• Què no tornaria a fer?

Què no tornaria a fer?

Tres emprenedores relaten les dificultats que s’han trobat a l’hora d’impulsar els seus projectes i quines són les coses que ara farien d’una altra manera

Les emprenedores del BizBarcelona
Les emprenedores del BizBarcelona
Judith Vives
Corresponsal
Barcelona
09 de Juny de 2017

Els projectes i negocis poden ser diferents: una funda d’ulleres que protegeix i neteja al mateix temps, una pastisseria per a celíacs o un projecte per conservar mostres d’ADN. Però tinguin el perfil que tinguin, les dones emprenedores que han decidit tirar-los endavant s’han trobat amb dificultats molt semblants.

 

Ser realistes davant les expectatives de negoci, saber buscar el finançament necessari, trobar un soci de confiança o trobar el temps per dedicar-hi són algunes de les batalles que les emprenedores han de guanyar per poder arribar a fer realitat la seva idea. Així ho han fet les impulsores d’Eyfold, Pasticelia i DNA Family Book, tres projectes empresarials liderats per dones que han sabut superar els entrebancs del camí de l’emprenedoria.

No ha estat fàcil. “Hi ha molt d’estrès i has de dedicar-hi moltes hores. El primer que cal vigilar és amb qui et cases per tirar el projecte endavant”, adverteix Gemma Gonzàlez Ferrer, que ha creat un nou model de fundes per a ulleres pensades per estalviar espai i netejar les ulleres al mateix temps. Ho ha fet en el temps que li queda després de treballar en una multinacional de pintures per a cotxes, per la qual cosa ha après a valorar el temps que cal dedicar a un projecte emprenedor. Per Gonzàlez Ferrer, el més important a l’hora d’impulsar un negoci és “ser realista”. “No ens hem d’il·lusionar amb un pla de negoci que no és real. Cal tenir molt presents les despeses fixes”, explica.

 

Conèixer el client i el producte

Un altre dels punts clau que assenyala aquesta emprenedora és el client: “cal conèixer molt bé el client, sortir al carrer, parlar amb ell, tenir-hi feedback per saber quines són les seves necessitats i il·lusions. Perquè no surts a vendre, surts a il·lusionar”, expressa. Per això, afegeix, cal que un estigui molt convençut i conegui molt bé el producte que vol vendre: “per arribar al client has d’estar enamorat del teu producte, així es vendrà sol”, assegura.

Gonzàlez Ferrer: "No surts a vendre, surts a il·lusionar"

El projecte de Cristina Castrillo és força diferent, però les paraules que fa servir són les mateixes. “Quan emprens s’ha de ser realista, perquè sortiran imprevistos. S’han de fer molts sacrificis i treballar tots els dies a totes hores”, diu. Castrillo, juntament amb una sòcia, ha creat Pasticelia, un obrador i pastisseria especialitzada en productes per a celíacs.

La idea va sorgir de la seva sòcia, que va detectar la necessitat de les persones celíaques de trobar una pastisseria que els oferís productes de qualitat per poder gaudir del dolç sense patir. Aquesta és una de les claus que assenyalen totes les emprenedores consultades: partir d’una necessitat del mercat. En el cas de Pasticelia, a més, les va motivar “que el projecte tingués un component social”.

Castrillo: "Si tornés a començar, arriscaria més des del principi"

Per Castrillo, “és molt important el finançament, cal tenir un bon pla de negoci. I no només per pensar en els diners que necessites per començar sinó també per viure uns mesos fins que els ingressos no ho permetin”. I un altre consell d’aquesta emprenedora és buscar un soci, perquè segons assegura, “fer-ho sol és molt dur”.  No obstant això, de la seva experiència n’ha extret un altre aprenentatge: “Nosaltres vam començar de forma massa prudent i ens va costar arrencar. Si tornés a començar, arriscaria més des del principi. Si creus en el producte, juga-te-la”, recomana.

Identificar una necessitat

Com en el cas d’Eyfold i Pasticelia, el projecte DNA Family Book també va néixer després d’identificar una necessitat. Marta Tomàs treballa en genètica cardiovascular i ha vist molts casos de famílies que pateixen malalties hereditàries. D’aquesta realitat va sorgir el projecte de conservar l’ADN de les famílies, de manera que pugui servir per realitzar proves que ajudin en el futur a evitar que altres membres les pateixin.

ADN Family Book és un servei de recollida i conservació d’ADN, tant de persones vives com mortes. En el seu projecte van caldre moltes proves de viabilitat tècnica abans de posar en marxa el negoci. Amb perspectiva, creu que si hagués de començar ara, treballaria en paral·lel la fase d’R+D i la fase comercial, explica Tomàs.

Aquesta emprenedora assenyala la importància de trobar un soci que comparteixi no només la visió empresarial “sinó la mateixa filosofia de vida” i recomana a les dones que comencen que aprofitin les ajudes per a joves emprenedores.