El concepte d’emprenedor normalment va associat a la imatge d’una persona jove, de 20 i pocs cap amunt. És per això que pensar en estudiants d’institut que creen les seves startups encara a molts els sona surrealista. De fet, ja ho deia l’Àlex Sicart en una entrevista a VIA Empresa: “A vegades et veuen com un nen que hauria d’estar a l’escola en comptes d’una reunió”. Ell és un d’aquests prodigis. Als seus 18 anys, ja pot dir que ha fundat Student’s Manager, Sharge i File Nation, així com ha estat escollit una de les 30 personalitats menors de 30 anys més influentes d’Europa per la Forbes. Ara bé, ell no és l’únic, Lucía Sánchez i Pol Balades són dos noms més que sumen a la llista de futurs genis.
Elles també emprenen
La Lucía Sánchez trenca els esquemes per dos motius. El primer, per la seva edat; el segon, perquè és una noia que amb 10 anys ja desmuntava aparells tecnològics i que amb 12 anys sabia programar. “A mi sempre m’ha agradat molt la tecnologia. Volia crear coses, però tampoc sabia què ni com i un dia per internet vaig veure un vídeo d’un nen nord-americà que havia creat el seu primer joc i vaig fer el mateix”, explica a VIA Empresa sobre els seus inicis.
Sánchez ha sabut des de ben petita què era liderar. El seu pare, en Julio Sánchez, és el CEO de l’empresa d’Alacant Energy Sistem, pel que ella sempre ha vist la figura de l’empresari tecnològic com un referent. Gràcies al cuc que se li va despertar amb el vídeo, va començar a dibuixar el camí cap a aquesta ambició i va aprendre a programar ella tota sola a través de YouTube, CodeAcademy i altres plataformes digitals. Bé, internet i els llibres i revistes sobre emprenedoria que diu tenir com a lectures predilectes des de fa anys.
Lucía Sánchez en una de les conferències que ha ofert | Cedida
El resultat es va materialitzar en Unicorn Gamer, la startup de la qual és la CEO i que va néixer alhora que l’app Crazy Block, un joc basat en trencar blocs per assolir les metes. “Vaig trigar un any i mig a publicar-lo a Android, però vaig tenir 10.000 descàrregues en pocs mesos i el vaig llançar després per a Apple”, apunta, afegint tot seguit que el fet d’haver estat menor d’edat va fer que el procediment fos lent perquè necessitava el consentiment dels pares per a tot.
Alhora que programava, també venia coses com samarretes o braçalets. “Sempre he sigut molt emprenedora”, comenta, “després vaig poder crear una botiga online on vendre-ho tot amb més accessoris”. I per si no fos prou, treballa en una altra aplicació sobre Benidorm, la seva ciutat d’origen.
Sánchez: “Entre les noies tecnòlogues no hi ha prou referents ni exemples a seguir”
Sánchez sap que el fet de ser jove i noia crida molt l’atenció. Lamenta que així sigui i defensa que s’ha d’acostar el món de la tecnologia al talent femení: “Hi ha molt poques noies que s’hi dediquin. Crec que no els crida l’atenció perquè no hi ha ningú, no hi ha prou referents ni exemples a seguir”.
Picar pedra per obrir camí
En Pol Baladas també va ser un noi avançat. “Sempre m’havia agradat la ciència i la tecnologia i amb 10 anys ja vaig començar a programar. Als 13 vaig guanyar el meu primer concurs d’emprenedoria –on va anar a Londres amb Sicart gràcies a la idea- i als 15 em vaig convertir en freelance”, resumeix breument la seva trajectòria.
El barceloní també va adquirir els coneixements bàsics de programació a partir de les píndoles que corren per la xarxa, però va ser amb la seva primera feina en una acadèmia d’anglès on va professionalitzar-se. “Vaig aprendre a programar picant pedra”, sentencia, un context que ha fet que ara als 18 anys noti que les seves capacitats estan per sobre de les dels seus companys de 1r de la carrera d’Enginyeria de Dades de la Universitat Politècnica de Catalunya.
I és que no només va ser freelance per a l’escola d’idiomes, també per al Futbol Club Barcelona i per al Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria. Actualment compagina la feia en aquest centre de recerca, l’emprenedoria i els estudis. Una feina difícil però no suficient per frenar el llançament de projectes.
El seu nom va començar a tenir ressò amb la creació de Seleactivitat.cat, un portal que agrupa els exàmens de la prova d’accés i que li va servir per treure-li el cuc d’emprendre just quan estava estudiant per a les PAU. “Aquesta és la startup que més m’estimo i la primera seriosa que he fet. És la primera amb cara i ulls i amb un MVP (mínim producte viable). Va ser una vàlvula d’escapament de la selectivitat, amb ella va explotar tot”, rememora. El discurs de Baladas és intens i acompanyat per gestos frenètics, el que denota la seva passió pel món de les startups.
