Amb l’arribada de la Covid-19, l’interès en el món rural per les tecnologies de la informació i pel teletreball ha crescut ràpidament. En són exemples els coworkings rurals, i noves formes d’emprenedoria basades en la venda online. La OCDE també veu en les tecnologies de la informació una oportunitat per a l’emprenedoria i desenvolupament econòmic de les zones rurals; i a Espanya s’estudien les fortaleses i limitacions d’aquestes tecnologies. Per exemple, el projecte del grup de recerca UDERVAL de la Universitat de València estudia fins a quin punt les àrees rurals disposen dels serveis d’internet, però d’altres serveis –comercials, sanitaris o educatius– necessaris per a l’arribada de nous habitants.
En aquest article, m’agradaria incidir en els altres serveis. Ras i curt, argumento que el repoblament de les àrees rurals requereix, a més de la banda ampla i dels serveis ja mencionats, d’altres serveis com ara financers o de consultoria. Aquests últims són necessaris per al creixement de projectes empresarials, i per la generació de llocs de treball.
A Catalunya i la resta de l’Estat, municipis com els de la comarca de l’Anoia han reclamat l’accés a la fibra òptica des de fa anys. Més recentment, les dades del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital apunten a una reducció de l’escletxa digital entre zones rurals i urbanes. El percentatge de la població amb accés a banda ampla igual o superior als 30 megabits per segon (Mbps) al conjunt de l’Estat ha passat del 74,9% al 94,3% entre 2016 i 2019, en canvi ha passat del 31,6% al 86,6% en municipis amb una densitat de població inferior als 100 habitants per kilòmetre quadrat (més detalls al gràfic).
El.laboració pròpia. Dades del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital
Tal com vaig suggerir en un altre article en aquest diari, les tecnologies de la informació poden oferir oportunitats d’innovació i desenvolupament econòmic en zones rurals, dins un context marcat per les mesures de distanciament social; i les dades incloses al gràfic 1 reforçarien aquest punt de vista. Tanmateix, pels emprenedors rurals la banda ampla pot ser una condició necessària, però no suficient, per a l’èxit dels seus projectes.
El problema succeeix si l’emprenedor/a desitja fer créixer el negoci; això requereix informació que no té per què estar plenament a internet, com ara noves oportunitats de mercat o de finançament; o bé l’assessorament proporcionat per una consultora de gestió empresarial. En tots aquests casos, els aplicatius de videotrucades podrien no ser suficients. A això cal afegir la necessitat de contractar professionals amb la formació adequada –més difícil en zones rurals que en zones urbanes–; o de construir instal·lacions logístiques, de fabricació, o venda properes a mercats sovint urbans. Davant d’aquests obstacles, els emprenedors/es rurals que desitgin fer créixer els seus projectes podrien haver de traslladar el negoci parcial o totalment a zones urbanes. L’emprenedoria rural pot trobar-se amb un sostre de vidre (aquests arguments es poden trobar amb més detall en aquest article).
"Pels emprenedors rurals la banda ampla pot ser una condició necessària, però no suficient, per a l’èxit dels seus projectes. El problema succeeix si l’emprenedor/a desitja fer créixer el negoci; això requereix informació que no té per què estar plenament a internet"
Com es podria elevar aquest sostre de vidre a Catalunya i la resta de l’Estat? A banda d’un ús cada cop més intensiu de les tecnologies de la informació i d’un bon accés a infraestructures de comunicació, caldria garantir l’accés a serveis de finançament, marketing o consultoria de gestió empresarial. Aquests serveis se solen trobar en abundància a grans ciutats com Barcelona; i el repte de les polítiques públiques hauria de ser facilitar que estiguin disponibles en ciutats mitjanes i petites de l’interior, sovint més properes a entorns rurals. Per incentivar que hi estiguin presents, es podria recórrer a incentius fiscals, o a projectes público-privats destinats a establir nous vincles entre serveis empresarials, i clients establerts en zones rurals. Pel que fa a la contractació de treballadors qualificats, la revalorització del camp derivada de la Covid-19 podria fomentar que un major nombre de professionals estiguin disposats a treballar en empreses fora de les ciutats. Tanmateix, caldria un impuls de política pública decidit, partint d’experiències ja existents com les mencionades pel professor Javier Esparcia (Universitat de València), on s’ha facilitat l’arribada de nous habitants a zones rurals.
Els professors Eduardo Moyano (CSIC) i Javier Esparcia argumenten que les estratègies de desenvolupament rural han d’assegurar, a escala comarcal, la provisió de serveis públics i de suport a l’emprenedoria a través de projectes público-privats; i que és clau assegurar la prestació d’aquests serveis en aquells nuclis de població amb més capacitat de mantenir-los. El que proposo va un pas més enllà; també cal assegurar la presència de serveis empresarials, dels professionals... necessaris per a la conversió de projectes emprenedors en empreses que generin llocs de treball. Certament, serà més difícil assegurar la presència d’aquests serveis en alguns nuclis de població comarcal de Catalunya i de la resta de l’Estat, en particular aquells que tinguin menys població o es trobin més aïllats. En aquests casos, però, les estratègies de desenvolupament comarcals es poden articular amb d’altres a escala regional. A nivell inter-comarcal, hauria de ser possible prestar el conjunt de serveis necessaris per a l’expansió de projectes d’emprenedoria rural. Tots aquests serveis haurien d’estar disponibles a una hora de cotxe i, si pot ser, de transport públic.
"A banda d’un ús cada cop més intensiu de les tecnologies de la informació i d’un bon accés a infraestructures de comunicació, caldria garantir l’accés a serveis de finançament, màrqueting o consultoria de gestió empresarial a l’àmbit rural"
A major ambició en les polítiques de prestació de serveis empresarials, més fàcil serà pels emprenedors/es rurals fer créixer els seus projectes al territori. Majors oportunitats hi hauria d’haver, per tant, per a una revifada del camp, afavorida per la banda ampla... però també per models de negoci basats en atractius propis de les zones rurals.
*David Fernández Guerrero és doctor per la Universitat d'Aalborg. Membre del projecte RUNIN, finançat sota el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, amb la beca Marie Skłodowska-Curie No. 722295.