Crispació entre els treballadors de PortAventura. Els ànims estan encesos i així ho han fet palès durant aquesta Setmana Santa, amb més del 80% dels empleats -segons els sindicats- que s'han sumat a la primera vaga convocada al ressort de Vila-seca i Salou en una dècada i la tercera en tota la seva història. I, aquests membres prometen que, si no avancen les negociacions per un nou conveni, hi haurà més mobilitzacions en una data molt significativa: el pròxim 1 i 2 de maig, en què s'ha de celebrar el 30è aniversari del parc d'atraccions.
Quines són les principals demandes dels treballadors? En primer lloc, aconseguir un increment salarial, ja que "el cost de vida ha augmentat considerablement, a més dels beneficis que ha obtingut l'empresa". Cal destacar que el 2023 van superar els 300 milions d'ingressos i van créixer un 9%, tot i que encara no han fet públics els resultats del 2024. Des del sindicat UGT demanen millorar les condicions de treball en aspectes com les jornades màximes de 8 hores o els dies que es poden treballar de forma consecutiva. També sol·liciten augmentar la plantilla i evitar la sobrecàrrega laboral que pateix el personal actual.
"No és admissible que una empresa com PortAventura, que té beneficis i que és el motor turístic del territori, estigui pagant sous per sota del salari mínim, perquè treballem com a fixos discontinus pocs mesos a l'any", lamenta el responsable d'UGT a PortAventura, Paco López. "L'empresa no té vergonya i ha vingut a oferir-nos engrunes", critica López, que afirma que, en lloc d'atendre les seves demandes durant la negociació del conveni, "ens van proposar punts per empitjorar les nostres condicions".
Paco López (UGT): "No és admissible que una empresa com PortAventura, que té beneficis i que és el motor turístic del territori, estigui pagant sous per sota del salari mínim"
A més, el dia abans de la vaga convocada per UGT i CCOO el 19 d'abril, UGT va fer públic un comunicat amb un llistat amb 27 sancions, advertiments i requisits del Departament de Treball a PortAventura. D'aquests punts, 15 són infraccions, cinc són advertiments i set són requeriments. Segons el sindicat, serien per excessos de jornada no reconeguts ni retribuïts, incompliments de descansos, exposició a factors psicosocials greus o molt greus, vulneració del dret a la dignitat o vulneració de drets d'informació dels representants dels treballadors, entre d'altres.
La reacció dels mandataris de PortAventura: "Funcionem amb normalitat"
Durant el dissabte 19 d'abril la vaga va tenir un seguiment massiu, amb prop del 80% de la plantilla secundant-la. Com a conseqüència, el parc va funcionar a mig gas, amb només quatre atraccions obertes: Shambhala, Dragon Khan, Street Mission i Furius Baco. Els sindicats van advertir que algunes atraccions podrien estar operades per personal amb poca experiència, la qual cosa podria suposar un risc per a la seguretat.
PortAventura va suspendre la venda d’entrades i reserves d’hotel per al dia de la vaga i va oferir la possibilitat de canviar de data les adquirides prèviament. A més, segons ha pogut saber VIA Empresa, de fonts de la direcció, des del parc temàtic afirmen que "el ressort opera amb personal capacitat i qualificat, i amb els mateixos estàndards de seguretat de sempre".
"Els hotels del ressort estan pràcticament plens i la companyia continua mantenint les mesures de flexibilitat en la gestió de reserves i les compensacions ja anunciades per a estades i visites", precisen. A més, des de l'organització "lamenten les molèsties que s’hagin pogut ocasionar" i s’han bolcat en els seus visitants, que s’han "mostrat molt agraïts". Per tant, sembla que el ressort opera amb normalitat. A més, també destaquen que "respecten el dret fonamental de vaga dels empleats i continuen treballant per assolir un acord, en línia amb el seu ferm compromís amb el diàleg amb la representació legal de les persones treballadores".
