Parlar de l’Aga Khan pot portar records d’altres temps a segons quines generacions, quan qui portava aquest títol era un personatge habitual dels mitjans de comunicació, especialment d’aquell segment conegut com a premsa rosa. Per situar-nos, Aga Khan és un títol de caràcter religiós, de l’àmbit islàmic, que llueixen els imams nizarites. Al seu torn, els nizarites són els membres d’un corrent del xiisme que segueixen Nizar ibn al-Mustànsir, un príncep del segle XI. Doncs bé, gairebé mil anys després de la mort de líder, el títol d’Aga Khan va anar a parar a les mans de Karim Al Hussein (1936), 49è imam i IV Aga Khan (això darrer instaurat el 1817), que des de molt jove va convertir-se en protagonista de les aventures de la reialesa europea.
En aquests prop de noranta anys de vida, l’Aga Khan s’ha dedicat a acumular i gestionar un abundant patrimoni, al que convé donar-hi un cop d’ull. D’entrada, els rànquings més o menys oficials li atribueixen una fortuna de més de 13.000 milions de dòlars, el que el situa al grup de les famílies reials més riques del món (val a dir que les estimacions del seu patrimoni són exageradament dispars i van des dels 800 milions fins a la xifra que hem indicat). La seva riquesa s’alimenta de les donacions que realitzen els quinze milions d’ismaïlites que hi ha repartits pel món, que acostumen a contribuir amb el 10 o el 12% dels seus ingressos anuals. És el que té ser el representant de Déu a la Terra i descendent directe del profeta Mahoma (sí, els nizarites que hem presentat abans són ismaïlites també, una mica complicat tot plegat).
La seva riquesa s’alimenta de les donacions que realitzen els quinze milions d’ismaïlites que hi ha repartits pel món
El pal de paller de l’imperi de Karim Al Hussein és l’Aga Khan Fund for Economic Development (AKFED), que crea, gestiona i inverteix en empreses de països en vies de desenvolupament. La llista de companyies que componen la cartera és llarguíssima (unes 150) i hi inclou inversions a països com Afganistan, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Índia, Kenya, Kirguistan, Madagascar, Ruanda o Tanzània, fins a un total de divuit. Els sectors en què inverteix són molt diversos, des de xarxes de telefonia mòbil a cotó, passant per energia o sucre. Tot això dins d’una estructura que té sis àrees principals: serveis financers, agricultura, infraestructures, turisme, mitjans de comunicació i aviació. És difícil conèixer dades amb precisió sobre aquesta ingent cartera (la seu és a Suïssa, amb el secretisme que això implica), però si hem de creure la informació que ells mateixos faciliten, la facturació agregada s’enfila fins als 4.000 milions de dòlars. Els principis inversors sempre fan referència al llarg termini i al suport a zones que necessiten desenvolupar-se.
La vida del qui posseeix el títol d’Aga Khan des del 1957 va molt més enllà dels negocis que gestiona
Però l’AKFED només és una de les moltes agències que controla l’Aga Khan, que també té serveis educatius, microfinances, centres de salut i així fins a un total de deu agències que intenten fer més fàcil la vida de milions de persones. La diferència entre l’AKFED i la resta d’entitats és que aquestes no tenen afany de lucre, a diferència de la primera.
Però la vida del qui posseeix el títol d’Aga Khan des del 1957 va molt més enllà dels negocis que gestiona, perquè a qui alguns mitjans han etiquetat com a l’home amb més contactes del món s’ha dedicat a gaudir amb intensitat de la seva posició social. Castells, iots, un exèrcit de cavalls de competició i la seva presència a tots els esdeveniments de la reialesa europea són el paisatge habitual de la seva vida. Això sí, segons s’explica, durant la cerimònia d’entronització va renunciar a repetir la tradició arrelada fins aleshores consistent en ser pesat a una bàscula i rebre l’import del pes en or i diamants fornit pels seus seguidors. Tot un detall, aquesta renúncia. Les relacions sentimentals també són un tret característic de la família, perquè el seu avi es va casar quatre cops, el seu pare un parell -un d’ells amb l’actriu Rita Hayworth- i ell mateix ja porta dos matrimonis, el primer amb la model britànica Sarah Frances Croker-Poole i el segon amb Gabriele Renate Homey, una alemanya membre de la família Thyssen. Entremig de totes dues va haver-hi una relació molt seriosa amb Sílvia Casablancas Ubach, una noia de Sabadell (tot i que circumstancialment nascuda a Buenos Aires) procedent d’una família del tèxtil molt adinerada. La història no va acabar amb matrimoni per la negativa de Casablancas a continuar amb la relació.
A prop dels noranta anys, és previsible que Karim al Hussein deixi pas aviat al seu fill al capdavant d’aquesta monarquia sense territori, el que serà l’Aga Khan V.