El dia de Sant Jordi de 2001, els focus van començar a il·luminar el plató. La flamant televisió privada del Grup Godó, anomenada CityTV en aquells moments, iniciava les seves emissions amb la ferma voluntat de clavar una queixalada tant a TV3 -per allò de que eren catalans- com també a les privades espanyoles -pel tipus de continguts-, però amb el temps es comprovaria que la tasca seria titànica. L’aposta inicial per estrelles com Jordi González o Alfonso Arús va ser una declaració de principis sobre la voluntat dels propietaris de fer una televisió competitiva amb vocació de triomfar davant del gran públic.
Una circumstància curiosa d’aquells temps primigenis va ser la utilització de la planta baixa de la Torre Barcelona (edifici conegut avui dia com a Torre Godó) com a estudi de televisió. En realitat, aquell espai amb entrada pròpia des de l’avinguda Diagonal havia estat concebut com a oficina bancària quan l’edifici era propietat del Banco de Madrid dirigit per l’empresari Jaume Castell. Sempre s’ha relacionat 8tv amb la família Godó, però el cert és que en l’aventura televisiva sovint ha estat acompanyada d’altres accionistes. Si al començament va haver-hi inversors com Jacinto Romeu, Abertis, l’Orfeó Català (propietaris de la llicència original), o diversos elements clau de la burgesia (Daurella, Carulla, Vila Casas, Colomer, Reig o Vilarrubí), el 2015 qui va entrar va ser el grup Mediaset, els propietaris de la cadena Telecinco, que van adquirir-ne un 40% del capital. El que es va vendre al seu dia com a una aliança estratègica, va resultar un experiment de curta volada perquè només dos anys més tard Godó va recomprar totes les accions a Mediaset.
Ni tan sols el fitxatge estrella de Josep Cuní el 2011 va aconseguir transformar el canal en rendible, per bé que sí que va aconseguir certa audiència
Fer televisió és car, i si no s’aconsegueix arribar a uns nivells d’audiències que atraguin els anunciants, aleshores resulta ruïnós. Aquest precisament és el camí que ha seguit 8tv durant aquestes dues dècades, perquè a la incapacitat de generar beneficis s’hi ha unit una facturació decreixent durant els últims anys. Si el 2017 les vendes de 8tv s’atansaven als 12 milions d’euros, una caiguda sostinguda ha dut el negoci televisiu dels Godó a facturar al voltant de 2,5 milions d’euros el 2020. Aquell 2017, les pèrdues acumulades des de la creació de la cadena ja superaven els 30 milions d’euros. Ni tan sols el fitxatge estrella de Josep Cuní el 2011 va aconseguir transformar el canal en rendible, per bé que sí que va aconseguir certa audiència, però ho va fer amb uns costos difícilment assumibles en el llarg termini. El punt final de la relació entre Cuní i 8tv es va produir el 2017, deixant la sensació que l’empresa havia gastat l’última bala i que llançava la tovallola. Al llarg de 20 anys havien passat d'una primera llicència de televisió analògica, a l’actual múltiplex de la televisió digital terrestre, on s’hi emet també BarçaTV, el canal lineal i gratuït del FC Barcelona.
Els nous propietaris
Immersos ja en un 8tv residual, arriba la notícia de la seva venda al tàndem format per Nicola Pedrazzoli i Borja García-Nieto Portabella, per un import proper als 10 milions d’euros. L’italià establert a Catalunya té un llarg recorregut al món de les televisions locals. Fa anys va posar en marxa el Canal Català i avui dia explota Teve.cat, a més de figurar com a apoderat o directiu a un bon grapat de societats. Una de les firmes on hi intervé és la societat Revolutionary Operations, una societat hòlding propietat precisament de Borja García-Nieto, el seu soci en la compra de 8tv.
Per la seva banda, Borja Garcia-Nieto pertany a una de les grans famílies de Barcelona, amb molts interessos immobiliaris i borsaris (són els propietaris de la firma d’intermediació Riva y García). Anys enrere, fins el 2015, va ser president de l’elitista Círculo Ecuestre, a més d’ocupar un grapat de càrrecs, com a president del consell assessor de la Universitat Abat Oliba, membre del Patronat del Palau de la Música i també conseller d’Antena 3, Sogecable, Ficosa i Fecsa, entre d’altres. La firma familiar Riva y García va ser fundada el 1877 i té la seu a l’edifici modernista de la Casa Berenguer, que està ubicat al carrer Diputació, entre Balmes i Rambla de Catalunya. Les activitats de l’empresa són bàsicament de l’àmbit financer: corporate finance, el private equity i el real estate.
Veurem quins propòsits tenen tots dos inversors a partir de l’adquisició de la cadena dels Godó, tot i que és de domini públic el tipus de producte que Pedrazzoli -un home format a l’ombra de Berlusconi- acostuma a oferir.