La gran fàbrica de turistes del sud de Catalunya
Si es fa un recorregut pel passat, a la Costa Daurada tot va canviar l’1 de maig de 1995, el dia que va obrir PortAventura. Des de la Generalitat de Catalunya s'havien fet càrrec de les competències turístiques i s'havien trobat amb un expedient difícil de resoldre, com ara "dotar el turisme català de nous atractius". Tal com apunta el periodista Ramon Aymerich al llibre La fàbrica de turistes, s'havia parlat de tres localitzacions: Torroella de Montgrí, Altafulla i Vila-seca i Salou. Al final es va optar per aquesta última, ja que "el terreny de la Costa Brava era molt irregular" i no afavoria. Amb una decepció inicial com van ser les “carabasses” de Disney que van apostar per París, tenien clar que els parcs temàtics -originaris dels Estats Units- requerien grans inversions de capital, no només en la inversió inicial, sinó perquè les atraccions s'han d'anar actualitzant i renovant per mantenir viu l'interès dels clients. També, no es pot obviar la sincronització de les administracions per adaptar lleis i replantejar les infraestructures d'accés i d'urbanisme local.
L'economia de Tarragona dels anys 90 girava al voltant de dos eixos: el turisme i la indústria petroquímica
L'autor Roger Jiménez ho analitza a fons a Les desventures de PortAventura i destaca que "va ser una història plena d'entrebancs" perquè l'economia de Tarragona girava al voltant de dos eixos: el turisme i la indústria petroquímica, que sempre va tenir clar que la instal·lació del parc era un risc per a la seva futura expansió. I és que als anys 90 el turisme "era una font de diners fàcil i una via ràpida per a la creació de llocs de treball". Finalment, una multinacional nord-americana es va fer endarrere i la Generalitat va trobar un recanvi en l'accionariat del parc: es deia Javier de la Rosa i procedia del sector bancari del tardofranquisme. La Generalitat també va demanar que hi entressin La Caixa, el grup Pearson i Fecas. Després de moltes discrepàncies amb de la Rosa - sobretot per desviar a altres negocis una part de la precària tresoreria del parc- qui va assumir el pes del lideratge va ser La Caixa. Com a conseqüència, La Caixa, a través de Criteria, va arribar a tenir el control gairebé absolut de l'accionariat del parc.
Durant el 1992 - any Olímpic a Barcelona- el llavors president Jordi Pujol va posar la primera pedra i el 1995 es va inaugurar el parc amb 2,7 milions de visitants. Les expectatives es van complir i no ha parat de créixer any rere any, a excepció del període comprès de la covid-19. A principis de setembre de 2023, Cinco Días va avançar en exclusiva que la propietat de PortAventura estudiava la venda del parc per 1.000 milions d'euros, després de "dos anys foscos de pandèmia". De fet, durant els últims 10 anys, KKR i Investindustrial (inversors que van entrar fa uns anys) havien incrementat les atraccions del parc principal i del parc aquàtic, havien inaugurat Ferrari Land i havien obert nous hotels.
Quins són els possibles motius de la venda? Cal destacar que PortAventura va comptar amb una inversió inicial el 1995 de 48.000 milions de pessetes (288,5 milions d'euros). S'ha ampliat amb el parc d'atraccions, un parc aquàtic, Ferrari Land, tres camps de golf, un beach club i sis hotels. Diversos analistes apunten que un dels possibles motius té a veure amb el rol dels inversors. "Habitualment els fons opten per invertir i vendre-ho al cap d'un temps quan s'ha complert un cicle de negoci". I sembla que després de dècades de capital podrien amortitzar un crèdit d'uns 700 milions d'euros amb què van pagar la compra d'aquest i aconseguir importants beneficis. I, després de la “mala ratxa” de facturació durant la pandèmia, per fi han tornat amb bon ritme.
Bufen vents de canvi al motor econòmic de la Costa Daurada i, caldrà veure si s'obrirà nous capítols pels més de 1.700 treballadors del parc i empreses indirectes, hotelers de la zona i habitants que depenen del complex. Ara toca, però, arribar a nous acords i veure com serà la futura celebració dels 30 anys d'història de la fàbrica més gran de turistes del sud de Catalunya.