Si bé en la primera part d'aquesta retrospectiva vam endinsar-nos en els èxits més importants de Google, és igual d'important recordar que fins i tot els gegants poden trontollar.
En la seva trajectòria de 25 anys, Google ha tingut la seva justa quota de projectes que no han arribat a bon port o que simplement no han encaixat amb les expectatives del públic. Però aquests fracassos, lluny de ser simples errors, serveixen com a recordatoris valuosos de la complexitat d'innovar en el món tecnològic i de la necessitat constant d'adaptació i aprenentatge.
En aquesta segona part, farem un recorregut pels fracassos més notoris de Google, explorant les raons que van portar a la seva caiguda. Aquests episodis ens mostren que, malgrat la seva grandària i influència, Google també és vulnerable a errors de càlcul i a la dinàmica sempre canviant d’un món digital.
2006: Google es doblega a la censura xinesa
A la Xina tenen dues grans muralles: the great wall of China, que servia per protegir el país de mongols i turcs, i the great firewall of China que serveix, teòricament, per protegir el país de les ingerències i desinformacions que vénen d’occident.
Així doncs, els ciutadans xinesos no poden accedir de manera fàcil a la gran majoria de serveis que aquí considerem normals, com ara YouTube.
No obstant, l’any 2006 Google va intentar posar en marxa una versió censurada del seu portal de vídeos per tal d’obtenir el vistiplau de les autoritats xineses. L’invent va tancar al cap de dos anys després de rebre crítiques ferotges de diferents polítics estatunidencs.
2009: YouTube es menja Google Video
Google Video era la plataforma de compartició de videos del gegant de Mountain View. El seu propi YouTube.
Tot i que el concepte era molt similar, no va poder competir amb YouTube, que no parava de guanyar popularitat. Al cap d’un any de presentar la plataforma, Google va comprar YouTube i, al cap de poc temps, va tancar Google Videos.
2010: Els cotxes de Google ens espien!
A partir d’una demanda de l’agència de protecció de dades d’Alemanya, i després de mesos de litigis, Google va acabar reconeixent que els cotxes de Google Maps que recorren les ciutats i que tots hem vist en alguna ocasió, havien estat recopilant dades de les xarxes wifi que tenien a l’abast.
Més tard, el 2012, un document de la FCC americana va demostrar que aquestes dades no només es limitaven a noms de xarxes obertes i identificadors, sinó que en alguns casos contenien fins i tot dades de navegació dels usuaris connectats.
2012: Algú recorda Google Wave?
Google Wave és, segurament un dels conceptes més estranys en què Google ha treballat en els seus 25 anys d’existència.
El servei permetia a els usuaris col·laborar en uns espais “vius” anomenats “Waves”, que podien contenir imatges, vídeos, enquestes…
La idea era que la plataforma acabés substituint el correu electrònic i, sens dubte, tenia conceptes i idees interessants. No obstant, semblava que havia arribat per solucionar un problema que no existia. Al cap de 3 anys del seu llançament, el 2012, Google la va tancar.
No obstant, és molt recomanable veure’n la seva presentació que, a més de ser força espectacular per l’època, mostra alguns detalls que ens recordaran a productes que Google presentaria anys després.
2012: El fracàs de Google Glass
Les ulleres intel·ligents de Google van ser un dels hypes més grans d’Internet. Tothom les volia alhora que ningú tenia massa clar per a què servien.
Les ulleres disposaven d’un petit prisma en el qual s’hi projectaven imatges que l’usuari que les duia veia sobreimpressionades al seu camp de visió. Per interactuar amb la interfície, podia fer-ho amb comandes de veu o amb un panell tàctil a la mateixa ullera.
Després d’una presentació espectacular amb paracaigudistes saltant d’un avió en directe i entrant a l’escenari per entregar unes ulleres de realitat augmentada a Sergey Brin, el producte va quedar en una espècie de limbe.
