Domingo Ruiz treballava a l'Agència Espacial Europea com a enginyer especialitzat en satèl·lits de telecomunicacions, fins que el 1991 el comitè dels Jocs Olímpics de Barcelona li va proposar encarregar-se de totes les telecomunicacions de ràdio del gran esdeveniment. Un cop van passar els Jocs, va decidir emprendre el seu propi projecte i va fundar Adtel, empresa especialitzada en telecomunicacions que va néixer en un viver d'empreses i amb només dos treballadors. 30 anys després, el grup compta amb cinc empreses i factura més de 20 milions d'euros. En aquests anys ha impulsat projectes emblemàtics com el desplegament de la xarxa de comunicacions pel canal 3/24.
Domingo Ruiz: "Va ser la transició de sistemes totalment analògics als anys 90 cap a l'inici dels sistemes digitals"
Quan va néixer Adtel, es popularitzava una nova tecnologia disruptiva com era la telefonia mòbil i el GMS. "Va ser la transició de sistemes totalment analògics als anys 90 cap a l'inici dels sistemes digitals", recorda Domingo Ruiz. Tot i que el país va viure una forta crisi postolímplica, Adtel tenia davant seu un mar d'oportunitats.
El 1993 es va posar en òrbita el satèl·lit Hispasat i va aparèixer la televisió per satèl·lit a l'Estat espanyol. Bona part de les primeres activitats d'Adtel van ser justament encarregar-se de les noves xarxes de telecomunicacions que ho feien possible. També se centrava en les radiocomunicacions pel control de les preses i de les conques dels rius.
De la policia de Moscou als Mossos d'Esquadra
Però el seu primer gran projecte va ser internacional i va consistir en el subministrament dels walkie talkies i equips de ràdio per la policia de Moscou. "És una història molt curiosa, que té a veure amb els Jocs Olímpics", explica Ruiz. El comitè olímpic va vendre tots els seus actius després dels Jocs de Barcelona i, entre aquests, hi havia 5.000 walkie-talkies, que van anar a parar a la policia russa. I aquí és on apareix el paper d'Adtel: "Com que la normativa de Rússia era diferent de la dels Jocs Olímpics, em van contactar per si podíem recondicionar i fer uns controls de qualitat del material, ja que jo hi havia estat treballant".
No és l'única relació que Adtel ha tingut amb les forces de seguretat en els seus trenta anys d'història. La Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra o l'Ertzaintza també utilitzen sistemes seus. En el cas de la policia catalana, participen en totes les radiocomunicacions internes i també s'encarreguen de la captació i tractament de vídeo pels centres de control i comandament. O el desplegament de la xarxa RESCAT pels serveis de seguretat i emergències de Catalunya.
Adtel, referents en el sector
Però ja abans, als 90, quan es va començar a liberalitzar el mercat de la telefonia, Adtel també va tenir un paper important en el desplegament de la xarxa. "Les empreses que hi havia al sector eren molt poc professionalitzades. Eren instal·ladors més petits o de radioaficionats", destaca Ruiz. En aquest context van aparèixer més empreses i una de les més destacades va ser Adtel.
Alguns dels projectes que van impulsar va ser la torre de telecomunicacions de Montserrat o el desplegament de la xarxa d'Amena conjuntament amb Ericsson.
Una nova revolució
Si als anys 90 van ser els de la telefonia mòbil, les telecomunicacions van viure un altre salt crucial als 2000, amb l'extensió de l'internet. Era una revolució total i per empreses com Adtel no era fàcil adaptar-s'hi. "Ens vam adonar que els directius i els treballadors ens havíem de formar. Per fer el salt a internet es va haver de fer un esforç de formació intern. Jo soc enginyer, però quan vaig estudiar, no existia internet. Els nostres clients, que eren grans operadors i grans consumidors de televisió, demanaven sistemes més moderns", assenyala Ruiz.
Domingo Ruiz: "Les telecomunicacions són una ajuda transversal a qualsevol activitat econòmica i per a l'empresa"
Va ser el 2004 quan, en aquest context, s'encarreguen de la instal·lació del 3/24 a Catalunya. En els següents anys també van anar col·laborant amb diferents empreses i institucions que avançaven cap al món digital com Transports Metropolitans de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat o Cellnex. També en pimes, indústria o grans supermercats. "Les telecomunicacions són una ajuda transversal a qualsevol activitat econòmica i per a l'empresa", emfatitza Ruiz, posant d'exemple el teletreball vist durant la pandèmia.
Investigació i recerca
Les torres que ha instal·lat Adtel a les platges de Barcelona | Cedida
Adtel ha viscut ja tres grans canvis en les telecomunicacions, com són la telefonia mòbil, la digitalització i l'internet. La pròxima revolució és el 5G. "Dins de la nostra activitat, és important la recerca i el desenvolupament. Les empreses han d'estar sempre investigant noves oportunitats de producte i negoci", apunta Ruiz.
Justament és el que fa Adtel. Un exemple és el sistema de megafonia intel·ligent que va instal·lar a les platges de Barcelona i que també han portat a Cannes. Es tracta d'unes instal·lacions que combinen la seguretat, l'emergència i els serveis a la ciutadania amb megafonia per situacions d'urgència, sensors, il·luminació, punt de wifi o estació meteorològica. Deu anys de treball que ja donen els seus fruits.
De Catalunya al món
Durant aquest temps, Adtel ha anat creixent i ja està integrada per cinc grups diferents centrats en les telecomunicacions, l'audiovisual, la seguretat o l'obra civil. I una filial a Bogotà que ofereix els mateixos serveis per Sud-amèrica. Una seu que van obrir el 2007, en considerar que Colòmbia era un punt estratègic.
"Són mercats molt complicats, tot i que parlin castellà", reconeix Ruiz, que afegeix: "És un camí molt dur i no sempre funciona, necessites molta inversió i socis locals". A més, els nord-americans feia anys que estaven presents. Tot i això, Adtel hi va apostar fort.
Aquesta ha estat la trajectòria d'Adtel, una empresa que a l'ombra, però que ha estat decisiva per la confecció de totes les telecomunicacions de les quals gaudim avui dia a Catalunya. Des de la telefonia mòbil fins a la fibra òptica, que ara també està portant a molts pobles del país. Una xarxa invisible però imprescindible per la vida quotidiana del segle XXI.