També ens avança que treballa amb els seus companys, en Javier Roset i en Pau Alemany, per millorar la plataforma i llançar una nova versió d’apunts basada en blockchain “per assegurar la propietat intel·lectual dels documents”. “Tenim ja més de 120 apunts que col·laborativament penjarem al web i farem que deixin de rodar o s’arribin a revendre com molta gent fa”, explica. Tal com apunta, en un mes podria estar operatiu.
Pol Baladas en la seva preparació per a l'Imagine Express 2018 | Cedida
A més a més, ha tornat a treballar amb l’Àlex Sicart. Aquest cop tenen entre mans File Nation, la que descriu com “un We Transfer descentralitzat, és a dir, no paguem servidors i ens surt més barat”. La base és la tecnologia blockchain, però amb un protocol anomenat IPFS que farà que només l’emissor i el receptor d’un missatge sàpiguen que hi hagut algun moviment. Tot plegat respon a l’objectiu de crear “una interfície decent que pugui utilitzar fins i tot la meva àvia”, perquè com remarca, és una tecnologia amb molt potencial però difícil d’explicar i d’entendre.
Crear per inèrcia
Fins al moment cap els dos ha pensat en els diners. Baladas mateix reconeix que és perquè no tenen fills, factures ni cap altra responsabilitat. Ara bé, es fan grans i cada cop són més conscients de la importància de monetitzar la feina. Tanmateix, això no treu que continuïn creant, com diu l’emprenedor, per inèrcia: “Visc per aportar valor, sempre ho dic. Vull tenir idees que serveixin i que ajudin les persones. Per això primer fas la app i després veus que has acabat aportant alguna cosa. Les coses surten soles”.
La part positiva de tot plegat és que no han tingut por de perdre diners o fracassar en el que havia de ser el seu futur professional. Han caigut i s’han aixecat; han tornat a caure i s’han tornat a aixecar; i així successivament fins al punt d’arribar a la majoria d’edat (o gairebé, en el cas de la Lucía) amb un esperit totalment emprenedor.
Baladas: “Visc per aportar valor, sempre ho dic. Vull tenir idees que serveixin i que ajudin les persones”
I, perquè no, ser joves potser els ajudarà a ser el referent que troben a faltar. “He donat ja xerrades obre màrqueting i aprenentatge a YouTube”, destaca la Lucía, que ja ha pujat als escenaris d’una TEDTalk a Madrid, “em va fer il·lusió perquè sabia que estava ajudant més joves”.
Anar més enllà de la idea
El barceloní és dur amb els joves que ara s’autoetiqueten emprenedors. “Hi ha els que fan un Power Point i guanyen un concurs, jo ja ho feia als 13 anys; els que fan un producte, arriben a un MVP i creixen, però després ho deixen; i finalment els que continuen i no deixen de lluitar per seguir creient. Jo he passat per les tres fases i ara estic a l’última, la de debò, on veus que el que et fa tenir èxit és executar la idea”, detalla.
Baladas: “Amb 18 anys no tens 3.000 euros i sí els pares al darrere dient-te que perquè et fiques en advocats i gestories”
Precisament creu que aquest és un dels problemes que fa que tenir una curta edat t’ho posi difícil en l’àmbit. Reconeix que a escala mediàtica ser adolescent és tot avantatges, és un relat que agrada a la premsa, però no ajuda a escala executiva: “Amb 18 anys no tens 3.000 euros i sí els pares al darrere dient-te que perquè et fiques en advocats i gestories, i uns inversors i empreses que no acaben estar segurs del teu compromís”. Per aquest motiu no desaprofita l’oportunitat de lloar en Xavier Verdaguer, que ha comptat tant amb ell com amb Sánchez en la darrera edició de l’Imagine Express. “Ell és un padrí espectacular, confia en tu i et pot portar molt lluny”, diu.
Sánchez: “Si a les escoles i instituts s’ensenyés a programar, tindríem més joves creant i ajudant a conscienciar que podem fer moltes coses”
Tampoc ajuda el baix nivell de tecnologia que hi ha a les escoles, segons apunta Sánchez, qui destaca que la gent fa un bon ús de les tecnologies però no sap crear continguts. “Si a les escoles i instituts s’anés més enllà de la ofimàtica i s’ensenyés a programar de manera obligatòria, tindríem més joves creant i ajudant a conscienciar que podem fer moltes coses”, conclou.