No només els estudiants marxen d’Erasmus. Ja fa anys que els emprenedors també poden fer-ho gràcies al programa Erasmus for Young Entrepreneurs que impulsa la Comissió Europea. D’aquesta manera, joves que tinguin un pla d’empresa poden fer estades de fins a sis mesos en alguna companyia d’arreu del continent per viure des de dins les experiències d’altres emprenedors. La Mertxe Paris, fundadora de Mosaics Llibres, hi va participar el 2013. “Ho vaig trobar per casualitat quan era a Barcelona Activa fent el pla d'empresa”, reconeix. I és que malgrat l’experiència positiva de la gran majoria dels que hi participen, segueix sent un programa força desconegut.
Un aprenentatge de dues vies
“Si pogués en tornaria a fer un altre”, confessa la Mertxe a VIA Empresa. Ella va marxar a Oxford per treballar a Barefoot Books, una editorial infantil i juvenil on va poder viure des de dins la realitat d’un sector on mira de fer-se un lloc. “Em va servir per obrir i agafar seguretat. Va ser una empenta”, recorda. Una experiència que no dubta a recomanar, convençuda de com de positiu és per a “qualsevol persona sortir a fora a veure què es fa en el seu sector”.
Segons la fundadora de Mosaics Llibres, l’Erasmus for Young Entrepreneurs “t'ajuda a veure diferents mons dins l'empresa i l'emprenedoria. Tots tenim moments de dubte sobre la inseguretat d'emprendre i l'Erasmus va molt bé per sentir-te més segur”. Al capdavall, insisteix, “entres en contacte amb empreses consolidades del teu sector”.
Paris: “És bo per a qualsevol persona sortir a fora a veure què es fa en el seu sector”
A Anglaterra, Paris es va dedicar a gestionar “drets internacionals i la seva part d'edició dedicada al públic llatinoamericà dels Estats Units”. L’emprenedora assegura que “mai no havia treballat tant”. Una dedicació accentuada per l'esforç afegit de la llengua. “Pensava que tenia un nivell acceptable d'anglès, però una cosa és bellugar-se pel país i l'altra és treballar en edició”, constata.
Però si hi ha emprenedors que viatgen, també hi ha empreses que acullen. Una de les que rep joves amb empenta a Barcelona és Betahaus. El seu cofundador, Edu Forte, explica a VIA Empresa que ja n’han acollit vuit. “Ens hi hem apuntat perquè quan vam començar l'empresa estàvem buscant becaris, però no volíem algú que vingués només per complir hores de la Universitat”, remarca.
A Alemanya, on tenen una altra seu, ja estaven fent servir el programa i “els funcionava molt bé”. Segons Forte, convertir-se en hosts del programa europeu resulta ideal per poder comptar amb “un tipus de perfil diferent. És una persona que té un interès molt més profund sobre la teva empresa”. A més, ressalta, la relació es converteix en “una comunicació de dues vies, entre el que li ensenyes i el que aprens d'ella”.
El principal avantatge, apunta Forte, és “l'experiència d'aquesta persona. Algú que forma part d'aquest programa té un perfil emprenedor, és algú que vol muntar la seva empresa i necessita aprendre eines”. Al capdavall, ells no deixen de ser una startup i el cofundador de Betahaus reconeix que “he après molt de la gent que hem rebut. Vam tenir un italià que era molt bo en vendes. Jo pensava que en sabia molt, però amb ell vaig veure noves maneres per fer-ho”.
Forte: "Algú que forma part d'aquest programa té un perfil emprenedor, és algú que vol muntar la seva empresa i necessita aprendre eines”
Una bona selecció
Malgrat tot, Mertxe Paris recorda que el procés abans de marxar va ser llarg. “Em preocupava que el lloc on anés em servís realment per alguna cosa”. Tot i que el programa ofereix una borsa d'empreses acollidores, Paris “no en trobava cap que encaixés amb el meu perfil”. En el seu cas, buscava una editorial especialitzada en literatura infantil i va contactar amb diverses que li agradaven. Una de les que van respondre era Barefoot Books, on “no en tenien ni idea del programa. Vaig agafar un vol i me'n vaig anar a Oxford a explicar-los-el”.
En el seu cas, tenia clar que “cara a cara seria l'única manera de veure si hi havia feeling. Com que em volia endur la família era una inversió important que s'havia d'assegurar”. Per tot plegat, la responsable de Mosaics Llibres adverteix que el programa “és positiu si fas un treball previ per assegurar on vas. Si no, corres el risc d'estar tres mesos fent fotocòpies, però depèn del nivell d'exigència de cadascú”. A Oxford, celebra, “vaig aconseguir una sèrie de contactes internacionals que no hauria aconseguit mai”.
Paris: “Vaig aconseguir una sèrie de contactes internacionals que no hauria aconseguit mai”
A Betahaus, exposa Edu Forte, “sempre hem rebut un perfil digital molt relacionat al que fem”. Això sí, hi han passat “des de dissenyadors gràfics a gent molt bona en vendes i últimament una noia que ha estudiat Recursos Humans”. Tot plegat amb una diversitat de nacionalitats que “també aporta una varietat en el background cultural”.
Requisits i confusions
“Perquè et donin l'Erasmus has d'acabar el pla d'empresa”, explica Mertxe Paris sobre un dels requisits del programa. Ella el va fer amb l'ajuda de Barcelona Activa i la Cambra de Terrassa. Val a dir que les Cambres com la vallesana i la de Barcelona són les intermediàries del programa al nostre país.
Un programa amb un nom que, coincideixen Paris i Forte, despista una mica. I és que l’Erasmus for Young Entrepreneurs no té cap relació amb el programa per universitaris que enguany celebra el seu 30è aniversari. “La paraula Erasmus confon una mica perquè la tenim molt vinculada al tradicional dels estudiants”, diu Edu Forte.
Forte: "Aporta una varietat en el background cultural”
Una confusió que potser explica per què “es coneix poc” el que va destinat a emprenedors. Per a Mertxe Paris, a més, “agafa un moment on els emprenedors estan tan capficats que obrir un nou front costa una mica, però és molt recomanable”.
Per trobar-hi algun punt de millora, la fundadora de Mosaics Llibres apunta al fet que l’ajuda econòmica que aporta la Comissió Europea als participants s’entregui a la meitat de l’estada i al seu final. “Entenc que es fa per evitar els espavilats, però estaria bé que fos com un sou mensual”. Normalment, apunta, “des d'aquí anem a països amb un cost de vida més elevat i si no tens un mínim coixí econòmic al darrere és difícil fer-ho”.