Fem un gir de 180 graus a la realitat: Us imagineu que per segon any consecutiu, els homes només ocupéssim un 27% dels càrrecs directius del conjunt d'Espanya? Us imagineu que un 53% de les empresàries rebutgessin les auditories de bretxa salarial? Us imagineu que fos necessari el premi Home TIC o el Dia Internacional dels Homes i els Nens a la Ciència per visibilitzar la feina de l'home? Encara més: Us imagineu que a la Cambra de Comerç de Barcelona, els homes només ocupéssim un 10% del total de vocalies i un 22% de les cadires d'organitzacions empresarials? I tot plegat representant el 50% de la societat... Doncs, no fa falta imaginar-s'ho perquè, si es canvia home per dona, es tracta d'una radiografia actual de "la igualtat" de gènere. Dins aquest ball de xifres es mou l'associació 50a50 que fa molt temps que defensa un canvi real i que de cara a les eleccions camerals del pròxim mes de maig fa tremolar els fonaments del statu quo masculí: "Es col·loca gent per amiguismes i favors, però no per meritocràcia".
La cara més visible i mediàtica de l'associació és Anna Mercadé, presidenta de 50a50 i assessora de la Cambra. "Catalunya avui necessita un canvi real i aquest comença per una veritable renovació de totes les seves institucions", defensa en un article a VIA Empresa. Ara bé, l'estratègia per impulsar la revolta de les dones a la Cambra i fer escac a la desigualtat està dissenyada pel trident empresarial format per Isa Moll, Carol Daunert i Noemí Moya.
Daunert: "La Cambra té una part de 'lobby' amb interlocució directa amb els poders fàctics"
Totes tres reben VIA Empresa en una oficina a pocs metres de la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona a la Diagonal. Se la coneixen des de fa temps, se la miren de molt aprop i de nou, urgeixen un canvi real. "Representem la renovació real perquè el ple cameral no és transparent i no representa el teixit econòmic i empresarial de la demarcació. Defensem la meritocràcia", comencen. Tota una declaració d'intencions.
Un lobby masculí i una canço de Bob Dylan
"Representem el canvi real", insisteix Moll que compagina la coordinació de la candidatura de 50a50 amb la direcció d'un màster de Màrqueting i Management a Esade. I més enllà de les paraules, el canvi real és també complir la Llei d'Igualtat catalana i assolir noves estadístiques com, per exemple, representar el 50% de les vocalies i del consell executiu de la Cambra de Comerç que escull "al voltant de 300 càrrecs estratègics del país".
Daunert que és portaveu de la candidatura de 50a50 passa a l'acció crítica: "La Cambra ha de treballar per les empreses i no les empreses per la Cambra. Ara, no representa ni grans empreses, ni autònoms ni pimes. Té una part de lobby amb interlocució directa amb els poders fàctics". Reivindiquen no tenir res en contra dels homes, però sí en contra de la jerarquia masculinitzada de la Cambra que a parer seu, hauria de ser també "un model de nous lideratges i noves regles de joc". The times they are a-changin', que cantava Bob Dylan.
Moya: "Ara no queda bé que en una foto no surti cap dona, però no és només la foto"
En aquest sentit, la també consultora de DiverInvest alerta que "la Cambra no està preparada, però s'ha d'adaptar abans no arribin tots aquests canvis". Segons Daunert, les noves generacions han nascut amb la igualtat, la diversitat, el temps, l'impacte social o el medi ambient sota el braç. I com a tal, busquen més equilibri entre la vida professional i personal, més responsabilitat, més flexibilitat laboral o més paritat salarial.
Més enllà de la foto
Davant tot plegat, Moya que és mànager de relacions institucionals i exteriors de Nissan a Europa recorda que la candidatura de 50a50 treballa "en xarxa" tant amb dones com homes i que valors com "la igualtat, la inclusió, la col·laboració i la transparència" s'han convertit en el seu leitmotiv. La seva estratègia no inclou ara per ara una candidata presidenciable sinó una llista de candidates que volen guanyar epígraf a epígraf, programa a programa.
Tal com va avançar VIA Empresa, l'associació 50a50 ha mogut fitxa i manté converses amb pràcticament tots els candidats. Entre passadissos camerals es gesta una gran aliança entre les candidatures d'Enric Crous, José María Torres i 50a50. Alhora, el Cercle Català de Negocis (CCN) també vol dir-hi la seva. "Ara no queda bé que en una foto no surti cap dona, però no és només la foto", alerta Moya.
Moll: "Acollir el Mobile World Congress (MWC) i votar amb sobres a la Cambra?"
El trident de 50a50 reivindica per activa i per passiva la necessitat del vot electrònic: "Tothom s'ha de sentir implicat en aquest procés electoral i s'ha d'incentivar la participació". Si cap ordre ministerial ho impedeix, les eleccions a les 13 Cambres de Comerç de Catalunya es faran amb vot electrònic, entre el 2 i el 7 de maig de forma remota i el 8 de maig, presencial.
"Representar i acollir el Mobile World Congress (MWC) i votar amb sobres?", es pregunta Moll en clau retòrica.
A favor de les quotes
Un dels temes que genera més debat entre homes i dones són les quotes de gènere dins les empreses i institucions. En aquest cas, però el consens de 50a50 és pràcticament unànime. "S'han de posar quotes i s'han de complir", etziba Daunert abans d'afegir també que "hem de fer una doble feina: educació i plans de paritat perquè sinó dintre de 50 anys encara estarem parlant de quotes i igualtat".
En aquest sentit, Moya i Moll que coneixen la realitat empresarial de primera mà pels seus respectius càrrecs alerten que "no és una qüestió de posar una dona en un lloc pel fet de ser dona, sinó impulsar les quotes per arribar a la paritat i trencar les dinàmiques de desigualtat". O com diria Mar Gaya, vicepresidenta de 50a50, "les quotes són a igual competència professional". Ras i curt.
Gaya: "No hi ha democràcia sense feminisme"
Aquesta és també una de les crítiques que fa Anna Mercadé en el seu últim llibre Per què dirigir en femení (Gestión 2000, 2007, 2018) que no deixa de ser una reedició d'un manual del 2007. El amor nos pierde o La maternidad con dolor de estómago és només el títol de dos dels seus capítols. "En el moment en què vaig escriure el llibre fa 10 anys hi va haver molta gent en contra. "Dirigir en femení?" Es posaven les mans al cap. Em deien, "Anna, no faràs res amb això. Què vol dir, que ara les dones entreu i dirigiu diferent?". Al llibre explicava com les dones creaven empresa, com organitzaven els equips, com dirigien parlant amb tots els treballadors, sense que un sigui més que l'altre, res de tant jeràrquic, tot molt més transversal. Explicava això i em venien catedràtics d'Esade, del IESE i de diverses bandes a negar-m'ho", recorda en una entrevista recent a El Nacional.
"Abans, entre les professionals i les empresàries no es podia dir que eres feminista, perquè hi ha hagut un interès molt gran entre els mitjans de comunicació, l'establishment i la cultura de dir que les feministes eren les gordes, les lletges, les lesbianes, etc. Però ser feminista no és això, és lluitar pels drets de les dones, que tenim tot el dret de tenir les mateixes oportunitats que ells. Ara, entre el #MeToo i que la Botín diu que és feminista, tothom vol ser feminista. Doncs bé, és un canvi", afegeix.
Tal com reivindicava Gaya en una entrevista a VIA Empresa, "no hi ha democràcia sense feminisme". I tant la democràcia com el feminisme són o volen ser més que mai una realitat a la Cambra de Comerç de Barcelona.