A la investigadora Laura Soucek li havien dit tota la vida que la proteina Myc de les cèl·lules canceroses, que fa que creixin descontroladament, no es podia atacar o inhibir. Però ella creia el contrari. Soucek va estudiar biologia a Roma a la Universitat de la Sapienza i va fer un doctorat en genètica i biologia molecular, posteriorment va fer el postdoc a la Universitat de Califòrnia-San Francisco el 2001. Allà hi va anar amb una beca d'un any i s'hi va quedar deu. Anys més tard va conèixer la canadenca Marie-Eve Beaulieu, doctora en farmacologia especialitzada en biologia estructural de proteïnes i pèptids que s'uneixen a l'ADN. La parella perfecta per lluitar contra Myc. Després van venir a Barcelona a instal·lar el seu laboratori i esdevenir emprenedores contra el càncer. PeptoMyc és un projecte per lluitar contra el càncer i el projecte guanyador del premi Aijec d'enguany.
En què s'han centrat els teus estudis?
En una proteïna que s'anomena Myc que es troba sempre activa en la majoria de càncers i instrueix les cèl·lules canceroses a dividir-se sense parar. Inhibir-la podria ser una estratègia útil, però em deien que era una proteïna intocable. No m'ho creia. Vaig dissenyar el primer inhibidor de Myc i vaig veure els efectes extraordinàries: morien les cèl·lules canceroses però les normals no -cosa que amb la quimioteràpia no passa-. Vaig anar als Estats Units per validar aquesta teràpia en ratolins. Es podia fer. I vaig tornar a Europa.
Per què Barcelona?
L: Aquí vaig trobar les sinergies amb els oncòlegs per provar les teràpies contra el càncer en pacients i no només en ratolins. Era la destinació perfecta. Era el lloc poder traduir els darrers vint anys d'investigació en quelcom concret per als pacients.
I va venir la Marie-Eve.
M: Quan ens vam conèixer no podíem parar de parlar. Jo referenciava en els meus treballs els seus estudis sobre inhibició de Myc. Llavors vaig venir a Barcelona per fer el meu segon postdoc i treballar juntes. Aquí vaig venir per intentar purificar la molècula i tractar ratolins amb tumors.
L: Jo feia teràpia gènica, que no es pot fer en humans, la modificació dels gens. Vam desenvolupar una eina juntes que podia ser un fàrmac. Marie-Eve va marcar la diferència en aquest projecte.
Soucek: "La manera més eficaç per traslladar allò que fem al laboratori era una empresa"
I munteu PeptoMyc el 2014. Com es pren aquesta decisió de muntar una empresa?
L: El salt ens va semblar molt atrevit, perquè ambdues tenim un background científic. Tornar-se emprenedor era un desafiament molt gran. Però la manera més eficaç per traslladar allò que fem al laboratori era una empresa. I desenvolupar aquest fàrmac fins als assajos clínics amb pacients. Ambdues ens vam posar a estudiar per ser emprenedores.
Com va ser aquest procés?
M: Primer vam fer la sol·licitud per una patent, de mà del VHIO (Vall d'Hebron Institute of Oncology) i el Knowledge Transfer Unit. I llavors vam començar a fer classes per aprendre a emprendre, formacions curtes durant les nits o els caps de setmana, aprenent sobre la marxa i amb consultors que vam contractar. Ens van ajudar a estructurar les bases d'aquesta startup.
L: Volíem demanar beques públiques, però ens vam adonar que feien servir un idioma diferent del de les beques científiques. Vam haver d'aprendre un llenguatge nou per explicar el nostre projecte des d'un punt de vista de negoci i d'oportunitats de mercat, quelcom que al laboratori no consideràvem.
Què feu a PeptoMyc?
L: Desenvolupem pèptids, petites proteïnes, que poden tractar potencialment tots els tipus de càncer. Myc és una proteïna involucrada en tots els tipus de càncer humà. Busquem un fàrmac que podrà tractar tots els tipus de càncer.
