Estònia ofereix avantatges als emprenedors per posar en funcionament una empresa. Al país bàltic, "en 18 hores teníem l'empresa muntada i funcionant". Ho diu José Ernesto Suárez, un valencià que es va traslladar a la capital, Tallinn, per crear Wedoops, una startup de solucions de manteniment d'infraestructures al núvol. Han anat a conéixer la seva experiència i la digitalització dels tràmits administratius que hi ha al país un grup d'empresaris de la Fundació d'Empresaris de Catalunya (Femcat).
Suárez indica que la creació de l'empresa en si es fa en uns minuts, però el seu procés es va allargar una mica perquè va haver de respondre un requeriment del jutjat. Com a principals avantatges, l'emprenedor destaca que els temps de resposta de l'administració a Estònia són molt curts i que els impostos no es paguen fins que les empreses no facturen un mínim de 40.000 euros: "Ajuda no tenir quotes fixes per arrencar quan encara ets petit".
De fet, indica com a anècdota que els funcionaris es van estranyar que es presentés en persona per fer el tràmit relacionat amb la constitució de l'empresa en lloc de fer-ho per internet. Tot i que el seu desig seria tornar a València o instal·lar-se a Barcelona, el CEO de Wedoops no es planteja per ara moure's d'Estònia perquè suposaria "bastanta despesa".
Els problemes de Barcelona
Un dels hàndicaps que cita Suárez sobre la capital catalana és l'elevat preu de l'habitatge, que a Tallinn se situa "al voltant dels 500 euros", molt per sota que a Barcelona. El seu objectiu més immediat, doncs, és continuar instal·lat a Lift 99, un centre creat per fundadors d'altres startups i que aplega diferents perfils com programadors, analistes i experts en màrqueting. De fet, d'aquest complex en van sortir dues de les quatre empreses valorades en més de 1.000 milions d'euros nascudes a Estònia: Bolt (exTaxify) i Transferwise. Els altres dos gegants tecnològics són Skype, actualment en mans de Microsoft, i Playtech. També hi va ser present Veriff, empresa participada per l'actor nordamericà Ashton Kutcher.
L'exterior de Lift 99, centre per a emprenedors situat a Tallinn, Estònia | ACN
Des del 2014, el país bàltic ofereix als emprenedors de tot el món operar des d'Estònia com a porta d'accés al mercat de la UE donant-se d'alta com a residents digitals (e-residence), una condició que les autoritats poden rebutjar si el sol·licitant té antecedents criminals. Fins a mitjans de novembre, s'han donat d'alta 62.016 residents, dels quals 1.597 procedents de l'Estat espanyol, i hi consten 421 empreses espanyoles que es poden acollir a uns majors beneficis fiscals i una relació amb l'administració més senzilla. La majoria provenen de Finlàndia, Rússia, Ucraïna i Alemanya. En total, el país bàltic ja ha rebut la consulta d'un centenar d'estats sobre com aplicar aquest model.
A Estònia, només tres tràmits requereixen una presència física: casar-se, divorciar-se i signar una transacció immobiliària. Així, els indicadors del país mostren que el 98% dels habitants del país bàltic ja fa la declaració de la renda per Internet i el 99,6% de les transaccions bancàries. A més, els ciutadans i companyies disposen d'un impost de renda fix del 20% sobre els ingressos personals i repartiments empresarials, tot i que si les companyies reinverteixen els beneficis queden exemptes d'aquest tipus impositiu. Pel que fa la banda ampla, arriba a un 90% de les llars, l'accés a Internet és un dret social reconegut per la constitució del país i el vot electrònic està implantat des del 2005.
Una quinzena d'empresaris de Femcat han fet una visita de dos dies i mig a Estònia per conèixer de prop el sistema d'e-governance, que es tradueix, segons remarca la presidenta de la fundació, Elena Massot, un estalvi econòmic equivalent al 2% del PIB. Massot destaca que el gran avantatge del sistema implementat al país bàltic "és que tenen el ciutadà i les empreses al centre de totes les decisions de l'administració". En aquest sentit, cita el once only, segons el qual l'estat només pot reclamar un cop les dades personals als residents i després aquestes es comparteixen a través de l'X-Road, en marxa des del 2001. Al mateix temps, es pot saber qui i quan ha consultat les dades personals de cadascú.
La presidenta de Femcat ho veu com un model a seguir i aspira a què l'administració catalana i espanyola siguin capaces de reduir "el problema d'excés de burocràcia absoluta" a l'Estat i de "solapament de tràmits i serveis" incrementant les gestions en línia. "El temps és un peatge que paguem les empreses i no acaben de tenir quantificat ni saben l'impacte real en la competitivitat d'un país, això és un fre", continua Massot, que també aplaudeix la confiança en la gestió público-privada. "Avui l'administració pateix una desconfiança sistemàtica cap al privat, moltes vegades per desconeixement", lamenta.
La delegació empresarial, que també ha fet una breu estada a Finlàndia d'un dia i mig, ha estat encapçalada per la presidenta de Femcat, Elena Massot (Vertix); i els vicepresidents David Marín (Inaccés Geotècnica Vertical) i Ariadna Marin (Coatresa Group). També hi han estat presents el conseller delegat d'Irestal i expresident de l'entitat, Joaquim Boixareu; el membre honorari de l'entitat Josep Mateu (RACC) i d'altres com la directora general de Ficosa, Mercè Pujol; el president d'Eurofragance, Santiago Sabatés i el president i conseller delegat del grup La Farga, Oriol Guixà, entre d'altres.