Ja fa anys que un acrònim tortura als catalans de manera cruel i sistemàtica en el seu dia a dia: es tracta d’Adif, que forma una combinació explosiva amb Renfe per oferir el pitjor servei ferroviari imaginable, alhora que per fer boicot a la vida de milers de ciutadans indefensos. Les dues empreses públiques -una és propietària de les infraestructures i l’altra és l’operador en exclusiva de Rodalies- competeixen per sumar errades i fer d’una cosa bàsica com és el transport de curta distància, una experiència catastròfica. A la Renfe, una empresa de tota la vida, ja la coneixem, però segurament no tothom sap qui és i d’on ha sortit Adif. Avui ho explicarem.
Els lectors que tinguin certa edat recordaran una marca anomenada Acme que feia aparicions freqüents a una sèrie de dibuixos animats dins de les franquícies Looney Tunes i Merry Melodies, totes dues de la Warner Bros, protagonitzades pel Correcamins i el Coyote. La marca en qüestió era una garantia de falla, i és que els dispositius que fabricaven mai funcionaven com s’esperava. Encara que la producció de la sèrie va finalitzar a finals dels seixanta, les infinites reemissions han provocat que avui dia tots dos personatges, juntament amb la marca Acme, formin part de la cultura popular de mig món. Tot això ve a tomb perquè es pot afirmar rotundament que Adif és l’Acme del món ferroviari.
No parem de veure notícies als mitjans on es parla dels problemes d’Adif per gestionar la seva xarxa, especialment la de distància curta, anomenada Rodalies. Intentar recopilar tots els incidents que els darrers quinze anys han provocat el gestor estatal d’infraestructures i la seva companyia germana, Renfe, seria una obra enciclopèdica que, a més, quedaria desfasada de manera immediata. Avui, com dèiem, el que ens interessa és saber quines persones hi ha al darrere d’aquestes sigles.
Es pot afirmar rotundament que Adif és l’Acme del món ferroviari
L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) és l’entitat pública empresarial espanyola responsable de la construcció, manteniment i gestió de la xarxa ferroviària del país. La història comença a finals del 1996, quan es va encetar el procés de liberalització del transport per via fèrria motivat per les exigències de la Unió Europea (UE). Un primer pas va ser la creació d’una empresa pública anomenada Gestor de Infraestructuras Ferroviarias (GIF) que tenia per missió gestionar línies de tren de nova creació. La vida del GIF va ser d’una dècada i els anys finals van estar marcats pels continus accidents en les obres de l’AVE. Aquell desgavell va desembocar en una nova reestructuració, en virtut de la qual Renfe el 2005 es va escindir en dues companyies, Renfe Operadora i Renfe Infraestructures. Aquesta segona companyia es va fusionar de manera immediata amb el GIF per crear Adif.
Segons la seva pàgina web, es defineixen com una entitat pública empresarial adscrita al ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. El seu rol principal és el de “dinamitzar el sector ferroviari, fent del ferrocarril el mitjà de transport per excel·lència i facilitant l’accés a la infraestructura en condicions d’igualtat”. Uns objectius tant eteris com ambiciosos que semblen trobar-se força lluny de les seves capacitats reals.
Qui és qui a Adif?
Continuant amb la informació que ells mateixos faciliten, cal dir que president de la companyia des de l’any passat és Luis Pedro Marco de la Peña (Cantàbria, 1969), que va substituir Ángel Contreras, qui només va durar nou mesos. El nou president està vinculat històricament al sector de la construcció i al govern basc. D'altra banda, la secretària del consell d’administració i secretària general de la companyia és Irene Bonet Tous, una advocada de l’Estat que sempre ha treballat a l’administració pública. És llicenciada en Dret i en Administració d’Empreses per ICADE, la universitat pontifícia dirigida pels jesuïtes.
A partir d’aquest punt, cal dir que la informació que publica Adif és molt confusa: tot sembla indicar que el màxim òrgan de govern de l’empresa és un consell d’administració, però en cap moment apareix un llistat de membres etiquetats com a “consellers” o “membres del consell”. El que trobem és una relació de vuit persones que ocupen càrrecs de director general de la companyia (incloent-hi la ja esmentada Irene Bonet). De la mateixa manera, a l’organigrama oficial no apareix l’esmentat consell d’administració, sinó que hi ha una relació de deu direccions generals, que no quadra amb la llista de vuit noms indicats abans. Sigui com sigui, les identitats dels suposats membres del consell són les següents:
- Manuel Martínez Cepeda, economista per la Universitat Complutense de Madrid que exerceix com a director general financer, de compres i de sistemes. Format a la multinacional d’auditoria Ernst & Young (avui, EY) i des del 1989 a l’administració pública. Treballa a Adif des del 1991, mentre que el càrrec actual l’ocupa des d’aquest mateix 2025.