Laura: La inversió privada podria entrar molt abans en les startups biomèdiques"
Això s'allunya de la personalització de la medicina.
L: La nostra teràpia es podria combinar amb gairebé totes les teràpies estàndard que actualment s'utilitzen en l'oncologia i reduint els efectes secundaris.
Soucek: "La inversió privada podria entrar molt abans en les startups biomèdiques"
I des del 2014 fins ara quina és la situació del producte i l'empresa?
L: Vam aixecar primer capital públic per valor de 2 milions d'euros. Vam tenir la sort de fer dues rondes d'inversió privada, una primera d'un milió d'euros el 2016 -seed capital amb business angels i health equity- i una segona l'any passat de 4,2 milions d'euros. En aquesta també hi va participar Alta Life Science: vam ser la seva primera inversió a Europa. Això ens ha permès la producció industrial del pèptid a Bèlgica. Si tot va bé començarem els assajos de toxicitat i seguretat a l'inici del 2019 i tractar els primers pacients el gener del 2020.
Això és ja!
L: En terme d'empresa si, en terme de pacient, no. Pels pacients hauria de ser ahir.
I és el resultat de molts anys de feina.
L: Ha estat una lluita contínua contra l'escepticisme dels qui deien que no es podia lluitar contra My i fins a la traducció d'aquesta teràpia en un fàrmac.
Acabarem amb el càncer?
L: Aquest és el nostre objectiu. Si no tinguéssim aquesta esperança no estaríem tan animades a fer el que fem, perquè treballar contra el càncer presenta dies molt durs. Però som optimistes. Hem vist canvis enormes en els darrers anys en la resposta de pacients que pateixen càncer i hem vist casos d'èxit. I volem fer-ho millor. Les teràpies són encara massa tòxiques.
I molt car...
M: El cost per pacient als Estats Units, on la sanitat és privada, és molt alt. A Europa la situació és diferent, és clar, i el cost de venda dels fàrmacs també. Nosaltres treballem perquè el cost de producció baixi.
L: Es preveu que el càncer esdevindrà una malaltia crònica. Un cost massa elevat durant molt de temps no és sostenible per cap govern o cap privat. Nosaltres hem de baixar els costos de producció de qualsevol fàrmac perquè sigui accessible a llarg termini per a tots els pacients.
Què creieu que necessita la investigació en aquest país?
L: La inversió privada podria entrar molt abans en les startups biomèdiques. Hi ha oportunitats que no aconsegueixen desenvolupar les seves idees perquè no hi ha diners des del principi. I els fons públics no són suficients. Una col·laboració més estreta entre públic i privat des de l'inici funcionaria. Aquestes fórmules existeixen en altres països, d'inversió a escala acadèmica.
Cal ensenyar els científics a emprendre?
L: Això ho estic veient a Barcelona i no ho havia vist abans. Els investigadors comencen a interessar-se per emprendre. Em sembla una oportunitat molt bona. No totes les institucions donen suport als seus investigadors perquè desenvolupin les seves idees a escala comercial. Nosaltres tenim la sort d'estar en una institució que ens fa suport des del principi.
Quins objectius a curt termini teniu?
M: No arribarem a facturar, el nostre model és desenvolupar el fàrmac i demostrar-ne la seguretat i l'eficàcia i a partir d'aquí llicenciarem la tecnologia a una empresa farmacèutica amb recursos. Calculem que necessitarem en total 22 milions d'euros, dels quals ja n'hem aconseguit 7, per desenvolupar-lo en dues indicacions: el càncer de mama i el de pulmó.
L: Estem planejant una nova ronda per cobrir les despeses dels assajos clínics l'any vinent per 10 milions d'euros. Tot depèn de com d'ambiciosos vulguem ser. Si volguéssim incrementar les indicacions el cost s'incrementaria molt. Però també l'oportunitat terapèutica. Ho valorarem.