Abertis està estudiant "possibles vies d'impugnació" de la sentència del Tribunal Suprem, coneguda aquest dilluns, que rebutjava el pagament de l'Estat de 4.000 milions d'euros per les obres d'ampliació de l'AP-7. En un comunicat, l'empresa "no comparteix la interpretació feta" per l'alt tribunal i explica que la resolució no contempla "la pretensió principal" de la concessionària: "El seu dret a ser compensada pel marge diferencial entre el trànsit real i el previst, en no considerar que el conveni establia una retribució del risc de tràfic" entre l'executiu central i Abertis. La companyia calcula que l'impacte del dictamen en el resultat del 2023, tenint en compte provisions i ingressos extraordinaris, serà d'uns 29 milions d'euros.
Segons explica Abertis, la sentència “suposa una pèrdua comptable neta de provisions d’uns 250 milions d’euros”, així com un “ingrés de caixa net d’uns 65 milions d’euros per a la companyia”, ja que el Suprem va reconèixer alguns dels seus drets a compensació.
Per això, tenint en compte altres reversions de provisions i ingressos extraordinaris, Abertis calcula que “l’impacte net en el resultat serà de només uns 29 milions d’euros”. Dilluns, el Tribunal Suprem va comunicar la sentència amb què donava la raó al govern espanyol i rebutjava que l’Estat hagi de pagar 4.000 milions d’euros a Acesa, filial d’Abertis, per les obres d’ampliació de l’AP-7.
La Sala Tercera del Tribunal Suprem desestimava així la major part de la reclamació de la concessionària sobre les obres d’ampliació de carrils que es van fer des del 2006. De fet, només reconeixia que s’han de pagar a Acesa 32,9 milions. Quan es va acabar la concessió de les autopistes, el 31 d’agost del 2021, el govern espanyol va compensar Abertis amb 1.069,9 milions per aquestes obres, en una decisió impugnada per la companyia, que considerava que li corresponia cobrar 5.373 milions.
En clau corporativa, a finals del 2023, ACS va proposar al consell d’administració d’Abertis que Miquel Roca Junyent i Nuria Haltiwanger s’incorporin a l’organisme com a consellers. Actualment, l’advocat i exdirigent polític ja forma part del consell com a secretari no conseller i Haltiwanger és consellera delegada d’Iridium. Aquest moviment s’haurà de validar aquesta setmana, durant la celebració d’una junta extraordinària d’Abertis. Per la seva banda, com a propietari del 50% del capital d’Abertis, Mundys ha suggerit que Andrea Mangoni, actual conseller delegat, també formi part del consell d’administració d’Abertis.