Aquesta història és totalment fictícia, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Està treta del llibre Angeles y demonios de la família empresaria.
Joan Álvarez va fer créixer el petit negoci que havia heretat del seu pare, amb molt esforç i sacrifici; i amb l'incondicional suport de Maria, la seva muller. Ell portava la producció i las vendes, ella l’administració i el personal. Des de que va néixer Joanet el seus pares van tenir clar que el dia de demà el negoci seria seu. Als 14 anys va començar a ajudar la seva mare en feines auxiliars com l'arxiu, i als 16 al seu pare al magatzem. Va seguir la trajectòria del seu pare amb el seu avi: passar per totes les àrees del negoci per acabar centrant-se en vendes; ja que tot bon empresari ha de ser un bon comercial: “Sense vendes no hi ha negoci”·, deien.
Juanito era simpàtic i parlador, i el seu pare estava convençut que portava a la sang la capacitat d'aconseguir comandes que ell havia heretat del seu pare: “el venedor neix, no es fa”, opinava. A més, havia heretat l'ordre i el mètode de sa mare. Un dia la Maria va dir al seu marit: “em sembla que al nostre fill no li encaixa el món dels negocis”, Joan li va contestar en to entre irat i despreocupat: “no diguis tonteries, ho porta a la sang, com el meu pare i jo”. Quan va acabar els estudis, el seu pare li va dir: “bé, Joanet, ara ja pots incorporar-te oficialment a l’empresa que hem fet créixer amb tant esforç per que tu la continuïs; demà et donarem d’alta”.
Aquesta breu historia ens presenta al tercer dels pecats capitals de la família empresària: l’adenització, que consisteix en creure que l'ADN garanteix l'herència de la capacitat i la voluntat empresarial. Però al igual que els descendents no són clons físics dels seus predecessors, tampoc ho són pel que fa a la capacitat i voluntat empresarial. Es pot crear un entorn que faciliti el creixement de capacitat com l’esperit emprenedor o de sacrifici, però no es poden imposar.
Es por crear un entorn que faciliti el creixement de capacitat com l’esperit emprenedor o de sacrifici, però no es pot imposar
Des de que néixen els fills, els pares en fem il·lusions sobre el seu futur. Tenim tendència a cerca similituds físiques o de caràcter amb els progenitors. Això afavoreix l’actuació del dimoni de l’adenització, creant aparences de clons, en les quals s'acostuma a dipositar major confiança.
Es produeix adenització, per exemple, quan s’incorpora o promociona a familiars a l’empresa com a treballadors, directius o al govern pel simple fet de ser parents, sense valorar la seves aptituds ni actituds, sense valorar la seva formació ni experiència.
L’adenització també pot consistir en viciar la voluntat dels continuadors amb xantatges, conscients o inconscients, com per exemple: “he aixecat l’empresa per a vosaltres”. Tan important és que el continuador estigui capacitat com que tingui voluntat sincera de continuar. La voluntat també pot estar viciada per la falta d’opcions, per la comoditat o per pors.
L’adenització també pot consistir en creure’s empresari pel simple fet de ser fill d’un. L’entorn familiar i la formació no garanteixen que es sigui empresari. Per ser-ho es requereix una sèrie de aptituds i actituds com són: lideratge, empatia, creativitat, honestedat, iniciativa, compromís, assumpció de riscos, esperit crític, flexibilitat i esperit d’equip.