relació entre el públic i el privat". Aquesta fase culmina amb la constitució legal de la comunitat en una cooperativa. La tercera part és la d'autopromoció. Es defineixen les aspiracions ètiques, estètiques i funcionals del projecte. Es negocia i reserva el sòl. La fase conclou amb un avantprojecte consensuat amb tots els membres del grup i amb les instàncies administratives. En la darrera etapa "ens posem mans a l'obra", literalment. Se sol·licita la llicència d'obres i es concreta la compra del sòl mentre es defineix el projecte tècnic, pressupostos, etc. Llestos per edificar.
Estalvi i eficiència
"Participatiu, assequible i fet a mida", aquests són els tres pilars bàsics delcohabitatge. La part social queda clara. Els projectes de cohabitatge intenten racionalitzar al màxim la despesa, tant de diners com de recursos. D'una banda, quan s'elimina la figura del promotor d'habitatge, s'elimina també el risc de no vendre un pis i també el marge de benefici que s'endú l'intermediari. Primer estalvi. La segona manera d'optimitzar recursos que ofereix l'habitatge col·laboratiu és que, quan una casa o bloc de pisos es construeix pensant en les necessitats de les persones que hi viuen, es pot racionalitzar l'espai: "Així, es pot construir una habitació amb quatre rentadores industrials i els pisos no han de tenir safareig". No només això, aquesta opció farà estalviar aigua i, per tant, diners. "La cooperativa pot contractar només amb un contracte de gas o electricitat per tot l'edifici i tenir comptadors individuals a cada pis, així només es paga un cop les taxes i s'estalvia diners", explica Fernández.
Les possibilitats de racionalització són infinites. A més, cada col·lectiu pot optar per unes instal·lacions concretes, per tant és fet a mida del grup: "Des del 1992 he realitzat projectes a Holanda amb sords, músics, aficionats al ioga, gent gran, famílies amb nens petits i cada grup ha construït el cohousing seguint les seves necessitats". Tampoc cal construir de nou, "la reforma d'un immoble també és viable amb un projecte de cohousing", afegeix l'arquitecta.
Contingències, despeses, herència
El pressupost per participar en un d'aquests projectes varia molt segons les necessitats i objectius del grup: "És molt diferent anar a viure a Gràcia o a un poble de l'interior de Catalunya", explica Fernández. Cohousing_LAB està també en contacte amb la banca ètica com a font de finançament dels seus projectes. Per un cohousing a Barcelona es pagaria uns 80.000 euros, per fer-lo a Badalona, 40.000 euros.
La regulació també és un dels esculls per a la plena instauració del cohousing. Però l'equip de Fernández inclou també assessors legals que acompanyen tots els projectes. La part legal queda recollida en els estatuts de cada cooperativa. Tenen tots els serrells controlats. Inclús si algun dels integrants vol retirar-se del projecte o mor, la part corresponent del projecte és heretable, "sempre que l'hereu cassi amb l'esperit del projecte d'habitatge col·laboratiu i els estatuts així ho recullin", adverteix Fernández.
En procés
Fernández, argentina, i el seu company xilè, Daniel Nassar, van decidir impulsar cohousing_LAB "prenent un cafè". Nassar fa més de 30 anys que es dedica a l'habitatge col·laboratiu a Catalunya. Fernández treballava com a arquitecta a Holanda. Quan va arribar a Barcelona es va dedicar a treballar per a projectes holandesos a Barcelona des de la filial del seu despatx d'arquitectes. Entre el coneixement sobre el terreny de Nassar i la passió per l'arquitectura social de Fernández van impulsar cohousing_LAB amb l'auge de l'economia col·laborativa. "Compartir està en creixement, però encara ha d'arribar al món de l'habitatge, és més complicat", diu Fernández.
Ambdós van accedir al concurs d'idees madures de Barcelona Activa i finalment van entrar a l'Almogàvers Business Factory, gràcies a la base social del seu projecte empresarial. En l'any de vida de cohousing_LAB encara no han construït cap edifici, però ja compten amb dos grups que s'estan formant i constituiran sendes cooperatives per convertir-se en promotors de casa seva.