03
d'Abril
de
2017
Act.
03
d'Abril
de
2017
Abertis no contempla l'allargament de manera automàtica de les concessions de l'AP-7 i l'AP-2 i la resta d'autopistes de l'Estat. Així ho ha considerat el president de la companyia, Salvador Alemany, que aposta per dissenyar un nou model de finançament de vies d'alta capacitat "equitatiu i sostenible".
Alemany ha dit que la renovació automàtica aquí és "complicada" perquè el sistema de tarificació de vies de gran capacitat no està harmonitzat i existeixen "reticències" a les zones on hi ha peatges a renovar les concessions. "Creiem que l'efecte social d'un allargament de la concessió no seria gens desitjable, cap polític el voldrà afrontar i les concessionàries tampoc estem per que s'adoptin solucions impopulars", ha dit.
Ha assegurat que el model de finançament d'infraestructures viàries d'Espanya és una "illa" en el marc europeu, perquè mentre al nostre país el 21% de les vies de gran capacitat són de pagament, a França o Itàlia estan per sobre del 80%.
Per al president d'Abertis, el venciment de les concessions que es van iniciar finals dels anys 60 i principi dels 70 obliga al fet que s'hagi de replantejar com serà aquest model al futur.
En aquest sentit, ha assegurat que amb l'actual situació pressupostària "sembla difícil" que les vies de gran capacitat puguin ser gratuïtes. Alemany ha insistit que el venciment de les concessions obligarà a l'Estat i les Comunitats Autònomes a configurar un sistema que la ciutadania percebi com a "equitatiu i sostenible", perquè si no és així el manteniment es pagarà amb dèficit.
Sobre el contenciós que Abertis manté amb el Ministeri de Foment pel qual la concessionària reclama 1.400 milions per compensar el descens del trànsit a l'AP-7 després de les inversions que va realitzar a Catalunya, ha dit que ja es veurà com queda aquest assumpte l'any 2021, quan acaba la concessió d'aquesta via.
Ha assegurat que quan arribi aquesta data o abans Abertis buscarà una solució amb Foment per donar sortida a l'acord signat, però ha insistit que sigui quina sigui la fórmula que s'utilitzi no creu que pugui traduir-se en un "allargament automàtic" de la concessió.
Inversions
Abertis preveu invertir aquest exercici 2017 un mínim de 3.400 milions d'euros, un increment substancial respecte als 2.600 milions invertits el 2016 i els 1.000 milions del 2015.
El vicepresident i conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés, ha explicat que dels 3.400 milions, 1.000 es destinaran al creixement orgànic, reforçant projectes a països en els quals ja es troba present, com Espanya, Itàlia, França, Xile i Brasil.
D'altra banda, els 2.400 milions d'euros restants es dirigiran al creixement inorgànic a països com França, Itàlia i Índia: "El 2017 serà un any de gran inversió", ha destacat Reynés.
En concret, a França, on compta amb una xarxa de 1.761 quilòmetres, el grup totalitzarà una inversió global de 1.734 milions per aconseguir el 90% de la seva filial francesa Sanef.
D'aquesta manera, en el període 2015-2017 i en el marc del seu pla estratègic, Abertis haurà invertit un total de 7.000 milions d'euros.
De cara al 2017, Reynés ha destacat que el grup preveu un creixement del trànsit en tots els mercats, un augment mitjà de tarifes superior al 4% així com un increment del resultat brut d'explotació per sobre del 10%.
Alemany ha dit que la renovació automàtica aquí és "complicada" perquè el sistema de tarificació de vies de gran capacitat no està harmonitzat i existeixen "reticències" a les zones on hi ha peatges a renovar les concessions. "Creiem que l'efecte social d'un allargament de la concessió no seria gens desitjable, cap polític el voldrà afrontar i les concessionàries tampoc estem per que s'adoptin solucions impopulars", ha dit.
Ha assegurat que el model de finançament d'infraestructures viàries d'Espanya és una "illa" en el marc europeu, perquè mentre al nostre país el 21% de les vies de gran capacitat són de pagament, a França o Itàlia estan per sobre del 80%.
Per al president d'Abertis, el venciment de les concessions que es van iniciar finals dels anys 60 i principi dels 70 obliga al fet que s'hagi de replantejar com serà aquest model al futur.
En aquest sentit, ha assegurat que amb l'actual situació pressupostària "sembla difícil" que les vies de gran capacitat puguin ser gratuïtes. Alemany ha insistit que el venciment de les concessions obligarà a l'Estat i les Comunitats Autònomes a configurar un sistema que la ciutadania percebi com a "equitatiu i sostenible", perquè si no és així el manteniment es pagarà amb dèficit.
Sobre el contenciós que Abertis manté amb el Ministeri de Foment pel qual la concessionària reclama 1.400 milions per compensar el descens del trànsit a l'AP-7 després de les inversions que va realitzar a Catalunya, ha dit que ja es veurà com queda aquest assumpte l'any 2021, quan acaba la concessió d'aquesta via.
Ha assegurat que quan arribi aquesta data o abans Abertis buscarà una solució amb Foment per donar sortida a l'acord signat, però ha insistit que sigui quina sigui la fórmula que s'utilitzi no creu que pugui traduir-se en un "allargament automàtic" de la concessió.
Inversions
Abertis preveu invertir aquest exercici 2017 un mínim de 3.400 milions d'euros, un increment substancial respecte als 2.600 milions invertits el 2016 i els 1.000 milions del 2015.
El vicepresident i conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés, ha explicat que dels 3.400 milions, 1.000 es destinaran al creixement orgànic, reforçant projectes a països en els quals ja es troba present, com Espanya, Itàlia, França, Xile i Brasil.
D'altra banda, els 2.400 milions d'euros restants es dirigiran al creixement inorgànic a països com França, Itàlia i Índia: "El 2017 serà un any de gran inversió", ha destacat Reynés.
En concret, a França, on compta amb una xarxa de 1.761 quilòmetres, el grup totalitzarà una inversió global de 1.734 milions per aconseguir el 90% de la seva filial francesa Sanef.
D'aquesta manera, en el període 2015-2017 i en el marc del seu pla estratègic, Abertis haurà invertit un total de 7.000 milions d'euros.
De cara al 2017, Reynés ha destacat que el grup preveu un creixement del trànsit en tots els mercats, un augment mitjà de tarifes superior al 4% així com un increment del resultat brut d'explotació per sobre del 10%.