Entre gener i març d’enguany el Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE) ha publicat un total de 58 normes que privilegien la llengua castellana i releguen la catalana als territoris catalanoparlants de l’Estat o en les institucions que els governen. Almenys, això és el que ha denunciat Plataforma per la Llengua en un comunicat remès aquest dimecres, en què afegia que la majoria d’aquestes normes, 35, són d’origen estatal, és a dir, de les institucions generals espanyoles. Una part significativa, però, 22, són d’origen comunitari, de les institucions de la Unió Europea (UE).
La major part de les normes europees regulen el mercat comú. El primer trimestre de 2025, 18 de les 22 normes comunitàries fan referència al món de l’empresa. Per exemple, un reglament d’execució estableix que el Registre d'indicacions geogràfiques de la Unió ha d'estar disponible en totes les llengües oficials de la Unió. La versió en castellà de la norma diu que les indicacions “DENOMINACIÓN DE ORIGEN PROTEGIDA”, “INDICACIÓN GEOGRÁFICA PROTEGIDA” i “ESPECIALIDAD TRADICIONAL GARANTIZADA” es poden fer servir “en cualquiera de las lenguas oficiales de la Unión”.
Segons Plataforma per la Llengua, la discriminació lingüística que pateix el català en la normativa europea és fruit de la manca d’oficialitat tant a l’Estat espanyol com a la mateixa Unió. Aquesta mancança és, al seu torn, fruit d’una decisió presa a l’estat espanyol. "El redactat de la Constitució espanyola depèn, òbviament, de la voluntat dels partits polítics majoritaris a l’Estat espanyol. I si el català no és oficial a la Unió Europea és perquè l’Estat espanyol no va sol·licitar-ho quan es va adherir a la Comunitat Econòmica Europea l’any 1986", han exposat.