- Concepción Casillas Martín, llicenciada en dret a la UNED. És la directora general de recursos humans. Va entrar a Adif el 1996 i exerceix el càrrec actual des del 2024.
- Juan Pablo Villanueva Beltramini, enginyer de camins per la Universidad Politécnica de Madrid. És el director general de negoci. Del 2000 al 2004 va treballar a enginyeries d’obra civil i ferroviària, i el 2004 ja va entrar a Adif. Ocupa el càrrec des d’aquest any 2025.
- Raúl Míguez Bailo, enginyer de camins per la Universidad Politécnica de Madrid i és el titular de la direcció general d’operacions. Va començar la carrera professional a ACS i el 2004 ja va entrar a Adif. És director general des d’aquest mateix 2025.
- Luis Llamas Martínez, enginyer de camins per la Universidad Politécnica de Madrid, és el director general de planificació. Prové del GIF, on va entrar el 2002. Abans havia començat la seva carrera a Tifsa, una enginyeria pública. També ha debutat al màxim nivell de l’empresa durant aquest any 2025.
- Rosa Isabel Montero Collado, enginyera tècnica d’obra pública per la Universitat Politècnica de València, és la directora del gabinet de presidència. Va començar la carrera a la constructora FCC per després ingressar al Cuerpo de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas. El 2005 va entrar a l’àmbit dels ferrocarrils i el 2015 a Adif. Es va estrenar al càrrec el 2024.
- Salvador Almenar Antón, periodista per la Universidad Rey Juan Carlos, director de comunicació. Procedeix del món periodístic de València i de la Generalitat valenciana de l’etapa socialista. En el càrrec des del 2024.
No hi ha dubte que el màxim òrgan de govern d’Adif té un perfil geogràfic molt marcat pel pes de membres de l’altiplà madrileny, com passa a la majoria d’institucions medul·lars de l’Estat. Es pot observar que la majoria de càrrecs són molt recents, una situació motivada per la denúncia, el 2023, de la Comissió Europea al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per considerar que “no està clarament garantida la independència dels consells d’administració dels administradors d’infraestructures (Adif) i de l’empresa ferroviària corresponent (Renfe), la qual cosa implica que l’Estat pot exercir una influència decisiva en les decisions de l’empresa”. L’esmentada independència era obligatòria des d’una directiva recent de la UE.
Però Adif no només és incompetència i centralisme, perquè també és corrupció. L’any 2016 les obres de l’AVE de la Sagrera -futura gran estació de Barcelona- van quedar aturades quan va esclatar un gran cas de corrupció vinculat a alts càrrecs d’Adif respecte a aquelles obres. La substitució dels materials previstos per uns altres d’inferior qualitat i la falsificació de certificacions va acabar en mans de la Fiscalia Anticorrupció, que va fer una estimació inicial dels diners desviats propera als 82 milions d’euros. Dos anys abans ja s’havia obert una investigació amb motiu dels sobrecostos copiosos que s’havien detectat al llarg de la construcció de la línia d’AVE que unia Madrid amb Barcelona.
Les obres de l’estació de la Sagrera s’han convertit en una ferida oberta a la ciutat de Barcelona que trinxa diversos barris i dificulta la vida dels veïns des de fa més de dècada i mitja
Curiosament, a aquesta investigació se la va batejar com a “Operació Yogui”, fent referència a l’os de dibuixos animats que vivia a Yellowstone. A diferència del Correcamins i del Coyote, aquesta sèrie pertanyia a la productora Hanna-Barbera. El cas de corrupció esmentat es va unir a altres causes, com la crisi financera encetada el 2008, per acabar provocant que les obres de l’estació de la Sagrera s’hagin convertit en una ferida oberta a la ciutat de Barcelona que trinxa diversos barris i dificulta la vida dels veïns des de fa més de dècada i mitja.
Un cop coneguda Adif, només queda recordar que la banda de rock neerlandesa Shocking Blue va tenir un gran èxit l’any 1970 amb la cançó “Never marry a railroad man”. La cançó començava dient alguna cosa com que si estàs tipa de les mentides, no et casis amb un ferroviari.