L'ONU declara l'any 1967 Any Internacional del Turisme i alhora s'inaugura l'aeroport Girona-Costa Brava. Ens trobem en ple boom turístic i la nostra costa és envaïda un estiu darrere de l'altre i en una progressió quasi geomètrica de milions d'estrangers a la recerca de sol i platja. És en aquest context que l'any 1967 també finalitza oficialment el "Primer plan cuatrienal de desarrollo 1964-1967" si bé a la pràctica s'allargaria fins a l'any 1968. La Dictadura ha deixat l'època d'autarquia, amb el pla d'estabilització, començar a obrir-se l'economia i estem en ple dessarrollismo. Es produeix un fort impuls de les infraestructures i el règim inverteix en indústries pesants i és clar els enginyers (especialment els industrials) hi juguen un paper molt rellevant. Els líders i actors principals a la indústria, en aquella època, esdevenen els enginyers.
No deu ser casualitat llavors que precisament l'any 1967 un grup d'enginyers, sota l'auspici del Col·legi i l'Associació d'Enginyers industrials de Catalunya, es constitueix una societat cooperativa de crèdit per oferir serveis financers als seus socis i promoure i facilitar que les diferents fornades de graduats poguessin desenvolupar els seus propis projectes professionals. Neix Caixa d'Enginyers cooperativa matriu de l'actual Grup Caixa d'Enginyers. Un projecte basat en la solidaritat intergeneracional, els estalvis dels enginyers sèniors serveixen per finançar les inversions dels enginyers juniors.
Aquesta entitat amb més de 200.000 socis, que en són clients i propietaris alhora, gestiona un volum de més de 10.000 milions d'euros celebra enguany els seus primers cinquanta-cinc anys. I ho fa presentant el llibre 55 anys de Banca Cooperativa, Caixa d'Enginyers, una història de futur un llibre amb rigor científic que porta el segell dels doctors, Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra i Yolanda Blasco, professora associada en història econòmica de la Universitat de Barcelona.
El desenvolupament de l'entitat "surfeja" pel franquisme, la transició , la democràcia i la integració a Europa al llarg d'aquest mig segle i escaig de vida adaptant-se als canvis però mantenint-se sempre fidels amb seva la voluntat del servei al soci (la seva autèntica raó de ser) i evolucionant del voluntarisme inicial cap a la professionalització. Anant més enllà dels enginyers per donar servei a altres col·lectius i superar els límits originals per anar a nous territoris.
Aquesta cultura financera ha permès que en les diverses crisis i molt especialment en la crisi financera del 2008 l'entitat no s'hi veiés afectada i, per tant, no hagués de necessitar cap recurs públic (és a dir diners dels contribuents ) per tirar endavant.
I el futur? El de Caixa d'Enginyers i el de la banca cooperativa? Ningú es pot atrevir a fer pronòstics, això no obstant, un sistema financer hauria de disposar de la banca privada, de fons d'inversió i també de la banca cooperativa per tenir un equilibri adequat. Caldrà continuar adaptant-se als entorns cada vegada més "Dragon-Kan" i plantejar-se aliances estratègiques (i àdhuc integracions) entre el sector de crèdit cooperatiu i explorar nous models i límits precisament per continuar sent fidels als mateixos principis adaptats als nous temps.
Finalment una dada que em sembla rellevant. La presentació del llibre s'ha fet a la sala d'actes del recinte modernista de la Fundació de Santa Creu i Sant Pau i l'espai també comunica. Tot un missatge de futur, l'Hospital de la Santa Creu neix l'any 1401 i en aquella època era el que ara definiríem com a economia social. Potser Caixa d'Enginyers, exponent actual de cooperativisme i economia social ens ha volgut transmetre que els seus propòsits és esdevenir útils a la societat en els en els propers 600 anys.