Xavier Pont (@xavierpont72, Tàrrega, 1972) és una de les cares més visibles a l'hora de difondre les bondats de l'emprenedoria social. Juntament amb Clara Navarro ha fundat la Fundació Ship2B, que impulsa aquest tipus de projectes des de diversos àmbits. Conseller del Grup Borges i Veritas, entre d'altres empreses, ha trobat a Ship2B la via perfecta per compaginar l'experiència empresarial amb la inquietud social. En aquesta entrevista amb VIAempresa explica en què consisteix exactament l'emprenedoria social. Un avís per navegants: "No parlem de filantropia".
En què es diferencia l'emprenedoria social de l'emprenedoria a seques?
L'emprenedoria social es diferencia en què a més a més de tenir tots els components propis de l'emprenedoria, té una voluntat de generar un impacte social. Aquest ha de ser complementari al propi impacte de l'empresa. Per tant, no parlem d'empreses normals ni de filantropia. Són projectes que donen doble rendibilitat: una econòmica o financera, i alhora també en clau d'impacte social.
Quins són els requisits per qualificar una empresa de social?
Nosaltres parlem del 'per què', del 'què' i del 'com'. En el 'per què' hem de percebre una intencionalitat clara per part de l'equip emprenedor de generar un impacte social. Aquest ha d'estar com a mínim al mateix nivell que l'ànim de lucre. En el 'què' hi ha un quadre definit per la Unió Europea del que es considera social i del que no. Social entra l'educació, la salut, la cultura, el medi ambient i molts altres epígrafs. I en el 'com' el que volem és percebre un comportament ètic envers tots els stakeholders. Una manera de fer a l'empresa que sigui una mica diferent i que posi les persones al capdavant. Tot plegat sense caure en el bonisme. Emprenedoria social no és això, sempre s'han de prendre decisions difícils i complexes; i s'ha de treballar igual de dur que en l'emprenedoria normal. Per tant, tots els principis vàlids per a l'emprenedoria normal també ho són per a la social.
Per tant, es manté l'objectiu de fer diners...
Totalment! Una cosa és l'ànim de generar beneficis i una altra el de repartir-los. Sí que normalment, en les emprenedories socials, un alt percentatge dels beneficis que es generen reverteixen en la missió social de l'empresa. De fet, la figura anglosaxona de l'emprenedoria social, que està regulada, fixa en un mínim del 70% dels beneficis que han de revertir en la mateixa empresa. I fins i tot hi ha qui defensa que hauria de ser del 100% i que les empreses socials no haurien de tenir ànim de lucre. Però això no és el mateix que ànim de beneficis. D'ànim de beneficis, tots.
Per què sembla incompatible el terme 'social' amb 'negoci'?
En el món anglosaxó s'han carregat la paraula social. Ells parlen d'inversió d'impacte i d'emprenedoria d'impacte. I ho fan precisament perquè la paraula 'social' està molt associada a despesa, poca professionalitat, projectes filantròpics, etc. En canvi, la paraula impacte lliga molt millor el concepte mental d'un projecte que ha de ser rendible i alhora social. Molts dels projectes d'emprenedoria social quan més rendibles són, més socials són. Això a vegades és poc intuïtiu, però és així. Quan més rendible i més beneficis tenen, més impacte social generen. Hi ha projectes socials que tenen tecnologia, 10.000 treballadors i que donen rendibilitats com qualsevol projecte de mercat. N'hi ha amb rendibilitats del 30 o del 40%, un projecte d'emprenedoria social no implica baixa rendibilitat.
Veient tot això, també canviarem el terme 'social' aquí?
De fet, nosaltres cada vegada més parlem d'inversió i emprenedoria d'impacte. Però molta gent encara té associat el concepte a emprenedoria social. Però som en la via d'intentar-lo canviar. A més a més, l'emprenedoria social d'aquest país és de molt baix perfil: empreses petites, d'àmbit local, de sectors tradicionals que treballen per externalitzar serveis de l'administració, etc. En canvi, a Anglaterra o als Estats Units és diferent. A Anglaterra fins i tot han creat una Borsa d'empreses socials i van crear incentius fiscals per a aquest tipus d'empreses. També tenen emprenedories molt tecnològiques que els ha permès parlar de tecnologia d'impacte per donar resposta a problemes socials de la humanitat.
