Després d'insultar la diputada de Ciutadans Inés Arrimadas, una usuària de Facebook ha estat acomiadada de Tinsa, la immobiliària on treballava. Aquest fet ha obert el debat de si es tracta d'un acomiadament improcedent o no. Sense cap mena de dubte, és molt complicat defensar la procedència d'un acomiadament per comentaris abocats a les xarxes socials sense una política específica sobre el tema: la majoria d'empreses no compten amb directrius internes que regulin l'ús de les xarxes socials entre els seus treballadors. A VIA Empresa ens preguntem si cal comptar amb un protocol específic que serveixi de referència en aquests assumptes.
"Les xarxes socials són una via per divulgar, el què es difongui pot ser o no causa d'acomiadament"
Per l'advocat del gabinet jurídic de la Unió General de Treballadors de Catalunya, Patrik O'callaghan, més que una regulació específica, "cal aplicar el sentit comú".
El què, el qui i l'on
Es pot acomiadar algú de manera procedent pels seus comentaris a les xarxes socials? Pel lletrat aquesta pregunta té una resposta molt àmplia i depèn de molts factors: "La llei no diu res i els convenis, tampoc". Per O'callaghan en aquests casos es tracta més de qui diu què a on: "Les xarxes socials són una via per divulgar, el que es difongui pot ser o no causa d'acomiadament". Segons l'advocat, si un treballador crida al carrer amb un megàfon insults al seu cap és el mateix que divulgar insults a Facebook. "Per tant, et poden acomiadar", apunta, sempre que s'infringeixi alguna norma o punt del conveni.
La casuística pot ser molt àmplia per determinar si la procedència o no d'un acomiadament és correcta. Si un treballador insulta un polític o a qualsevol altra persona a través de les xarxes socials, com en el cas d'Arrimadas, O'callaghan entén que no procedeix. Sí que considera, però, que insultar altres treballadors o la mateixa empresa a les xarxes socials pugui ser causa d'un acomiadament procedent.
El que cal és "aplicar la lògica i mantenir Facebook i la feina com més separats millor"
És diferent abocar l'opinió d'hom sobre qualsevol tema (o insultar) a les xarxes que criticar o insultar l'empresa on es fa feina o els companys. En cas d'acomiadar un treballador pel segon motiu, al seu judici, l'empresa hauria d'acreditar davant el tribunal que el treballador ha causat un dany a la seva imatge que pot repercutir en la seva activitat comercial; o acreditar els insults als altres treballadors.
Regulació?
Segons l'advocat, no és convenient regular la relació dels treballadors i l'empresa a les xarxes socials "perquè els perfils de les xarxes socials són privats". Al cap i a la fi, el que cal és "aplicar la lògica i mantenir Facebook i la feina com més separats millor".
El lletrat apunta, però, que hi ha convenis col·lectius que ja regulen el "respecte entre els treballadors i el cap a l'empresa". Per tant, en aquest sentit ja està especificat quin ha de ser el comportament dels treballadors entre ells i vers la companyia, tant en directe com a les xarxes.
Així, l'actual legislació espanyola no compta amb una regulació específica de l'ús de les xarxes socials dins de l'horari de treball ni les possibles conseqüències d'una mala "praxi".
La transcendència i el destinatari del comentari a les xarxes poden justificar la procedència d'un acomiadament
No obstant això, en cas que l'empresa no disposi d'aquestes polítiques, existeixen una sèrie d'elements a tenir en compte a l'hora de justificar, per exemple, la procedència d'un acomiadament per aquests motius.
L'advocat diu que es pot tenir en compte la transcendència que hagin tingut les manifestacions, així com la seva naturalesa, ja que si és una mera crítica, el treballador està exposant la seva opinió personal i l'empresa hauria de respectar-ho.
A qui va dirigit el comentari també és un element a tenir en compte. Si va apuntant a l'empresa, socis o companys, l'acomiadament té més probabilitat de ser declarat com a procedent per qualsevol jutjat. Això no obstant, si està dirigit a tercers, és més improbable.
O'callaghan no creu que el càrrec que el treballador ocupa dins de l'organigrama de l'empresa sigui un motiu a destacar per justificar un acomiadament per aquests motius. Subratlla, però, que els directius han de tenir una cura especial de les seves opinions a les xarxes perquè, pel seu rang, tenen unes responsabilitats més altes dins l'empresa.
Les fonts jurídiques consultades incideixen que no seria útil que aquest assumpte es regulés via una legislació general, ja que un excés de regulació portaria conflictes i una possible restricció de la llibertat d'expressió.
Així, els treballadors poden fer ús de les seves xarxes socials sempre que no incorrin en delictes d'odi i respectin l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, que són els límits que l'art. 20.4 de la Constitució Espanyola fixa per al dret a la llibertat d'expressió.