Fa dècades que el municipi de Guissona, a la comarca de la Segarra, és conegut per comptar amb la seu i les instal·lacions de l'empresa que més guanys obté de la província de Lleida. Més de 1.980 milions d’euros de facturació anuals en plena pandèmia i un resultat net de 77,3 milions. 5.000 treballadors directes i 5.000 més d’indirectes, entre ells pagesos i agricultors de la zona. És el BonÀrea. És el poder d’una companyia alimentària nascuda el 1959 de la mà d’un veterinari emprenedor, Jaume Alsina, poc assidu als mitjans de comunicació i una figura que tant de bo deixés un llibre de memòries escrit, segur que valdria la pena.
63 anys després del naixement de la companyia, BonÀrea no s’entén sense els orígens lleidatans i els mateixos treballadors confessen a VIA Empresa que a vegades es “creen cues” a Guissona per accedir a treballar al grup alimentari, com si fos una rèplica de l’àrea metropolitana de Barcelona. “Hem de sortir amb previsió de casa”, apunten.
BonÀrea és l’empresa que més factura de la província de Lleida amb un resultat net de 77,3 milions
Aquests dies, però, el municipi ha sortit als mitjans de comunicació per un altre motiu: un de cada set habitants és d’origen ucraïnès. Una comunitat molt integrada a la zona i que, segons expliquen, molts d’ells treballen al grup, ja que fa anys els anaven a buscar al seu país i “els fitxaven” perquè eren uns grans experts de la indústria càrnia i alimentaria. Els oferien una llar, un poble de 7.000 habitants i una nova vida en un entorn molt ben connectat a una hora de Lleida i, una mica més, de Barcelona. I, ara, són nombroses les banderes ucraïneses que onegen als balcons del municipi.
No hi ha paraules per descriure la barbaritat russa i són nombroses les concentracions a la plaça del poble. Ni l’alcalde ni la principal companyia del municipi hi ha donat l’esquena. “Guissona, terra d’acollida”, confessen. Tres línies d’actuació: aportació econòmica, recaptació de material humanitari amb l’enviament d’un tràiler a la frontera i acollida de 50 famílies provinents d’Ucraïna a la zona, sobretot entre Guissona i Cervera.
La nova “normalitat” de BonÀrea
Abans de l’aparició del coronavirus, entre 25.000 i 30.000 persones visitaven cada any la seu de BonÀrea a Guissona, mentre els ensenyaven de prop les instal·lacions a clients i als mateixos botiguers. Amb la pandèmia les visites es van aturar fins aquest dimecres 2 de març de 2022, gairebé dos anys després. En el viatge organitzat per l’elit empresarial catalanista Femcat per conèixer a fons la competitivitat de la província de Lleida, no hi podia faltar el grup. La cirera del pastís, com confessen alguns líders empresarials. I mentre anàvem amb un “tren turístic” per les quilomètriques instal·lacions, descobríem unes xifres interessants: 540 botigues, més de 320 camions de repartiment, exportació a 35 països, benzineres pròpies, restaurants amb preus assequibles o la Caixa Guissona, l’única que queda a Catalunya juntament amb la Caixa d’Enginyers.
Un de cada set habitants de Guissona és d’origen ucraïnès i molts d’ells treballen a BonÀrea
Podríem dir que a BonÀrea tenen de tot. Malgrat que els competidors directes són gegants de la talla de Mercadona i Lidl, compten amb el valor afegit de tenir tot el procés integrat, des del camp, a la producció i a la venda directa del consumidor. I de fer país, Catalunya. Com apunta Jaume Alsina, de 87 anys i fundador del grup, s’han fet “moltes coses bones” però això ja és per un altre capítol. “63 anys a BonÀrea i els que em queden!”