On és més fàcil emprendre?

Els entrebancsburocràtics sempre fan nosa. Haver d'emplenar documents, aportar avals, acreditar-ho tot per triplicat. Pagar taxes i dedicar hores del dia a fer gestions administratives suposa un bloqueig per a qualsevol afer que s'hagi de solucionar, i encara ho són més amb una decisió de la gravetat de fundarunaempresa. En aquest sentit, el BancMundial dedica part del seu informe anual Doing Business a les facilitats que un emprenedor pot trobar a cada país per posar blanc sobre negre el seu projecte. L'organisme es basa en diferents aspectes, des del temps que s'hi ha de dedicar fins als costos o la quantitat de procedimentsadministratius d'obligat compliment.

En l'informe de 2020, el darrer complet, es pot observar que la Unió Europea no està precisament unida en termes administratius i empresarials. La variància entre els estats membres és substancial. El país que surt més ben parat en aquest aspecte és Grècia. Amb una nota de 96 sobre 100, el país hel·lè no és només l'estat europeu on és més fàcil emprendre segons el Banc Mundial, sinó que ocupa l'onzena plaça entre tots els països del món quant a facilitats a l'hora de fundar un projecte empresarial. Del país destaca, especialment, el reduït nombre de procediments que s'han de dur a terme per fer realitat una idea de negoci.

A banda de Grècia, només hi ha quatre països europeus entre els 30 millors del món pel que fa a la senzillesa dels seus processos empresarial. Estònia, el catorzè del món, amb una nota de 95,4 sobre 100, destaca d'entre la resta pels curts temps d'espera a l'hora de tramitar la fundació d'una companyia. La segueixen la República d'Irlanda, amb un 94,4 sobre 100; els Països Baixos, amb una nota de 94,3; i Letònia, avaluada pel World Bank amb un 94,1.

Les principals economies de l'eurozona deixen també resultats desiguals. Alemanya, el gegant industrial del continent, es queda en un 83,7 sobre 100, en la posició número 125 del món. França, per la seva banda, supera els 93 punts, i es cola entre els 40 països del món que posen més facilitats per engegar un negoci. Itàlia i Espanya, en aquests termes, són països de mitja taula: amb 86,9 i 86,8 punts, ocupen les posicions 97 i 98, respectivament, del rànquing elaborat per l'organisme.

Tanquen la llista, pel que fa a la Unió Europea, Polònia i la República Txeca, els únics dos estats del continent que baixen dels 83 punts. Polònia destaca pels llargs temps d'espera a l'hora de fundar una corporació, més de 37 dies per cada fundador, segons el banc; mentre que el World Bank considera que cada empresari ha de fer de mitjana més de nou tràmits i procediments diversos per fundar un negoci a la República Txeca.

Costos diversos

Un dels factors més rellevants a l'hora d'establir a quins països s'ha d'anar per crear un negoci és el cost de fer-ho. La mesura que fa servir el Banc Mundial al seu estudi, en aquest cas, està adaptada a cada territori: quin percentatge de la renda per càpita s'ha de fer servir, de mitjana, per fundar una empresa. Els resultats, pel que fa a la Unió Europea, són dispars.

D'entre les quinze economies més grans del continent, Itàlia o Polònia destaquen en aquest àmbit amb costos superiors al 10%, segons el Banc Mundial, de la renda per càpita del seu país per crear un negoci. En el cas polonès es queda en un 11,6%, mentre que al país mediterrani s'enfila fins al 13,8% dels ingressos mitjans d'un ciutadà. Alemanya és el següent, amb prop del 7% de la renda, mentre que Espanya ocupa una posició intermèdia, amb una exigència de capital just per sota del 4%.

El país on més barat surt ser un emprenedor, com a mínim relatiu a la renda per càpita, és la República d'Irlanda. Els emprenedors irlandesos només han d'invertir, segons el Banc Mundial, un 0,1% de la renda per càpita per engegar els seus negocis. Per sota de l'1% queden també Dinamarca (0,2%); Romania (0,3%); Suècia (0,5%); i Finlàndia i França, ambdós amb uns costos per crear un projecte empresarial que ronden, segons el Banc Mundial, el 0,7% de la renda per càpita dels respectius països.