Google mai les va promocionar activament. De fet se’n van vendre poquíssimes unitats a un preu que rondava els 1.500 dòlars.
Les ulleres de Google mai han estat cancel·lades de manera explícita per la companyia, la companyia ja no les ven, no n’ofereix suport i no se’n coneix cap pla per fer-les reviure.
2017: Una multa històrica
Els reguladors europeus van fer servir Google d’exemple infligint-los, el 2017, una multa històrica.
La sanció, que ascendia a 2.100 milions de lliures, va ser imposada per afavorir els productes provinents del mateix servei de compres de Google en els resultats de cerca, fet que la Unió va considerar que era abús de posició de poder.
2018: Rècord de beneficis… i una altra multa rècord
Només un any després Alphabet, la matriu de Google, presentava un compte de resultats que per primer cop a la seva història, superava els 100.000 milions de dòlars, bàsicament gràcies als ingressos provinents d’AdWords, el servei de publicitat programàtica del que parlàvem ahir en la primera part d’aquest article.
Però no van ser tot bones notícies a Mountain View, el mateix any la Unió Europea tornava a multar el gegant tecnològic amb 3.800 milions de lliures per obligar els fabricants de telèfons Android a instal·lar-hi aplicacions de Google.
2019: Google+ no aconsegueix arrencar
Tot i que segurament Google+ va fracassar anys abans, el servei va estar actiu fins al 2019.
Google+ va ser l’intent de Google de competir amb Facebook i Twitter en el mercat de les xarxes socials. Tot i això, el concepte era una mica diferent: els usuaris feien xarxa al voltant de certs temes que la xarxa anomenava Cercles.
La xarxa va arrencar amb certa força, i el fet que tots els usuaris que Gmail disposessin automàticament d’un perfil va fer que la seva base de registres creixés molt. No obstant, va ser incapaç de competir amb Facebook i va acabar tancant les seves portes.
2021: La IA té sentiments?
Tot i que no ha estat fins al 2023 que Google ha presentat Bard, el seu xatbot conversacional, ja fa anys que la companyia treballa en LaMDA el seu model de llenguatge.
El 2021, Blake Lemoine, un enginyer sènior en IA, va començar a interactuar amb LaMDA com a part de la seva feina a Google. Uns mesos més tard, va fer saber al Washington Post que, després de certs tests, creia que LaMDA tenia “consciència” de si mateix.
Des de Google es van afanyar a desmentir Lemoine, aclarint que el seu model era capaç de produir respostes que semblaven humanes sobre diversos temes variats i que això havia pogut confondre l’enginyer.
Posteriorment Blake Lemoine va ser acomiadat de Google per incomplir el seu contracte i divulgar informació confidencial.
2023: El “fail” en la IA que va fer caure el preu de les accions
En l’article d’ahir comentàvem que el llançament de ChatGPT va agafar Google a contrapeu. Així, la companyia es va afanyar a polir i presentar Bard, la seva proposta de xatbot conversacional que, a més de no ser capaç d’enlluernar el públic, va fer caure les accions d’Alphabet un 9%, fent perdre a la companyia més de 100.000 milions de dòlars de valor de mercat.
El llançament de Bard va fer caure les accions d’Alphabet un 9%
L’anunci de Bard mostrava una sèrie de respostes a preguntes que se li formulaven. En una d’elles apuntava que el telescopi James Webb havia estat el primer a fotografiar un planeta fora del sistema solar.
Al cap de poca estona van començar a aparèixer missatges a Twitter en els que astrònoms de tot el món corregien l’error factual de Bard.
De ben segur que el creixement de Bard serà espectacular en els propers anys, però de moment… necessita millorar
Però, com és que Google s’equivoca tant? Segurament el principal motiu és la quantitat de projectes que la companyia comença, alguns d’ells com a purs experiments. A Mountain View ja compten que molts d’ells estan destinats al fracàs, i ho assumeixen com a part de la seva estratègia d’innovació permanent.