Com afecta a tot això la mala fama que sovint es té dels empresaris?
Això a vegades també és un tòpic. Crec que amb la crisi, més que mai, s'ha revaloritzat la figura de l'emprenedor i també la de l'empresari. L'empresari, que era sempre el dolent a les sèries de televisió, en els darrers anys s'hi està donant la volta d'una manera evident. Queda molta trajectòria per fer però estem en el camí.
Es pot emprendre socialment en tots els sectors?
L'emprenedoria social és molt àmplia i no l'hem de confondre amb responsabilitat social corporativa (RSC). Hi ha moltes empreses que poden ser molt socials fent una política d'RSC; però a l'empresa social, a més a més de l'RSC, se li demana alguna cosa més. Que el seu producte o servei sigui social; o que la gent que hi treballa sigui d'un determinat perfil. Per tant, l'empresa social va una mica més enllà de l'empresa responsable.
Quins exemples destacats hi ha en diferents sectors?
Hi ha una empresa canadenca que acaba d'aterrar aquí, Jump Math, que té una metodologia d'aprenentatge de les matemàtiques en edat infantil amb uns resultats espectaculars. O en l'àmbit de l'autisme podríem citar Specialisterne, que dóna ocupació a persones autistes aprofitant les seves capacitats superiors en la passió pel detall. Treballen pel sector de les telecomunicacions i la informàtica amb gent capaç d'identificar errors en el software d'una manera molt més precisa que la resta de persones.
En el cas de la Fundació Ship2B, com ajudeu els emprenedors socials?
Nosaltres tenim tres programes. Un d'innovació on treballem amb gent amb idees en fase molt inicial. Un altre és d'acceleració on agafem emprenedors que ja estan en marxa, s'han constituït i estan facturant. Quan tenen un equip i un model de negoci clar, aquí els accelerem amb una combinació de formació, mentoring i finançament. I finalment, som la primera xarxa d'inversors d'impacte de Catalunya i d'Espanya. Hi ha projectes que només necessiten finançament i els portem directament a la xarxa.
D'on surt la idea d'una Fundació d'aquest tipus?
Sorgeix perquè detectem que en aquest país no hi ha una emprenedoria social i una inversió d'impacte com sí que hi és en el món anglosaxó. I detectem també que hi ha molta efervescència en el món universitari i els joves d'avui dia, però també en gent gran que sovint no troba el sentit a la seva vida, per emprendre en projectes d'aquest tipus. No hi havia ningú que donés suport en aquests cinc primers anys de vida d'un projecte d'una manera professional. Per això ens vam decidir a fundar la Fundació Ship2B.
En el teu cas o en el de l'altra fundadora, Clara Navarro, com és el trànsit d'una carrera professional més tradicional a liderar aquest projecte?
És un canvi de vida! Nosaltres érem gent molt inquieta en l'àmbit social i havíem fet una trajectòria professional molt d'empresa. Ens sentíem frustrats perquè havíem de mantenir per separat aquestes dues vessants. Aquí vam veure una gran oportunitat per portar les nostres dues vides a treballar per un projecte conjunt que ens donés sentit. Per això ens vam animar, tot i que ja dúiem molts anys treballant amb emprenedors, innovació o el món acadèmic.
Quina valoració feu de la feina feta fins ara?
De moment és molt positiva. Aquest any acabem de tancar el programa d'acceleració amb el doble d'emprenedors que l'any passat. També hem captat vuit grans empreses que ens donaran suport en el procés i acabem de tancar tres rondes de finançament. Evoluciona molt favorablement, però encara el repte és molt gran.
Alguna idea que tingueu al cap?
Ens agrada molt la idea de treballar en projectes amb component tecnològic que es concebin de manera global i que permetin resoldre grans reptes de la nostra societat amb la incorporació de tecnologia i d'organitzacions exponencials. Que amb poca gent puguin realitzar grans canvis. Estem intentant treballar per incorporar aquesta filosofia en el marc dels nostres programes.