Nou anys per desplegar 50 mesures i un pressupost inicial de més de 4.200 milions d’euros entre el 2021 i el 2023. És el punt de partida que marca el Govern espanyol per posar ordre a l’economia. L’objectiu final és canviar el model productiu. La base de la nova economia ha de ser, segons els plans de l’executiu de Pedro Sánchez, l’emprenedoria. Com que Barcelona ja ha començat aquest camí de la transformació -que ha de marcar la recuperació postpandèmica-, l’estratègia Espanya Nació Emprenedora s’ha presentat a la capital catalana. Ho ha fet Francisco Polo, l’alt comissionat d’aquesta àrea, que ha resumit en poques paraules el repte que encara el país i que constitueix una de les grans apostes econòmiques de la legislatura: “És urgent canviar el nostre model econòmic per evitar que patim cada crisi tant com fins ara”.
Les 50 mesures de l’estratègia són un full de ruta que, sobretot, vol posar ordre i també afegir noves eines per impulsar l’emprenedoria, que només ha de ser una de les palanques amb potencial per transformar les bases del país. L’alt comissionat n’ha detallat set. L’esperada llei de startups és la mesura estrella. “En poques setmanes s’aprovarà l’avantprojecte, que reconeixerà l’especificitat que sempre han demanat els emprenedors”, ha explicat Polo. L’organització de l’ecosistema ve amb la creació de l’anomenada ONE (oficina nacional d’emprenedoria), la Renace (xarxa nacional de centres d’emprenedoria) i l’ScaleUp Spain.
L’oficina nacional d’emprenedoria funcionarà de finestreta única per als emprenedors, una mesura que es farà en col·laboració de tots els òrgans de l’Estat. La xarxa Renace d’espais ja existents de caràcter públic, privat i mixt servirà per connectar els territoris. Un dels problemes que ha destacat Polo en l’emprenedoria és el creixement de les empreses: “El somni dels emprenedors espanyols és tenir èxit i vendre l’empresa, que és molt legítim, però hem d’aconseguir que cada vegada més empreses no pensin en vendre sinó en comprar, escalar i internacionalitzar”. ScaleUp Spain tracta també de reunir els esforços que ja existeixen amb l’objectiu de tenir un sol programa per augmentar la mida de les empreses.
Els sectors econòmics tradicionals clau per a la recuperació han d'aprofitar la innovació creada per ser més competitius i crear ocupació de més qualitat
La cinquena mesura que ha detallat Polo és la creació d’un programa d’atracció del talent de les dones, que s’emmarca en una de les potes de l’estratègia -el desenvolupament inclusiu-: “Cap altre país el busca proactivament”. Un altre programa que s’ha d’impulsar en les mesures és de visats, per facilitar l’arribada dels professionals estrangers. Polo ha explicat com a setena de les 50 mesures la creació d’una Marca Espanya Emprenedora, ja que considera que “hem d’explicar tots els projectes emprenedors que fem”.
Sense oblidar els sectors històrics
El pressupost per implantar les 50 mesures és de 1.500 milions d’euros només per al 2021 i de més de 2.400 milions de cara als propers tres anys. “Per primera vegada, tenim un pressupost enorme per fer tot això”, ha celebrat Polo, que ha emplaçat a aprofitar al màxim els fons europeus que arribaran. Però l’emprenedoria innovadora és només una de les palanques del nou model econòmic, en el qual tindran molt pes els sectors tractors del país. L’alt comissionat d’Espanya Nació Emprenedora identifica 10 àrees clau: la indústria, el turisme i la cultura, la mobilitat, la salut, la construcció i els materials, l’energia i la transició ecològica, la banca i finances, l’àmbit digital i telecomunicacions, l’agroalimentació i la biotecnologia.
Tots junts sumen més del 60% del PIB. “Tots aquests sectors han d’aprofitar la innovació per incrementar la productivitat, fer les empreses més competitives i aconseguir que creïn millors llocs de feina”, ha indicat. Com a àrees tradicionals prioritàries, ha destacat la salut i l’energia. Pel que fa a la sanitat pública, Polo ha recordat que “està molt ben posicionada al món”, mentre que quant a l’energia, ha indicat que s’està fent un esforç en la transició ecològica liderat per startups com Holaluz i Wallbox.
Barcelona, capital de l’emprenedoria
Abans que Polo detallés l’estratègia en un acte mig presencial, mig virtual, celebrat a l’edifici MediaTIC del 22@, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha presumit dels deures que ha fet la ciutat a través del pla BCN Green Deal: “La digitalització és una de les puntes de llança del futur econòmic de la ciutat i Barcelona té tots els elements per ser un hub de referència internacional”. En aquest sentit, ha explicat que la transformació del Port Olímpic és un dels projectes concrets, però la iniciativa més important és el 22@ nord. “Hi haurà moltes possibilitats d’inversió que podran generar fins a 60.000 llocs de feina els propers anys".
La iniciativa més important del BCN Green Deal és el 22@ nord: "Hi haurà moltes possibilitats d'inversió que podran generar fins a 60.000 llocs de feina", segons Collboni
Durant l’esdeveniment, tres emprenedors de Barcelona han relatat la seva experiència en crear negocis. La CEO de Zymvol i premiada com la dona més emprenedora del 2020 per la Unió Europea, Maria Fátima Lucas, ha defensat la indústria química com un dels sectors que mou tota l’economia. “Jo era investigadora, m’havia quedat sense feina i vaig emprendre per obligació. Per començar, vaig anar a Barcelona Activa i vaig fer totes les formacions que vaig poder; no sabia fer res”, ha explicat. Lucas ha assegurat que està “molt contenta” amb la seva experiència a la capital catalana, amb “acceleradores específiques, que no són gens fàcils de trobar”.
La segona emprenedora que ha contat el seu camí en la creació d’un negoci ha estat Rosa Cuartero, la fundadora de disJob, una startup d’ocupació per a persones amb discapacitat. “Recordo la primera empresa que vaig muntar a Anglaterra; les facilitats allà són brutals, fins i tot el govern es feia càrrec dels deutes si l’empresa no funcionava”. El també inversor Carlos Blanco creu que els principals obstacles que es troben els emprenedors a l’Estat espanyol són: la fiscalitat, la manca de capital risc i la legislació. “Necessitem un pla de formació que inclogui les habilitats tecnològiques a tots els nivells; els nens de cinc anys han de poder estudiar programació”, ha indicat.
Tot i que les bases hi són, la transició, segons Collboni, ha de ser doble: "Hem de tenir una economia sostenible i digital". L'estratègia de Barcelona inclou el talent i els espais i té un objectiu últim: la creació d'ocupació de qualitat. I un punt en què coincideixen tant el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament com l'alt comissionat és que aquest canvi de model "no pot deixar ningú enrere".