Si es vol garantir l’accés al dret a l’aigua caldrà fer un gir estructural en la seva gestió per veure’l no només com un bé econòmic, sinó també social. Aquesta és una de les principals conclusions a què ha arribat el consell assessor de participació, transparència i acció social creat per Agbar per avançar en els reptes que afronta la gestió de l’aigua davant l’emergència climàtica. Després d’un any d’intens treball i debats, aquest comitè cívic ha resolt que per garantir l’accés universal a l’aigua serà imprescindible potenciar l’economia circular per mitjà de l’aprofitament i la reutilització del recurs hídric i fer-ne partícip directe a tota la societat.
"Si es vol garantir l’accés al dret a l’aigua caldrà fer un gir estructural en la seva gestió per veure’l no només com un bé econòmic, sinó també social"
En un extens document on s’han recollit diverses propostes i s’han identificat les barreres que caldrà afrontar per portar-les a terme, el consell assessor ha identificat els reptes de futur i, ajustant-los als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, ha fet un seguit de recomanacions que haurien d’implantar Agbar i altres actors empresarials i de la societat en general, conjuntament amb les administracions locals, autonòmiques i estatals. Perquè si va haver-hi un protagonista a la presentació de la diagnosi i recomanacions, aquest va ser les paraules debat amb la societat i col·laboració público-privada.
El consell assessor, format per quinze persones de diferents àmbits i per representants de la direcció d’Agbar, ha treballat en les àrees de mediambient, canvi climàtic i recursos hídrics, economia i gestió de l’aigua, i diàleg i compromís social. D’aquests n’ha extret vuit recomanacions. En una sessió al Museu de les Aigües de Cornellà s'ha exposat que per afrontar el futur de l’aigua davant l’emergència climàtica caldrà fer-ne una gestió diferent, amb l’ús de la tecnologia i amb un canvi del model i remodelació de les infraestructures, i fomentar l’economia circular –el cicle tancat de l’aigua-.
No obstant, “la condició tècnica i tecnològica no és suficient, hi ha d’haver un component emocional”, defensa un dels membres del consell, l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, ara president d'IdenCity i de BPE Barcelona Plataforma Empresarial. Hereu exposa que “l’ús racional i eficient de l’aigua com una eina per lluitar contra el canvi climàtic i motor de desenvolupament econòmic i social” serà bàsic en el futur i en això “la Barcelona metropolitana pot ser un ‘hub’ referent en innovació” dins del seu desenvolupament urbà de gran metròpoli.
Hereu: "La condició tècnica i tecnològica no és suficient, hi ha d’haver un component emocional”
Una voluntat en què treballa Agbar “per aportar solucions i consolidar Barcelona i Catalunya com a referents en la gestió dels recursos hídrics”, concreta Manuel Cermerón, director general de Persones, Organització i Tecnologia de Suez Spain, la companyia propietària d’Agbar.
Són vuit les recomanacions que ha llançat el consell assessor de participació, transparència i acció social d’Agbar:
- Situar la problemàtica del canvi climàtic en l'imaginari social i institucional, amb sentit d'urgència, on tots els actors actuïn i s'impliquin.
- Fomentar la reutilització de l'aigua i l'economia circular com a elements clau per a les ciutats en un context d'escassetat i variabilitat tècnics.
- Abordar les polítiques d'aigua tenint en compte els components socials, territorials i emocionals, a més dels exclusivament tècnics.
- Consolidar Barcelona com a referent en matèria de canvi climàtic, innovació i gestió eficient del cicle de l'aigua.
- Avançar cap a una regulació clara, de control, de transparència i d'avaluació de la prestació de servei d'aigua i sanejament.
- Informar les institucions i la ciutadania de les inversions, la innovació i els costos necessaris per a garantir un servei d'aigua de qualitat i sostenible.
- Impulsar el compromís social d'Agbar i els projectes que porta a terme i apropar aquesta realitat a la ciutadania.
- Promoure aliances per aconseguir un impacte més gran en els programes i els objectes socials.
Darrere aquests epígrafs hi ha la defensa que cal un debat “des de la transparència, l'honestedat i el compromís, per arribar a pactes i acords”, subratlla un altre integrant del consell, l'exdiputada Dolors Camats, ara directora de la Cooperativa Obrera d’Habitatges del Prat de Llobregat, i que Tomàs Molina, cap de meteorologia de Televisió de Catalunya, defineix com “la Taula de l’Aigua”.
Mentrestant, des dels sindicats, els secretaris generals d'UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya, Camil Ros i Javier Pacheco, respectivament, incideixen en la necessitat d’incorporar “estructuralment” la societat en el debat sobre la gestió de l’aigua perquè, entre d’altres coses, “quan es defensa el model de gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana també es defensa als treballadors que vetllen perquè sigui un servei públic de qualitat”. "S'ha de garantir la quantitat i la qualitat de l'aigua", concreta Camil Ros.
Ros: “Quan es defensa el model de gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana també es defensa als treballadors que vetllen perquè sigui un servei públic de qualitat”
Per part de l’administració catalana, el secretari d'Afers socials i Famílies i de la Conselleria de Treball de la Generalitat, Francesc Iglesies, també incorporat al consell assessor, adverteix que per garantir l’accés universal a l’aigua, en un context com l’actual en el que un 41% de la societat està per sota del llindar de la pobresa, “l’acció pública és insuficient” perquè hi ha un dèficit estructural inversor en matèria social. I emplaça l'acció coordinada público-privada per fer front a aquest repte.
Són membres del Consell Assessor:
Àngel Simon, president executiu d'Agbar i president del Consell Assessor de Participació, Transparència i Acció Social
Dolors Camats, directora de Cooperativa Obrera d'Habitatge del Prat de Llobregat SCCL
Felipe Campos, director general de l'Associació Educativa Ítaca de l'Hospitalet de Llobregat
Pilar Díaz, professora universitària especialista en diversitat funcional
Ramon Folch, sociòleg i president d'ERF
Jordi Giró Castañer, president de la CONFAVC
Jordi Hereu, president d'IdenCity i president de BPE
Francesc Iglesies, secretari d'Afers Socials i Famílies de la Conselleria de Treball
Victòria Eugènia Martínez, exdirectora de la Fundació Agbar
Anna Merino, consultora experta en regulació de mercats i competència
Tomàs Molina, cap de meteorologia de TV3 i professor associat de la UB
Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya
Miquel Roca, president SEBAP i advocat fundador de Roca Junyent
Camil Ros, secretari general d'UGT Catalunya
Josep Sánchez Llibre, president del Foment de l'Treball
Pere Vilanova, catedràtic de ciència política i administració de la UB