L’actualitat és com un mar en què les onades porten fins a la platja els mots amb què es difonen aquests continguts. Per exemple, el terme OPA, que ja havia aparegut amb força fa uns anys, darrerament està tornant a guanyar presència als mitjans de comunicació arran de l’actualitat de l’àmbit econòmic. Avui, en motiu del Dia Internacional dels Bancs, aprofitem per explicar què és exactament una OPA així com algunes de les condicions que hi poden anar associades.
La sigla OPA correspon al sintagma oferta pública d’adquisició, que es defineix com una operació borsària en la qual una persona física o jurídica fa una oferta pública per a l’adquisició d’un determinat percentatge de les accions d’una societat, amb la intenció d’arribar a controlar-la. De fet, també es pot usar la forma oferta pública d’adquisició d’accions per a fer-hi referència, perquè, amb l’adjunció del complement d’accions, la denominació especifica un tret rellevant de significat: el tipus d’adquisició de què s’està parlant, les accions, que conformen el capital social d’una societat anònima o d’una societat comanditària. D’altra banda, com que la sigla gaudeix d’una àmplia difusió, s’ha lexicalitzat. Per aquest motiu, es pot utilitzar en minúscula, amb la forma opa. En aquest cas, el plural es construeix de manera regular (podem escriure “les opes”). En canvi, si la sigla no està lexicalitzada, es recomana que s’utilitzi com una forma invariable (“les OPA”), tot i que també és admissible afegir la lletra s en minúscula (“les OPAs”) per marcar-ne el plural.
D’acord amb el context en què es produeix i les característiques que presenta, podem diferenciar diversos tipus d’OPA. Per una banda, segons si els òrgans rectors de la societat afectada tenen un coneixement previ d’aquesta OPA, podem diferenciar una OPA amistosa, que designa una oferta pública d’adquisició que es fa amb el coneixement previ i l’acord dels òrgans rectors de la societat afectada, d’una OPA hostil, en què l’OPA es fa sense el coneixement previ d’aquests òrgans i, a més, a un preu superior a la cotització del moment. Per l’altra, segons el percentatge de capital a què s’aplica l’oferta pública d’adquisició, podem parlar d’una OPA total, en què l’OPA s’aplica sobre el 100 % del capital, o bé d’una OPA parcial, en què l’OPA es produeix sobre un mínim del 10 % del capital de la societat. Finalment, quan es parla d’una OPA d’exclusió, es designa aquella oferta pública d’adquisició que té la finalitat d’excloure les accions d’una societat de la cotització borsària. Com hem vist, per a fer referència als diferents tipus d’OPA, podem utilitzar la sigla no lexicalitzada acompanyada del complement, però també tenim l’opció de vehicular qualsevol d’aquests conceptes mitjançant el sintagma desplegat (com, per exemple, oferta pública d’adquisició (d’accions) hostil) o bé la sigla lexicalitzada acompanyada del complement (per exemple, opa total).
Tots els termes relatius a les OPA es poden trobar al Diccionari dels mercats financers. També es poden consultar aquests termes i molts d’altres al portal de Terminologia d’economia i empresa i al Cercaterm del TERMCAT.