L’any 2024 hem celebrat els 125 anys del cooperativisme català modern, que va tenir el seu tret de sortida en diversos congressos i assemblees que van començar a articular aquelles primeres iniciatives cooperatives que brotaven arreu del país. Aprofitant l'efemèride, la Confederació de Cooperatives, amb molt encert, enguany ha promogut un esdeveniment per commemorar-ne la trajectòria centenària, el moment present i, sobretot, per pensar en com afrontar el seu futur.
I tot seguit l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) ha decidit proclamar l’any 2025 Any Internacional de les Cooperatives sota l’eslògan "Les cooperatives construeixen un món millor". La primera vegada es va celebrar l’any 2012 i, en aquesta ocasió, se situarà novament al cooperativisme a l’agenda internacional i s'instarà a governs, institucions i agències a promoure un entorn propici per a les cooperatives, enfortint les seves capacitats i facilitant la col·laboració internacional.
Es mesurarà l’impacte del paper del cooperativisme a escala mundial amb una aportació de més de tres milions d’empreses cooperatives i el 12% del PIB mundial. I es posarà en valor, també, com un model d’empresa més just i equitatiu que aporta una contribució rellevant en la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. 2024 i 2025 són, per tant (el primer a escala de país i el segon a escala mundial), espais privilegiats per projectar el cooperativisme portes enfora i compartir reflexions sobre els seus principals reptes de forma realista i reptadora alhora.
Principi de realitat i aliances
El fet de tenir exemples reeixits d’empreses cooperatives -de què n’hem d’estar orgullosos com a país- que poden competir amb autèntics monstres, ens pot fer pensar que David pot guanyar Goliat. No obstant això, és important no caure en l’autocomplaença. Les cooperatives, que en el context de l’economia social es consideren grans empreses (tot és relatiu), són petites en relació amb el que és rellevant per a la seva sostenibilitat, és a dir, tenir en compte el mercat on operen i els seus competidors.
El fet de tenir exemples reeixits d’empreses cooperatives que poden competir amb autèntics monstres, ens pot fer pensar que David pot guanyar Goliat
Acceptar aquest principi de realitat -les coses són com són i els fets molt tossuts- ha de fer-nos adonar que les cooperatives, en general, són molt petites i el grau d’atomització del sector pot comprometre seriosament la seva continuïtat a llarg termini. Per sobreviure i que el model (basat en les persones que defensen) guanyi espais de forma significativa, cal créixer i guanyar massa crítica d'acord amb integracions i aliances estratègiques. Potser no és sempre una condició suficient, però segur que és necessària.
A poc a poc hi comença a haver moviments i experiències exitoses en aquest sentit. Tant de bo aquests brots verds s’encomanin al conjunt de les empreses cooperatives i d’economia social per poder continuar sent útils a la societat a llarg termini. La visió i determinació dels seus líders serà un factor clau.
Tornem als bàsics
Sovint li demanem purisme a les cooperatives pel que fa a participació i democràcia i no li admetem la més petita falta. Si la democràcia en les dimensions que la coneixem a la nostra societat té encara molt recorregut de millora, com pot ser que a la democràcia econòmica en forma de cooperativa li exigim una perfecció quasi idíl·lica, si encara es troba en una fase incipient amb una minsa implantació en el teixit empresarial? Li exigim tant a la cooperativa, tants adjectius per definir-la, que queda reduïda per a una selecta minoria.
"Li exigim tant a la cooperativa, tants adjectius per definir-la, que queda reduïda per a una selecta minoria"
Segurament haurem de tornar als bàsics. La cooperativa és una societat de persones, democràtica (una persona, un vot), que ha de generar resultats positius que reparteix (parcialment) entre els seus socis en funció de la seva aportació, és dir del seu treball; a diferència de les societats mercantils on el poder està en el capital i els resultats remuneren també al capital. Es tracta d’un model radicalment diferent de l’hegemònic que es basa en les persones en lloc del capital.
Empresa cooperativa i vocació d’impacte
Empresa és el substantiu i cooperativa l’adjectiu. Les empreses cooperatives han de ser competitives i obtenir resultats positius per ser sostenibles, assolir el seu propòsit i deixar un llegat. Si creiem en el model cooperatiu és perquè el considerem millor i això s’ha de reflectir amb la implicació i compromís dels socis per ser, almenys, igual d’eficients que els nostres competidors. La propensió al creixement és també important i té diverses motivacions, pel sector on ens movem i la seva dimensió i alhora, el més important, perquè volem que el nostre model impacti com més millor a la societat.
La participació: un avantatge competitiu sostingut
La triple participació dels socis, en la propietat en els resultats i en la gestió, és un tret distintiu que ens permet diferenciar-nos. El cooperativisme justament disposa d’un model molt atractiu aplicat justament en els seus mecanismes i principis de funcionament (ni més ni menys). És interessant formar part d’un model empresarial cooperatiu en la propietat i també en la gestió? Segur, cada vegada és més important. A banda del salari importa també el propòsit i com són els seus líders. Anar a l’assemblea i decidir està bé, però l’autèntica participació la tenim en la gestió del dia a dia en els equips de treball. I finalment la participació en els resultats. Una part dels resultats s’ha d’aplicar als socis que l’han generat.
Deixar de mirar-nos el melic i generar complicitats
"Sempre veig als cooperativistes en congressos de cooperativistes", repetia insistentment l’Antonio Cancelo que va fundar Eroski i va presidir el grup Mondragon. I és que sovint ens movem en el nostre món interactuant poc amb l’entorn. Cap model ha triomfat al llarg de la història de la humanitat sense l’exemple. I justament l’exemple és el que pot convèncer a les noves generacions per atrapar-los en el cooperativisme. Veure i comunicar a tot arreu cooperatives sòlides amb projecció i projectes que siguin atractius pel desenvolupament professional i personal, on es puguin guanyar bé la vida (guanyar-nos bé la vida, perquè si escollim la cooperativa, ja sabem que no ens farem rics, però tampoc volem cooperatives de pobres).
Cal sortir de la zona de confort, explicar i contrastar el model i la realitat cooperativa a tot arreu, i alhora estar disposats a escoltar, debatre i incorporar aprenentatges diferents, enriquir-nos també d’altres experiències i models empresarials. No en va, per convèncer hem d’estar disposats a ser convençuts.
Per convèncer hem d’estar disposats a ser convençuts
La cooperativa, lluny de ser un model empresarial obsolet, disposa de principis d’absoluta avantguarda que poden inspirar i impregnar les empreses del present i del futur; i amb motiu de l’Any Internacional de les Cooperatives 2025 de la ONU, això s’explicarà arreu del món.